Sant Jordi i el mite d'Andròmeda i Perseu

Avete discipuli et discipulae!

Com ja sabeu, el dia 23 d'abril va ser Sant Jordi. Tots coneixeu la seva llegenda, però sabíeu que aquesta és molt semblant al mite grec d'Andròmeda i Perseu? 

Segur que voleu saber-ne més, així que avui us explicaré aquest mite.

Zeus (pluja daurada) i Dànae

Acrisi, rei d'Argos, consultà el seu oracle i aquest indicava que el seu nét el mataria. Per evitar-ho, va tancar la seva filla Dànae en una torre però Zeus, que va enamorar-se d'aquesta, va convertir-se en pluja daurada per unir-se amb ella. D'aquesta unió va néixer Perseu. Acrisi, en assabentar-se de la notícia, va ficar Dànae i Perseu en un cofre i els va llençar al mar, pensant que mai més tindria notícies seves. 

Però van ser recollits per Dictis, un pescador que els trobà i se'ls emportà a casa seva. Va criar Perseu com a un fill, fins que aquest es va convertir en un bell jove ple de virtuts. 

El rei Polidectes, enamorat de Dànae, la perseguia sense descans i  Perseu li va prometre que li portaria el cap de la gorgona Medusa, un monstre horrible que petrificava tot aquell qui la mirava als ulls, però només si deixava tranquil·la la seva mare. Polidectes acceptà, ja que pensava que la Medusa el convertiria en pedra i així ningú podria impedir el seu casament amb Dànae. 

Andròmeda, Perseu i el monstre marí

Però les coses no van passar com ell pensava, ja que Perseu va arribar fins a la Medusa sense que ella el veiés i va tallar-li el cap amb la falç sense dificultats. 

De camí a casa, però, va veure a una noia lligada a una roca.  Era la princesa Andròmeda a punt de ser menjada per un monstre marí. 

Perseu s'enamorà d'ella i després de matar el monstre marí la rescatà, i junts tornaren cap a casa. 

Al tornar, Perseu es va venjar de Polidectes i va lliurar-li el tro a Dictis, el pescador que havia salvat la seva mare i també a ell. 

Per altra banda, com deia l'oracle, Acrisi va morir accidentalment en mans de Perseu. Finalment, ell i Andròmeda es van casar i van viure feliços.

Així doncs, com heu pogut comprovar, en el mite d' Andròmeda i Perseu hi ha algunes semblances que fan pensar que Sant Jordi és una versió inspirada en aquest mite grec: un jove s'enamora d'una princesa, mata el monstre marí/drac que se la vol menjar, i després la rescata. A més, tant el cavaller Sant Jordi com Perseu obtenen recompensa: l'amor d'aquesta.

Bé, i ara que ja coneixeu el mite, vosaltres també penseu que la llegenda de Sant Jordi està inspirada en el mite grec? Quina història us agrada més, la de Sant Jordi o la d'Andròmeda i Perseu? 

Si haguéssiu sigut Perseu, hauríeu salvat la princesa o haguéssiu deixat que se la mengés el monstre marí?

Clara Granado 

1r BTX A

Amfitrió de Plaute

Avete! 

Com ja sabeu, el dia 18 d'abril els alumnes de 1r de Batxillerat de llatí i grec vam anar d'excursió a Tarraco, tal com ha explicat la Marina en l'entrada anterior. Doncs bé, jo ara faré la crònica de l'obra que vam anar a veure, Amfitrió.  

Primer de tot, cal saber que Amfitrió és una comèdia escrita pel dramaturg romà Plaute, basada en un conegut mite grec que té com a protagonistes divinitats com Júpiter i Hermes, i mortals com Amfitrió i Alcmena. La representaven el grup "In albis" de l'Institut Fuente Nueva de Morón de la Frontera dins del marc del XVIII Festival Juvenil de Teatre Grecollatí.

