Aresto Momentum Odisseam 2014 vicit!

Avete et gaudete!

L'entrada d'avui és una entrada plena d'alegria i de bones notícies. 
Com sabeu la setmana passada la major part dels alumnes de llatí i grec de l'institut Gallecs van participar en el concurs online de cultura clàssica Odissea 2014, en el qual participaven 990 alumnes de Catalunya repartits en 386 equips de 76 instituts, 30 dels quals eren del Gallecs. Des de València participaven 301 equips de 43 centres, de Galícia 265 equips de 43 centres, d'Aragó 62 equips de 13 centres i finalment des de Valladolid 47 equips de 8 centres. 

Els alumnes de clàssiques van estar, doncs, els dies 3, 4, 5  i 6 de febrer navegant entre tragèdies, comèdies i internet per trobar amb més o menys fortuna les respostes a totes les preguntes del concurs.

Cal dir que alguns es van desanimar en el moment en què en van fallar alguna (el segon dia), d'altres no es van arribar a animar mai, i més de la meitat van seguir fins al final, alguns amb un resultat excel·lent, d'altres més modest.

Així, el grup ARESTO MOMENTUM de 4t d'ESO format per la Marta Esteve i l'Àlex Caparrós va aconseguir empatar en primera posició (amb totes les respostes encertades) amb sis grups més de l'institut Baix Camp de Reus. La segona posició en puntuació també la va aconseguir un grup de 1r de BTX de l'institut, LES TRES GRÀCIES, format per la Sandra, la Raquel i la Maite. Altres grups que van quedar en molt bon lloc són SEMPER IN ALBIS, EUPÀTRIDES o LES HORES.

Ahir 12 de febrer a les 16.30 es van publicar les preguntes i super-pregunta de desempat entre els grups de totes les comunicats que estaven en la primera posició. I després de 2 hores, 27 minuts i 7 segons, l'Àlex i la Marta van dir el seu alea iacta est i van enviar les respostes. Mitja hora més tard, el resultat confirmava que havien encertat TOTES les preguntes i, per tant, eren els guanyadors de la fase catalana del Concurs Odissea 2014.

Ara, queda únicament el repte final: el concurs entre les seccions de les comunitats participants, Catalunya, València, Galícia, Aragó i Valladolid.

CLASSIFICACIÓ PROVISIONAL

Classificació dels grups que han participat en el desempat

Ordre	Nom del grup	Nom del centre	Població	Temps utilitzat en el desempat	Puntuació total
1º	ARESTO MOMENTUM	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	2 hores, 27 minuts i 7 segons	117
2º	LES NEREIDES	INS BAIX CAMP	REUS	2 hores, 54 minuts i 34 segons	111

Classificació de la resta de grups

Ordre	Nom del grup	Nom del centre	Població	Temps total utilitzat	Puntuació total
8º	LES TRES GRÀCIES	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	11 hores, 58 minuts i 12 segons	76
22º	SEMPER IN ALBIS	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	13 hores, 46 minuts i 52 segons	73
26º	EUPÀTRIDES	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	5 hores, 49 minuts i 8 segons	70
29º	LES HORES	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	13 hores, 35 minuts i 44 segons	70
47º	SEMPITERNAE	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	7 hores, 0 minuts i 20 segons	67
90º	LAS MOIRAS	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	21 hores, 43 minuts i 58 segons	61
128º	ELS TRES CAPS DE CERBER	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	13 hores, 38 minuts i 39 segons	49
139º	LOS JEFASSOS	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	36 hores, 6 minuts i 46 segons	47
174º	αἱ νίμφα̥	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	21 hores, 16 minuts i 45 segons	32
179º	IN VINO VERITAS	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	46 hores, 25 minuts i 0 segons	32
181º	LOS BERBERECHOS	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	53 hores, 33 minuts i 14 segons	32
184º	PATRONI	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	47 hores, 7 minuts i 10 segons	28
187º	LES HÍADES	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	28 hores, 23 minuts i 7 segons	26
189º	TALÓ D'AQUIL·LES	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	32 hores, 9 minuts i 1 segons	26
210º	VINDICATORES	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	39 hores, 54 minuts i 39 segons	20
251º	AMANITA FALOIDES	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	44 hores, 3 minuts i 34 segons	8
253º	LAS BARTOLOMÉ	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	53 hores, 48 minuts i 47 segons	8
260º	ESOS	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	65 hores, 46 minuts i 6 segons	8
269º	NUMACU	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	38 hores, 8 minuts i 15 segons	5
278º	αἱ νικαί	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	54 hores, 7 minuts i 43 segons	2
279º	THE AVENGERS	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	61 hores, 24 minuts i 7 segons	2
282º	LOS OTROS	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	63 hores, 5 minuts i 33 segons	2

Si voleu veure la classificació de tots els grups, cliqueu aquí.

