Hodie est

divendres, 19 d’abril de 2013

Malalts somiadors

Avete!
Avui us parlaré de la medicina a l'Imperi romà ja que era una miqueta diferent al que nosaltres entenem ara. 

Restes del santuari d'Asclepi a Empúries
Al començament no existia la figura del metge com la coneixem ara, així que el paper de preocupar-se per la salut de la família era del pater familias. Quan algun dels membres de la casa es posava malalt, aquest li donava algunes herbes que li servissin de remei pel que li feia mal. Però a vegades això de les herbes no era suficient, i si el malat seguia així feien una cosa que anomenaven incubatio, que era portar al malalt al santuari del déu sanador de la ciutat i mitjançant els somnis descobrien els passos que havien de fer per curar-se. Alguns d'aquests déus eren Febris, la deessa de la febre, Uterina, que s'encarregava de la ginecologia, Lucina, que era la que ajudava als parts de les dones... i molts més que tenien la seva part. 

Aquesta manera de fer els havia anat bé però als romans els hi va sorgir un problema: què havien de fer amb els soldats ferits quan eren molt lluny de les cases dels patricis? 
Per solucionar això i poder-se curar tot i no ser a la ciutat, van inventar els hospitals militars anomenats valetudinaria, els quals tenien capacitat per a quatre o cinc persones. A partir d'aquí la medicina es va desenvolupar molt en l'exèrcit.

Els romans van trigar a veure la necessitat de fer aquestes dependències a les ciutats, però finalment van decidir-se a fer-ho. Juli Cèsar va ser el que va donar el pas durant el seu govern; va instaurar una sanitat pública per tal que tots els ciutadans poguessin gaudir d'aquest dret. I per aconseguir gent que exercís la medicina va donar la ciutadania als esclaus grecs que sabessin del tema. També es va posar en marxa un procés d'aprenentatge d'estudiants, que eren ensenyats pels grecs, i així podien guanyar ingressos addicionals. 

Com heu pogut veure al món antic es tractava els malalts d'una forma diferent a la que fem avui dia. I sabent això, vosaltres que us refiaríeu més de la medicina tradicional a base d'herbes o de les pastilles que prenem?

Neus Campos
2n BTX B

2 comentaris:

Gretins ha dit...

Molt bona entrada neus !!!! Doncs jo prefereixo la tradicional sincerament :D

Adriana. ha dit...

El meu pare sempre m'ha ensenyat que com allò que ens dóna la natura no hi ha res millor. Moltes vegades la natura m'ha curat abans que les pastilles així que jo també trio allò tradicional.
D'altra banda, hi ha coses que no es poden curar amb herbes.
Bona feina!! No sabia que havia sigut Cèsar qui ho va instaurar.