L'argument és el següent:

Amfitrió i el seu esclau, després d'una exitosa campanya militar, tornen a Tebes. Mentrestant, Júpiter, disfressat d'Amfitrió, està dormint amb Alcmena, l'esposa d'Amfitrió. Mercuri, disfressat de l'escau d'Amfitrió, Sòsia, intenta robar per al seu pare Júpiter una mica de temps per evitar interferències. 

Aquest pla es trencarà quan el veritatble esclau Sòsia arribi, però Mercuri el confondrà dient-li que ell és Sòsia, l'esclau d'Amfitrió. Sòsia, el de veritat, confús pel que acaba de passar, torna al vaixell per transmetre el que ha passat al seu amo Amfitrió. 

Al matí següent Amfitrió torna a la seva casa, enfadat per la història absurda del seu esclau. Júpiter-Amfitrió s'acomiada d'Alcmena moments abans que Amfitrió arribi, i Alcmena, poc després, en rebre el seu marit de veritat, li pregunta perquè ha tornat. A Amfitrió li sembla estranya la benvinguda després d'haver estat tants mesos sense veure's. La confusió es transforma en ira i gelosia, després d'assabentar-se que la seva dona ha dormit amb un altre home i que el que deia el seu esclau Sòsia sembla veritat. 

Finalment, Alcmena dóna a llum bessons, un fill d'Amfitrió, Íficles, i l'altre de Júpiter, Hèrcules. Per calmar la ira d'Amfitrió, Júpiter li explica tot el que ha passat durant la seva absència, i Amfitrió, finalment, se sent orgullós d'haver compartit la seva dona amb un déu. 

Personalment crec que l'obra és força entretinguda, tot i que al principi si no coneixes el mite estàs una mica perdut. Gràcies a les anotacions que fan els personatges i a la introducció que fa Mercuri en el pròleg de l'obra, s'entén perfectament. 

També cal dir que la gràcia que tenen els actors ajuda a fer l'obra més divertida i que el resultat sigui el que buscava Plaute: que t'ho passis bé i riguis. 

Ara que ja sabeu una mica més sobre l'obra de Plaute, què en penseu? Vosaltres també estaríeu orgullosos d'haver compartit a la vostra parella amb un déu/deessa?

I la representació, què us va semblar? Seríeu capaços de fer alguna cosa semblant?

Andrea Francisco

1r BTX A

Sortida a Tarraco

Avete!

Dijous passat els alumnes de 1r de Batxillerat vam fer una visita cultural a la ciutat de Tarraco per conèixer millor la seva història romana i les restes conservades.

En primer lloc cal dir que Tarraco va ser una de les ciutats amb més pes de l'antiga Hispània, en ser capital de província, primer de la Hispània Citerior, després de la Tarraconensis.

La nostra visita va començar al Pont del Diable, l'aqüeducte construït pels romans al segle I aC. Allà vam fer una petita parada per observar la seva arquitectura i esmorzar. Aquesta construcció va sorgir de la preocupació que tenien els romans per construir una xarxa estable de subministrament d'aigua a la ciutat, que tenia un gran port al qual solien acudir molts vaixells.

En arribar a la ciutat vam dirigir-nos a la muralla, on ens estava esperant el guia. Una de les característiques de la muralla de Tarraco és que antigament tenia 3.600 metres, dels quals a hores d'ara només se'n conserven 1000.

Després de la muralla, vam visitar un altre dels monuments tarraconins més emblemàtics,  el circ. Aquest circ va ser construït a finals del segle I dC durant el regnat de Domicià. Estava destinat principalment a les carreres de quadrigues i tenia aproximadament una capacitat per a 23.000 espectadors. Actualment, la part més ben conservada i visitable és la interior, és a dir, les voltes sobre les quals descansava la càvea romana.

L'amfiteatre també va ser un monument que va valer la pena visitar. El de Tarraco tenia cabuda per 14.000 espectadors i era on es disputaven els combats entre gladiadors i les exhibicions de feres. Aquest amfiteatre data del segle II dC i va ser reformat quatre segles després per l'emperador Heliogàbal.

