L’evolució de la societat romana

Hola,

avui em toca a mi, i parlaré sobre l’evolució de la societat romana, ja que estem parlant d'això en classe, aprofito i faig un breu resum.
L'evolució de la societat romana va donar-se segons tres grans èpoques polítiques:

- Monarquia: (753aC-509aC). La paraula monarquia ve del grec μονάρχης (de μονος: únic/singular, i ἄρχων: líder/governant), i és la forma política en què una persona té dret, per via hereditària o electiva, a regnar com a cap d’un estat. La monarquia va estar dividida d’una manera radical en tres estaments juridicosocials:

- Els Patricis, que eren els que posseïen la major part de les terres i del bestiar que hi pasturava. S’agrupaven en gens.
- Els Plebeus, que eren els que es dedicaven bàsicament al treball manual en els diversos oficis i serveis.
- Els Esclaus, que eren els homes que no tenien cap dret, ni tampoc les seves famílies; el principal contingent d’esclaus el constituïen els presoners de guerra.

República: (509aC-27aC).

Del llatí res publica, una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble. La distribució de la població romana en patricis i plebeus va sofrir profundes transformacions al llarg de l’època de la República. Així va haver-hi noves divisions:

• L’ordre eqüestre, que va adquirir un poder formidable, sobretot econòmic; controlava les finances,etc .

• Els patricis, que van seguir mantenint el seu prestigi.

• Els plebeus, que van portar la major part del pes de l’expansió imperialista.

• Els esclaus, el nombre dels quals va augmentar com a conseqüència de les contínues i llargues guerres, fet que va dur a una economia esclavista: el comerç d’esclaus es va convertir en un dels negocis més productius.

Imperi: (27aC-476dC).

Durant aquesta època la classificació social s'organitzava sobre la distinció de dos nivells: el dels humiliores o pobres, és a dir, la majoria de la població; i els honestiores (etimològicament significa els més honestos, els més honrats, i estava dividit en ordre senatorial i cavallers), és a dir, els més rics.

La distinció entre ciutadans i no ciutadans van anar perdent importància, fins al punt que al 212 l’emperador Caracal•la va concedir la ciutadania a tots els habitants de l’imperi.

El nombre d’esclaus havia continuat augmentat. Però els que eren alliberats (manumissio) es deien lliberts, i molts d’aquest van destacar en el món dels negocis.

Espero que us agradi!