L'experiència, segons han manifestat els propis alumnes, ha estat molt positiva, ja que afirmen que han après moltes coses, especialment pel que fa a la recerca. Per tot això vull expressar el meu agraïment a l'APLEC i a tots els que hi donen suport amb la seva dedicació, implicació i patrocini  perquè aquest concurs es pugui celebrar a Catalunya: Secció Catalana de la SEEC, Societat Catalana d’Estudis Clàssics, Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Societat Catalana de Teatre Grecollatí, Iberia Graeca i Forum Traiani, Departament d'Ensenyament, Revista Auriga, Equip ICE-UAB Clàssiques.

Ha sigut una experiència realment fantàstica, i molts els alumnes de primer i de quart ja pensen en la pròxima edició per millorar els seus resultats.

Plurimas Gratias Omnibus!

Laura Lucas

La influència del llatí en l'anglès

Avete!

Si existixen llengües que estan directament influenciades pel llatí aquestes són, sens dubte, les romàniques, però la magnificència de l'Imperi Romà va fer que en certa manera fos inevitable que les seves petjades quedessin grabades en altres llengües en les quals la seva influència no és tan evident. I és precisament d'això del que jo us parlaré avui, centrant-me principalment en l'anglès.

Però per parlar de la influència del llatí en l'anglès cal saber primer quins són els orígens d'aquest idioma. Els orígens de l'anglès es remunten al segle V dC quan unes tribus germàniques van envair el territori que ara coneixem com Gran Bretanya. Després els romans van envair Gran Bretanya l'any 43 dC i van estar-hi durant 400 anys.

Va ser concretament l'any 410 dC quan els últims soldats romans van marxar i les tribus germàniques ocuparen tot el territori. Aquestes tribus, que provenien de la costa del Mar del Nord, eren tres i s'anomenaven Angles, Saxons i Juts.

Quan van arribar, a Gran Bretanya es parlaven dos idiomes: el llatí i el celta. El primer era parlat per la classe alta mentre que el segon per la gent de classe baixa. L'arribada d'aquestes tribus, però, va fer que els parlants de celta marxessin cap al Nord i Sud de l'arxipèlag britànic, és a dir, el que és ara Escòcia, Irlanda i Gal·les, i es comencessin a parlar les llengües que parlaven aquestes tribus. Com a resultat de la barreja d'aquestes llengües, del celta i del llatí es va originar el que ara coneixem com a anglès.

Sabent això, ja ens podem centrar en la influència del llatí en l'anglès. Actualment s'estima que la llengua anglesa té unes 200.000 paraules i un 65% provenen del llatí. En el llenguatge científic aquest percentatge s'eleva a un 85% mentre que en el col·loquial és d'un 35%. 

A continuació podem veure algunes paraules angleses i alemanyes, ja que aquesta llengua també té una forta influència del llatí.

                         LLatí                                        Anglès                           Alemany         

                     Architectura                               Architecture                      Architektur

                          Actio                                            Active                                 Aktiv

                      Concedere                                     Concede                          Konzidieren

                        Mater                                           Mother                               Mutter

                        Pater                                            Father                                 Vater

                    Construere                                   Construct                         Konstruieren

                        Strata                                            Street                                  Straße

                      Familia                                        Family                                  Familie

                       Schola                                           School                                   Schule

                       Caseus                                         Cheese                                    Käse

                        Hora                                             Hour                                      Uhr

                       Publicum                                       Public                                Publikum

                      Studere                                         Study                                  Studieren

                     Universitas                                  University                          Universität

                        Vinum                                          Wine                                      Wein

La força del llatí sobre l'anglès no només es demostra en el vocabulari, també es veu en els sufixos:

                                    LLatí                                                      Anglès

                         -us (severus)                                               -ous (serious)

                        -bilis (sensibilis)                                           -ble (sensible)

                       -entia (violentia)                                           -ence (violence)

                       -ntum (argumentum)                                  -nt (argument)

A part, també podem trobar força paraules que es formen a partir d'arrels llatines. La majoria d'aquestes paraules podem trobar-les també en català o castellà:

              Arrel llatina                Significat                        Paraula anglesa

                   -dict-                                   dir                      contradict, dictate, diction, predict     

                  -duc-                        conduir, portar                deduce, produce, reduce

                  -ject-                                llençar                       inject, interject, project, subject

                  -pend-                             penjar                       depend, impend, pendulum

             -scrib-, -script-                  escriure         describe, prescription, subscribe, transcription

                  -tract-                  l lençar, arrossegar            attract, contract, extract, traction

D'altra banda, el llatí també va deixar la seva petjada en alguns aspectes de la sintaxi anglesa. Això va ser degut al fet que durant la formació de l'anglès literari es van traduir nombrosos textos en llatí. Us mostro alguns exemples:

• Degut a la manca de normatives rígides que tenia l'anglès en els seus inicis es va intentar imitar el més fidelment possible el llatí. Una evidència d'això és la distinció entre el what i el which, equivalents als pronoms llatins quid i qualis.
• Les construccions de participis absoluts com, per exemple, Having tested the system, he said that..., provenen directament del que nosaltres tan bé coneixem, l'ablatiu absolut.
• La prohibició de la doble negació. En anglès no es pot dir I haven't seen nothing, s'ha de dir I haven't seen anything. Aquesta norma té els seus orígens en les normes del llatí culte i en la reflexió que dues negacions juntes equivalen a una afirmació.

Així doncs, després d'haver après tot això, podem arribar a la conclusió que separar l'anglès del llatí com si fossin dues llengües totalment alienes és una total equivocació. El llatí ha estat una de les llengües més importants de la història i ha influenciat més llengües a part de les que en descendeixen directament. L'anglès, i també l'alemany, del qual també hem pogut veure uns quants exemples, en són una clara mostra.

Per concloure, cal dir que aprendre llatí no és únicament útil per saber o aprendre qualsevol llengua romànica, ho és també per entendre com funciona la llengua de manera general, ja que existeix un ampli nombre de llengües que són la clara herència del que en el seu dia va ser l'imperi lingüístic del llatí.

Valete!  

Referències clàssiques a Caçadors d'Ombres

Avete!
Heu llegit o vist Caçadors d'Ombres? Hi heu trobat referents? No? Doncs seguiu llegint.

Per començar, faré un breu resum de la saga, per als qui no l'hagueu llegit ni vist la pel·lícula.

Aquesta saga que s'ha fet popular gràcies a la projecció de la pel·lícula que correspon al primer llibre, tracta sobre una noia, la Clarissa, que descobreix a l'edat de 16 anys, que és nefilim, una raça que sorgeix de la combinació entre àngels i humans. Aquests nefilim, s'anomenen Caçadors d'Ombres perquè es dediquen tota la seva vida a matar dimonis.

Pel que fa a les referències al món grecollatí, sobretot hi trobem frases, però també hi apareixen conjurs, els noms dels personatges, o fins i tot algun personatge que correspondria a un personatge de la mitologia grecoromana. També hi ha armes inventades anomenades amb paraules gregues i llatines. 

Com que és una mica extens, només us en mostraré unes quantes.

Nephilim: facilis descensos averni: aquesta frase és el lema dels Caçadors d'Ombres, i està extreta d'un fragment de l'Eneida de Virgili (VI, 126). La seva traducció és "Nefilim: un fàcil descens a l'avern".

Frater, ave atque vale: s'utilitza per acomiadar algú que ha mort. Prové de la tradició llatina en la qual també s'acomiadaven així dels morts. Fou una frase de Catul que després es va estendre fins als nostres dies.

Dura lex, sed lex: "La llei és dura però és la llei". Aquesta frase, provinent del dret romà, és utilitzada com a lema de la Clau, una institució de govern que correspondria al Parlament en la societat dels nefilim. Hi havia un Inquisidor i un Cònsol, que en formaven part i la dirigien.

Praetor Lupus: "Llops Guardians". A la novel·la, el praetor lupus era una institució formada per homes llop, com es pot deduir. Composta per dos paraules: praetor, que era el guardià dels emperadors romans; i lupus, que significa llop.

Magnus Bane: és un mag, el "Gran Mag de Brooklyn", indicat també pel seu nom magnus, que vol dir el "més gran".

Amatis Graymark/Herondale: germana d'home llop, aquesta caçadora d'ombres va haver de separar-se del seu marit, Stephen Herondale, per ordre d'un superior, i va rebutjar el propi germà. El seu nom prové del verb amo, estimar. Per això, es pot deduir que el nom és com una antítesi o una paradoxa, una burla al personatge, ja que es troba sola i no té família, viu sola.