Finalment i per concloure el nostre dia clàssic, vam anar a veure l'obra de teatre “Amfitrió”, representada pels nois i noies de la nostra edat del grup In Albis de Morón de la Frontera. Va ser una obra molt fresca i divertida, que permetia fa entendre el mite perfectament des d'un punt de vista còmic.

I a vosaltres, quina part de la visita a Tarraco us va agradar més?

Marina Borràs 
1r BTX A

IX Magna Celebratio

Avete discipuli et discipulae!

Acaba el mes d'abril i, encara amb el vívid record de la celebració de Sant Jordi en què alumnes de literatura i grec de primer de batxillerat van recitar Espriu, aquest cap de setmana ens espera una altra celebració: la IX Magna Celebratio de Badalona.

Sí, un any més a la ciutat propera de Badalona, la Baetulo romana que hem visitat i coneixeu, se celebra el IX festival romà que combina conferències, escenes de reconstrucció històrica, visites a espais arqueològics, degustació de menús romans i divulgació d'escenes de la vida quotidiana dels nostres avantpassats romans.

El programa d'actes és molt variat i segur que trobareu alguna activitat del vostre gust: 

• Espectacles com Commentariolum petitiones o Converses de Meuques
• Tallers familiars com Textrina, Medicina, Sculptorium, Schola, et alia
• Visites als diferents espais del museu de Badalona
• Jornades de cuina romana a diversos restaurants de la ciutat

Així, dissabte 27 i diumenge 28 teniu les jornades de reconstrucció històrica, en les quals podeu veure com es feia un mosaic, com treballaven els escultors, com es preparaven perfums o com vivia un legionari entre altres coses. 

També podeu participar en tallers i activitats de la vida quotidiana dels romans, com els Ludi Romani i la Schola, tallers duts a terme pels alumnes dels instituts Isaac Albéniz i Escola Vedruna. 

Si voleu veure el programa complet cliqueu aquí.

Us animeu a passar una estona com si fossiu veritables romans? 
Podeu fer realitat el somni del Marco! 

Gaudete!

El Concurs Odissea passa per Tarraco

Avete!

Avui li toca a Hefest fer l’entrada! 
Doncs bé, us explicaré com va anar l'acte de lliurament de premis del Concurs Odissea 2013, el passat 18 d’abril al Camp de Mart de Tarragona, dins del marc del Festival Jovenil de Teatre Grecollatí Pròsopon. 

Havia pensat fer el paper de Cèsar, i començar a tirar-me floretes parlant de mi en 3a persona, i, un cop feta la broma, intentar explicar-ho de la forma més objectiva que pogués, ja que, en el fons, crec que hi va haver una mica d'injustícia, però al final em sembla que no tinc les dots d'historiador que tenia el gran Cèsar, i faré el que podré.

El passat dia 18 d’abril va tenir lloc el lliurament de premis del Concurs Odissea 2013 a Tarragona. Vam assistir els dos grups de l'institut Gallecs, el grup Ridentes format per Raquel, Isabel i Arianna, i el grup Gerión, format per Marco, Jaume i Juan Je. Ens acompanyaven els dos grups guanyadors en potència de l’any que ve, Optimates amb el Joan i el David, i Clio i Mnemosine amb Laura i Anna.

L’esdeveniment, que va aplegar aproximadament 1.200 persones, va començar amb un petit discurs, en el qual es donaven les gràcies als patrocinadors i a tots aquells alumnes que havien participat en el concurs. Acabat aquest, van començar a pujar els grups guanyadors començant per Hesperia II, Duae Sinistrae, Hesperia I, seguits per Les Nimfes d’Àrtemis, Gerión i finalment els guanyadors del primer premi 3R Triumvirat.

Vam rebre el nostre xec de 75 euros i l'aplaudiment de tot el públic. 

