Hodie est

dissabte, 27 de novembre de 2010

Adonis

Hola a tots (:

Jo avui us parlaré d’Adonis, un jove molt atractiu, al qual la bellesa portà problemes…
Adonis enamorava totes les dones, però no totes eren correspostes i algunes dones –i més si són deesses- són molt perilloses en aquestes condicions, com ho va ser Persèfone.

Quan Adonis va néixer, era un nadó molt formós amb el qual Afrodita va quedar encantada per la seva bellesa. Així doncs, el va guardar en un cofre i l’hi va entregar a Persèfone, perquè el cuidés. Quan aquesta va descobrir la bellesa d’aquell nadó, es va negar a tornar-lo a Afrodita.

No quedava una altra opció que recórrer a Zeus, la decisió del qual va ser que passés sis mesos amb cadascuna. Però Adonis preferia viure amb Afrodita i aprofitava sempre que podia. Passava aquest bell jove la seva existència dedicat a la caça a la muntanya del Líban, fins que un dia Ares, déu de la guerra i amant de la deessa, (altres versions diuen que va ser Apol·lo), ple de gelosia, es va convertir en senglar i el va matar a cops de banya.
Quan la deessa Afrodita va arribar al costat d’Adonis, aquest ja estava agonitzant. El va prendre en els seus braços i allà on les gotes de sang tocaven el terra sorgia una anemone.
Adonis va descendir a l'Hades, però Afrodita va anar a veure Zeus i li va suplicar que aquest no hagués de passar l’eternitat amb Persèfone en l'Inframón. Zeus va decidir que el més just seria que Adonis passés una meitat de l'any amb ella i l'altra meitat a l'Hades; i així va ser, des de llavors i per sempre ...
El mite d’Adonis troba el seu referent en els canvis d’estació, ja que el seu retrobament amb Afrodita marca l’inici de la primavera i el renéixer de la natura, mentre que el seu retorn a l’Inframón amb Persèfone dóna inici a la tardor i l’hivern, similar al rapte de Persèfone.

Quan buscava aquesta història un altre fet que em va cridar l’atenció: les infidelitats d’Hades a Persèfone:

- Una va ser amb la nimfa Menta que estava associada al riu Cocit, va ser l’amor il·lícit d’Hades, fins que Demèter, la mare de Persèfone ho va descobrir. La deessa Persèfone va colpejar tan terriblement a Menta que es va desintegrar. De les seves restes Hades va crear llavors la planta de la menta. 

- Una altra va ser amb Leuce, que era una nimfa filla d'Oceà que va ser violada per Hades. Després de la seva mort natural, per a eternitzar-la Hades la va convertir en un àlber blanc que s'alçava en els Camps Elisis. També es diu algunes vegades que Persèfone, l'esposa d'Hades va ser la responsable de la seva transformació. D'aquest arbre va prendre Hèracles la corona amb que va cenyir el seu cap en tornar del més enllà.

Espero que us hagi agradat l'entrada! (:

6 comentaris:

Electra ha dit...

Molt bé, aquest mite em sona de que la Laura ens ho va explicar l'any passat pero hi havia moltes coses que no sabia que passaven, he ampliat la informació sobre el que sabia d'aquest mite. M'ha agradat molt.

Laura ha dit...

Molt bé, Patri, una entrada força interessant.
Potser trobo a faltar que relacionis Adonis amb l'expressió moderna "ser un adonis", o amb poemes moderns que el prenen com a font d'Inspiració (Com l'Adonais de P.B. Shelley).
De totes maneres, bona feina!

Anabel:. ha dit...

Interessant, coneixia l'expressió ser un Adonis però no l'origen. I és molt similar al rapte de Persèfone!

Elizabeth Mena ha dit...

m'ha agradat molt la teva entrada perquè m'ha semblat m'ha interesante.Me ha servit per ampliar informació.
Bon treball Patri

ἁλία ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ἁλία ha dit...

Compyy!
molt be, la entrada. Crec que l'any passat ho vam fer però no menrecordava de l'historia.
Magrada molt, bona!