Hodie est

dimarts, 30 d’abril de 2013

Sant Jordi i el mite d'Andròmeda i Perseu

Avete discipuli et discipulae!

Com ja sabeu, el dia 23 d'abril va ser Sant Jordi. Tots coneixeu la seva llegenda, però sabíeu que aquesta és molt semblant al mite grec d'Andròmeda i Perseu? 

Segur que voleu saber-ne més, així que avui us explicaré aquest mite.

Zeus (pluja daurada) i Dànae
Acrisi, rei d'Argos, consultà el seu oracle i aquest indicava que el seu nét el mataria. Per evitar-ho, va tancar la seva filla Dànae en una torre però Zeus, que va enamorar-se d'aquesta, va convertir-se en pluja daurada per unir-se amb ella. D'aquesta unió va néixer Perseu. Acrisi, en assabentar-se de la notícia, va ficar Dànae i Perseu en un cofre i els va llençar al mar, pensant que mai més tindria notícies seves. 
Però van ser recollits per Dictis, un pescador que els trobà i se'ls emportà a casa seva. Va criar Perseu com a un fill, fins que aquest es va convertir en un bell jove ple de virtuts. 
El rei Polidectes, enamorat de Dànae, la perseguia sense descans i  Perseu li va prometre que li portaria el cap de la gorgona Medusa, un monstre horrible que petrificava tot aquell qui la mirava als ulls, però només si deixava tranquil·la la seva mare. Polidectes acceptà, ja que pensava que la Medusa el convertiria en pedra i així ningú podria impedir el seu casament amb Dànae. 
Andròmeda, Perseu i el monstre marí
Però les coses no van passar com ell pensava, ja que Perseu va arribar fins a la Medusa sense que ella el veiés i va tallar-li el cap amb la falç sense dificultats. 
De camí a casa, però, va veure a una noia lligada a una roca.  Era la princesa Andròmeda a punt de ser menjada per un monstre marí. 
Perseu s'enamorà d'ella i després de matar el monstre marí la rescatà, i junts tornaren cap a casa. 
Al tornar, Perseu es va venjar de Polidectes i va lliurar-li el tro a Dictis, el pescador que havia salvat la seva mare i també a ell. 
Per altra banda, com deia l'oracle, Acrisi va morir accidentalment en mans de Perseu. Finalment, ell i Andròmeda es van casar i van viure feliços.


Així doncs, com heu pogut comprovar, en el mite d' Andròmeda i Perseu hi ha algunes semblances que fan pensar que Sant Jordi és una versió inspirada en aquest mite grec: un jove s'enamora d'una princesa, mata el monstre marí/drac que se la vol menjar, i després la rescata. A més, tant el cavaller Sant Jordi com Perseu obtenen recompensa: l'amor d'aquesta.

Bé, i ara que ja coneixeu el mite, vosaltres també penseu que la llegenda de Sant Jordi està inspirada en el mite grec? Quina història us agrada més, la de Sant Jordi o la d'Andròmeda i Perseu? 
Si haguéssiu sigut Perseu, hauríeu salvat la princesa o haguéssiu deixat que se la mengés el monstre marí?

Clara Granado 
1r BTX A

3 comentaris:

L'ombra d'un somni ha dit...

Molt bé, Clara, això de relacionar el nostre present amb els mites grecs és molt interessant i, realment, Sant Jordi, la princesa i la rosa tenen clares semblances amb el mite de Perseu i Andròmeda.

Ara, algú sabria dir per què es trobava la princesa en aquella situació?

Bona feina!

Κλειώ/Ἀργυρᾶ ha dit...

Bona entrada, Clara!
I contestant a la teva pregunta, Laura, crec que Andrómeda estava a la roca per culpa de la seva mare, Cassiopea, que es creía la més bella de les nereides i causà la ira de Posidó. Posidó va crear inundacions i va enviar Cetus a Etiòpia. I, per arreglar-ho, un Oracle va dir que Andrómeda havia de ser sacrificada, o alguna cosa així, no?

Adriana. ha dit...

Jo no ho sabia! Tot allò que tenim ara ja ens ve de lluny, vaja, i més agradable és que vingui dels grecs o els romans.

Bona feina!

P.S.: Tot i que mai he sigut de mites, em quedo amb la història clàssica.