La veritat és que animo a les properes generacions d’estudiants a participar-hi, perquè encara que haguem guanyat, els meus companys i jo, acompanyats en tot moment pel grup de Ridentes, (que no va poder anar al desempat perquè només hi pot anar un grup per institut), no ens quedem amb el premi sinó amb totes les hores de treball, tots els bons moment que hem passat durant el concurs, l’esforç i la sensació d’haver-ho aconseguit d’una forma honrada i neta. 
Ha estat una experiència única i meravellosa per compartir en l'últim any d’institut,  perquè, a més, ha estat un concurs amb història, ja que vam començar a Grècia amb els mòbils i les zones wi-fi, fins i tot la del McDonald i la del Museu de Delfos. Vam seguir el dia de la superpregunta amb el wi-fi de la UAB. I fins i tot ens van acusar de fer trampes el dia del desempat. 
I encara que aquesta última part sigui indignant, l’únic que em sap greu és no poder tornar a viure tots aquests moments un altre cop.

Per últim però no menys important, m’agradaria destacar el magnífic treball fet per la nostra professora, ja que segurament si no ens hagués motivat, si no ens hagués ensenyat gran part dels coneixements que tenim de clàssiques, i gràcies a la resta de coses que ens ha aportat, que no són poques, tot això no hauria estat possible.

 

Perquè en els bons alumnes és on es veu reflectida la professionalitat del mestre.

Verba volant, scripta manent.

Hefesto

També conegut com Juan Je Yamuza

2n BTX B

Malalts somiadors

Avete!

Avui us parlaré de la medicina a l'Imperi romà ja que era una miqueta diferent al que nosaltres entenem ara. 

Restes del santuari d'Asclepi a Empúries

Al començament no existia la figura del metge com la coneixem ara, així que el paper de preocupar-se per la salut de la família era del pater familias. Quan algun dels membres de la casa es posava malalt, aquest li donava algunes herbes que li servissin de remei pel que li feia mal. Però a vegades això de les herbes no era suficient, i si el malat seguia així feien una cosa que anomenaven incubatio, que era portar al malalt al santuari del déu sanador de la ciutat i mitjançant els somnis descobrien els passos que havien de fer per curar-se. Alguns d'aquests déus eren Febris, la deessa de la febre, Uterina, que s'encarregava de la ginecologia, Lucina, que era la que ajudava als parts de les dones... i molts més que tenien la seva part. 

Aquesta manera de fer els havia anat bé però als romans els hi va sorgir un problema: què havien de fer amb els soldats ferits quan eren molt lluny de les cases dels patricis? 

Per solucionar això i poder-se curar tot i no ser a la ciutat, van inventar els hospitals militars anomenats valetudinaria, els quals tenien capacitat per a quatre o cinc persones. A partir d'aquí la medicina es va desenvolupar molt en l'exèrcit.

Els romans van trigar a veure la necessitat de fer aquestes dependències a les ciutats, però finalment van decidir-se a fer-ho. Juli Cèsar va ser el que va donar el pas durant el seu govern; va instaurar una sanitat pública per tal que tots els ciutadans poguessin gaudir d'aquest dret. I per aconseguir gent que exercís la medicina va donar la ciutadania als esclaus grecs que sabessin del tema. També es va posar en marxa un procés d'aprenentatge d'estudiants, que eren ensenyats pels grecs, i així podien guanyar ingressos addicionals. 

Com heu pogut veure al món antic es tractava els malalts d'una forma diferent a la que fem avui dia. I sabent això, vosaltres que us refiaríeu més de la medicina tradicional a base d'herbes o de les pastilles que prenem?

Neus Campos2n BTX B

La mitologia en l'art

Avete!

En aquesta entrada parlaré sobre les obres d’art que s’han fet inspirant-se en la mitologia. 

La mitologia són el conjunt de mites d'un poble. Narracions referents a déus i homes notables d'una raça o poble. Són la base cultural de les civilitzacions primitives i tenen una estreta relació amb les seves religions respectives. 