Aquí us poso un enllaç al tràiler de la pel·lícula, per si la voleu veure.

I aquí acaba la meva entrada. Espero que us hagi agradat. 

Per cert, algú em podria dir d'on prové la paraula nefilim? I per què creieu que s'anomenen Caçadors d'Ombres?

Tragèdia històrica: Els Perses

Avete!

Sóc l’Anna López i avui us parlaré sobre una de les tragèdies gregues escrita per Èsquil.

Com l’altre dia a classe vam començar a endinsar-nos en el món del teatre a Grècia, estudiant on es representaven comèdies i també tragèdies, vaig decidir fer la entrada sobre aquest tema. Però no exactament sobre el teatre sinó que, jo que sóc fan de les tragèdies gregues més que les comèdies, vaig pensar que podia agafar una famosa tragèdia i explicar-la. Bé, no? Encara que és millor si explico una tragèdia basada en fet històrics, no creieu? Sí sí, ja sabeu de quina parlo, oi? Exacte! 

Els Perses d’Èsquil

Per introduir-vos en el tema us explicaré que Els Perses és una tragèdia de l’Antiga Grècia escrita el 472 a.C per Èsquil. Està ambientada en l'època de la batalla de Salamina, una batalla naval que tingué lloc en el marc de les Guerres Mèdiques i que enfrontà les polis gregues i l’Imperi Persa en el 480 aC en els estrets entre Pireu i l’illa de Salamina situada prop d’Atenes. És de les obres més antigues que es conserva, i clarament destaca per ser l’única tragèdia grega basada en fets històrics.

L’obra té lloc a Susa, capital de Pèrsia. Comença amb la intervenció de nobles perses i de la Reina mare Atosa esperant notícies de la guerra contra els grecs en la qual el rei Xerxes combat. 
Justament en aquell moment apareix un missatger amb la notícia de la derrota de l’exèrcit persa, així com tots els noms dels generals perses que han caigut a la batalla. 
Però, el rei Xerxes aconsegueix escapar i està de camí de tornada. Llavors, s’expliquen amb detallades descripcions els moments àlgids de la batalla.

D’aquesta manera Atosa decideix acudir a la tomba del seu estimat marit, Darius I, qui sobtadament se li apareix en forma de fantasma i li explica que el motiu de la derrota dels perses contra els grecs s’ha de buscar en la hybris (desmesura) de Xerxes, que ha creat un pont de vaixells al llarg de l’Helespont, i ha ofeès així als déus.

En realitat el rei Xerxes no apareix fins al final de l’obra, quan torna vençut i avergonyit per la seva derrota. A més a més no accepta que ha estat la seva hybris la que ha conduït Pèrsia a la derrota.

I a vosaltres que us sembla? Creieu possible que perdessin a causa de la hybris de Xerxes?

Això és tot, espero que us hagi servit d’ajuda, però, sobretot, que us hagi agradat!

Anna

Arriba el concurs Odissea

Carissimi discipuli, 

Demà, 3 de febrer, a les 9 del matí comença el concurs en línia sobre cultura clàssica ODISSEA 2014. Per això, us penjo un enllaç en la barra lateral i un recordatori de com funciona el concurs.

Cal accedir a la pàgina del concurs, enllaçada a la barra lateral del blog (www.odiseaconcurso.org), i respondre les preguntes introduint el codi del vostre grup. Es publicaran a les 9 del matí i es podran respondre fins a les 9 del dia següent. Així, el termini per respondre-les és de 24h. 

El tema de les preguntes serà: 
        -    1r dia 3 de febrer: tres preguntes sobre el teatre en la mitologia grega i romana.
       -    2n dia 4 de febrer: tres preguntes sobre el teatre en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
  - 3r dia 5 de febrer:  tres preguntes sobre el teatre en la historia i institucions grecollatines.
  - 4t dia 6 de febrer: el teatre en la literatura grecollatina. Avui seran diverses preguntes-pista i una superpregunta, la resposta de la qual vindrà donada per les inicials de les respostes correctes de les preguntes-pista en ordre de publicació. 

Per cada pregunta correcta s’obtindran 5 punts i es descomptarà 1 punt per cada error. La superpregunta dóna 10 punts i 2 punts les preguntes-pista.

No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc).
En les respostes no s’admetran abreviatures i haurà de respectar-se l’ortografia correcta de les paraules. 

Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb una sola paraula.

BONA SORT A TOTS!