Hodie est

dijous, 11 d’abril de 2013

Les naumàquies

Avete!

Avui hem toca a mi fer l’entrada al bloc, i he pensat que podia ser una bona idea dedicar la meva entrada per parlar-vos d’un dels espectacles més impressionants que es feien en els amfiteatres romans. Segur que ja heu sentit a parlar dels amfiteatres i dels espectacles violents que s’hi oferien.

Els amfiteatres eren edificacions descobertes de l’arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval. Tenien un espai central a nivell del sòl i estava cobert de sorra. Aquí és on es feien els espectacles (arena). També hi havia una altra part anomenada soterrani o fossae, estava sota l’arena cobert per un empostissat de fusta, és on hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. I per últim hi havia la graderia o cauea, construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos.

Els espectacles més comuns eren les lluites entre gladiadors, les lluites entre feres i l’exhibició d’aquestes. Però també hi havia un altre tipus d’espectacle, que s’oferia en ocasions excepcionals, aquests espectacles s’anomenaven naumàquies.
Les naumàquies eren veritables reproduccions d’històriques batalles navals amb vaixells. Podien arribar a lluitar fins a 20.000 persones, que solien ser persones condemnades a mort. I, a diferència de les lluites entre gladiadors que s’enfrontaven d'un en un, aquestes batalles es composaven de dos autèntiques flotes de combat que lluitaven a mort durant hores. En cada una de les flotes hi havia uns 2.000 combatents i uns 4.000 remers.

Solien inundar l’amfiteatre, però també es podien dur a terme en llacs naturals o artificials, construïts especialment per a aquest espectacle. Per això aquestes batalles s’organitzaven en poques ocasions i sempre a causa d’algun esdeveniment important, ja que era molt costos i complex d’organitzar, i van desaparèixer ben aviat.

Suposo que us preguntareu a qui se li va acudir aquesta idea tan descabellada com és fer una piscina enorme per tal de poder fer una batalla naval. Doncs bé, ho he buscat i he trobat dues versions diferents:
- La primera diu que la primera naumàquia que es coneix la va oferir Juli Cèsar l’any 46 aC, quan va fer construir una piscina al costat del riu Tíber per la celebració del seu quàdruple triomf. Més endavant, August va oferir una naumàquia que agafà com a referent la de Juli Cèsar.

- La segona versió diu que Juli Cèsar va fer cavar un llac, però que més tard, en el temps d’August, es va haver de cobrir perquè l’aigua estancada provocava malària. Després August va construir un llac prop del riu Tíber per tal de poder renovar l’aigua.

Això sí, no va ser fins el regnat de Neró que les naumàquies es van dur a terme als circs i als amfiteatres.

Sense cap dubte, devia de ser un espectacle digne de veure, excepte si se n’era el protagonista, és clar!

Núria Ruiz Camps
2n Btx B

2 comentaris:

Gretins ha dit...

Bona entrada Núria. A mí m'agradaria veure una sembla molt diverit!!!

Adriana. ha dit...

Sempre m'he intentat imaginar l'inundació per tal de dur-ho a terme. És ben curiós!

Bona feina!