Les històries mitològiques han arribat als nostres dies gràcies al fet que van estar escrites per escriptors clàssics com Virgili o Homer que es van encarregar de recopilar-les. Per aquesta raó la literatura ha estat una de les fonts d'informació i transmissió de la mitologia. Una altra via molt important de transmissió d'aquest relats ha sigut l'art: molts pintors i escultors d'èpoques i estils diferents s'inspiraven en els mites clàssics per fer les seves obres.

Si ens posem a investigar trobarem que hi ha moltes obres de tema mitològic. A continuació hi veurem un petit tast d'algunes de les quals de ben segur ens sonen els arguments.

APOL·LO I DAFNE 

Aquesta escultura de Gian Lorenzo Bernini representa el moment en què Apol·lo atrapa Dafne qui gràcies a l'ajuda del seu pare es comença a convertir en un llorer. Podem observar com els braços són branques i els peus i les cames el tronc i les arrels de l'arbre.

EL NAIXEMENT DE VENUS 

Aquesta pintura de Sandro Botticelli representa el moment en què Venus neix. Els vents provocats per Aura i Cèfir (a la part esquerre) fan que Venus arribi a la illa de Cítera sobre una enorme petxina. Allà està la Primavera (personatge de la dreta) que l'espera i la va a cobrir amb un mantell de flors. 

SATURN DEVORANT ELS SEUS FILLS

En la pintura següent de Goya s'observa el moment en què Cronos devora els fills perquè els seus pares li havien predit que un d'ells li prendria el poder. Tot i que al mite diu que se'ls empassava sencers, aquí veiem que l'autor pinta el fill mig devorat. 

EL RAPTE D'EUROPA

En aquest quadre fet per Rubens es plasma el moment en què Zeus convertit en bou rapta Europa. A la dreta del quadre veiem Europa que està recolçada sobre un bou blanc. A l'esquerra del quadre veiem en la llunyania la platja d'on ha estat segrestada.

TESEU LLUITANT CONTRA EL MINOTAURE

En l’escultura Canovas reflexa el moment en què Teseu troba i mata el minotaure que està dins del laberint, seguint les ordres del seu pare.

Quina és l’obra que més us ha agradat? En podríeu dir alguna altra? Segur que sí.

Espero que us hagi agradat.

Gretins

2n BTX B

TOP 6 d'herois clàssics

Salve! 

Avui us proposo una enquesta en la qual heu de decidir quin dels sis herois que us  enumero seria capaç de guanyar els altres cinc. Heu de donar la vostra resposta i justificar-ne la tria tot dient perquè creieu que aquell és el més fort.

Començo!

AQUILES: Aquiles va ser un gran heroi de la Guerra de Troia i un dels principals protagonistes, el més gran dels guerrers de la Il·liada d' Homer. La seva mare era Tetis, que va voler fer el seu fill immortal ficant-lo dins la llacuna Estígia; moltes versions diuen que la mare el va agafar pel taló i només va ser aquesta part la que no va ser mullada per aquella llacuna màgica, per això aquest era el seu únic punt feble.

HERCULES:

Hèrcules va ser fill de Zeus i Alcmena (que era mortal), és a dir, era un semidéu.

Va acomplir grans fets com són els dotze treballs: va matar gegants, va matar el lleó de Nemea, l'hidra de Lerna, etc., però tot això va ser gràcies, en part, al seu mestre Téutar.

PERSEU:

Fill de Dànae, filla del rei Acrisi. Un oracle havia advertit aquest que moriria a mans d'un fill de Dànae, pel que aquesta va ser tancada en una cambra de bronze. L'enamorat Zeus la va visitar en forma de pluja d'or amb què fecundà Dànae, de qui neix Perseu. Llençades al mar la mare i el nen per ordre d'Acrisi, van ser rescatats pel pescador Dictis. Sent ja jove Perseu aconsegueix tallar el cap a la Gorgona Medusa ajudat per la deessa Atenea i rescata Andròmeda. Llançant el disc en uns jocs esportius mata accidentalment el seu avi Acrisi, complint així l'oracle.

