Hodie est

dissabte, 8 de maig del 2010

El maquillatge romà


Avete omnes!
Aquí una altra vegada Eirene! I avui us parlaré del maquillatge de les dones gregues i romanes.
La paraula cosmètic ve del grec κοσμητικóς de κóσμoς, és l'art d'aplicar diferents productes per embellir el cos humà.
Al segle V aC les dones gregues van anar adoptant la costum de maquillar-se d’Egipte, aquesta moda es va estendre molt ràpidament, encara que hi havia prohibicions per part del sacerdots. Les cortesanes solien anar amb un maquillatge molt cridaner i es deixaven anar els cabells, per atreure més l’atenció dels homes. No estava ben vist que una dona es pintés de dia, per això solien anar pintades per les nits, però al segle III aC ja no era així, una dona decent podia sortir maquillada pel dia també. Les casades no podien maquillar-se molt, per no ser molt provocatives.
Fins i tot hi havia salons de bellesa, anomenats gineceus, on les dones podien anar per cuidar-se la pell.
A Roma, com a Grècia, també van començar a utilitzar cosmètics, al principi molt poc, però de mica en mica ho anaven utilitzant cada vegada més i més. Les dones riques tenien esclaves que es dedicaven a maquillar-les i a dissimular els defectes que tenien.
Com es feien els cosmètics?
  1. Per blanquejar la pell: feien una mescla de guix, farina de faves i blanc de plom.
  2. Rímel: els roman feien servir ous de formigues i mosques picades.
  3. Pestanyes postisses: les teixien amb seda o cabell natural.
  4. Ombra d’ulls: utilitzaven el grafit en pols negres o blaus.
També es perfilaven les celles amb el grafit en pols.


Una vegada el comediògraf Plaute va dir: "una dona sense pintura és com un menjar sense sal"



I aquí acabo, bon cap de setmana companys!
Ειρήνη.

7 comentaris:

L'ombra d'un somni ha dit...

Molt bé, Anna, només ens faltava això per poder completar el nostre passi de models.

ἐράτω ha dit...

Ei! genial, també volia possar aixó jo.. però sinó era massa cosa jaja.

Escolta'm és cert? El rimmel amb ous de formigues i mosques picades? és conya, oi? quin fàstic!
Per cert la dita del nostre amic Plaute.. no m'agrada gens la bellesa de la dona ha d'estar realment al natural i no pas pintada (digo yo, encara i que a mi m'agradi pintar-me), perque sinó quan l'home la vegi al natural... no és el mateix TT

San ha dit...

Doncs té raó la Anaïs, la bellesa de la dona no pot crear-la el maquillatge, i a més, aixó del rimmel... Millor no parlar xD
Fins demàa!!

῞Ηκτωρ ha dit...

Oh Laura això vol dir que sí que farem el pase de modelos? La Anaïs està desitjant posar-se a la cara els ous de formigues i mosques... (beeeecs) ahahahahahaha

Molt interessant Anna! no tenia ni idea de com es feien els cosmètics!
Un petó! :)

ἐράτω ha dit...

Jajajajaja, Sergio, en el fons.. jo sé que molt en el fons:

1: em moro de ganes de vestir-me
2: m'encanta pintar-me amb mosques picadas, yuju! jajaja

Patri ha dit...

Molt interessant anna!
i lo de rimmel... qin fàstic! xD

Anabel:. ha dit...

qué curiós saber com feien el maquillatge! a qui se li podia ocòrrer fer rímel amb ous de formigues i mosques picades? quina imaginació, i quin estòmac sobretot. molt interessant Anna! com faríen el teu rímel blau?