PROMETEU:

El seu nom significa "el previsor". Sens dubte va ser el Tità més benefactor de la humanitat. Va robar a Zeus el foc dels déus per regalar-lo i distribuir-lo als homes. Aquí el foc no és un element merament físic, sinó que darrere seu subjau tot el símbol de la intel·ligència i del progrés (el foc permet cuinar els aliments, fondre els metalls, coure el fang dels atuells en les terrisseries entre altres coses). No és d'estranyar per tant que Prometeu fos el patró de les arts al barri atenès del Ceràmic. Després del robatori del foc, que per sobretot simbolitza la saviesa, la intel·ligència pura, Zeus vol castigar espectacularment Prometeu pel que decideix encadenar a les muntanyes del Caucas, on un àguila rosegarà cada dia el fetge del Tità (fetge que es regenerarà a la mateixa proporció a la nit) fins que Hèracles finalment l'alliberi. Per castigar els homes, Zeus màquina crear la primera dona, Pandora, una mena d'Eva de la mitologia grega.

ODISSEU:

Protagonista de "l'Odissea", home proveït d'una aguda astúcia, manejava al seu arbitri desenes d'ardits per combatre la guerra i per la seva pròpia supervivència. És un nou tipus d'heroi, molt diferent d'Aquiles, per exemple. Participa en l'expedició a Troia com a rei de l'illa d'Ítaca. Pateix mil peripècies i desventures durant els deu anys que va trigar a tornar de Troia a Ítaca. Va visitar als llegendaris ciclops, va baixar al regne infernal per entrevistar-se amb l'endeví Tirèsias, va creuar el mar per on viuen les bruixes sirenes cantores, transita entre Escila i Caridbis, entre altres llocs. En fi, mentre dura aquest vagareig, el seu únic fill, Telèmac, ha sortit a buscar-lo. Odisseu es presenta finalment a Ítaca disfressat de captaire, ja que vol comprovar qui dels seus servidors li continuen sent fidels. És reconegut per la seva vella dida Euriclea, i amb l'ajuda del seu fill castiga els pretendents de la seva esposa Penèlope.

MEDEA:

Princesa de la regió de la Còlquida, néta del Sol i neboda de la maga Circe. El seu destí està unit al del cap dels Argonautes, Jàson, de qui s'havia enamorat i a qui amb les seves arts màgiques ajuda a apoderar-se del toisó d'or. Abandonada per ell, degolla els seus fills i escapa en un carro de foc. Com a bruixa va dur a terme altres prodigis: així, va tornar la joventut a Esón, el seu sogre, introduint-lo en un calder d'aigua bullint amb herbes o drogues medicinals.

Nois, jo ja tinc un favorit però no el diré ja que vull veure les vostres respostes primer i els motius.

Moltes gràcies als que heu llegit la meva entrada i sort amb les vostres!! 

VALE!

Alex Verdugo Pérez

2n BTX B

Llatinismes

Avete! 

Com que el temps passa volant (Tempus fugit) i d’aquí poquet els de 2n de batxillerat haurem de començar a repassar per a la selectivitat, he pensat en ajudar-vos una mica amb aquesta entrada del bloc i escriure-us uns quants llatinismes que segur que ens aniran bé d'estudiar. 

Els llatinismes són aquelles paraules o expressions que provenen del llatí i que fem servir encara en la nostra vida quotidiana. Aquí tenim alguns exemples de llatinismes. He triat uns quants que no hem estudiat encara, però n'existeixen molts més.

Veritatem dies aperit                                 El pas del temps revela la veritat

Umbram suam metuit                                 Té por de la seva ombra

Amantes amentes                                       Els enamorats són bojos

Nolens volens                                             Tant si vols com si no

Docta dicta                                                 Al savi basta un mot

Qualis pater, talis filius                              Tal és el pare, tal és el fill

Cuius regni, eius religio                              De qui és la regió, és la religió

Quos discis tibi discis                                  Allò que aprens, ho aprens per a tu

Qui bene amat, bene castigat                     Qui bé estima, bé castiga

Qui tacet, consentire videtur                      Qui calla, sembla consentir

Habemus papam                                          Tenim Papa

Altiora peto                                                 Aspiro a coses més elevades

More maiorum                                              Segons els costum dels avantpassats

Fames optimus cocus                                     La fam és el millor cuiner

Nihil est annis velocius                                  Res més veloç que els anys

Dimidium facti qui coepit habet                    Qui va començar, ja va fer la meitat

Aliena nobis, nostra plus aliis placent            Les coses d'altres són més plaents per a                   
                                                                     nosaltres, i  les nostres ho són per a ells

A continuació deixo una pàgina que he trobat on hi podreu trobar molts més llatinismes. 

Espero que us hagi agradat!!!  

Sandra Doncel  
2n BTX B

Les naumàquies

Avete!

Avui hem toca a mi fer l’entrada al bloc, i he pensat que podia ser una bona idea dedicar la meva entrada per parlar-vos d’un dels espectacles més impressionants que es feien en els amfiteatres romans. Segur que ja heu sentit a parlar dels amfiteatres i dels espectacles violents que s’hi oferien.

Els amfiteatres eren edificacions descobertes de l’arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval. Tenien un espai central a nivell del sòl i estava cobert de sorra. Aquí és on es feien els espectacles (arena). També hi havia una altra part anomenada soterrani o fossae, estava sota l’arena cobert per un empostissat de fusta, és on hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. I per últim hi havia la graderia o cauea, construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos.

Els espectacles més comuns eren les lluites entre gladiadors, les lluites entre feres i l’exhibició d’aquestes. Però també hi havia un altre tipus d’espectacle, que s’oferia en ocasions excepcionals, aquests espectacles s’anomenaven naumàquies.

Les naumàquies eren veritables reproduccions d’històriques batalles navals amb vaixells. Podien arribar a lluitar fins a 20.000 persones, que solien ser persones condemnades a mort. I, a diferència de les lluites entre gladiadors que s’enfrontaven d'un en un, aquestes batalles es composaven de dos autèntiques flotes de combat que lluitaven a mort durant hores. En cada una de les flotes hi havia uns 2.000 combatents i uns 4.000 remers.

Solien inundar l’amfiteatre, però també es podien dur a terme en llacs naturals o artificials, construïts especialment per a aquest espectacle. Per això aquestes batalles s’organitzaven en poques ocasions i sempre a causa d’algun esdeveniment important, ja que era molt costos i complex d’organitzar, i van desaparèixer ben aviat.

Suposo que us preguntareu a qui se li va acudir aquesta idea tan descabellada com és fer una piscina enorme per tal de poder fer una batalla naval. Doncs bé, ho he buscat i he trobat dues versions diferents:

- La primera diu que la primera naumàquia que es coneix la va oferir Juli Cèsar l’any 46 aC, quan va fer construir una piscina al costat del riu Tíber per la celebració del seu quàdruple triomf. Més endavant, August va oferir una naumàquia que agafà com a referent la de Juli Cèsar.

- La segona versió diu que Juli Cèsar va fer cavar un llac, però que més tard, en el temps d’August, es va haver de cobrir perquè l’aigua estancada provocava malària. Després August va construir un llac prop del riu Tíber per tal de poder renovar l’aigua.

Això sí, no va ser fins el regnat de Neró que les naumàquies es van dur a terme als circs i als amfiteatres.

Sense cap dubte, devia de ser un espectacle digne de veure, excepte si se n’era el protagonista, és clar!

Núria Ruiz Camps

2n Btx B