Hodie est

dimecres, 14 de maig de 2014

Perseu i la Medusa

Avete!
Avui us explicaré un mite que potser reconeixeu en alguna pel·lícula.

Perseu era fill de Zeus i de la mortal Dànae. El pare de Dànae, el rei Acrisi, havia sabut per un oracle que algun dia el seu nét el mataria i, aterrit, va tancar la seva filla en una torre. Però Zeus es va enamorar de Dànae, i va entrar a la presó on era disfressat de pluja d'or: el resultat de la seva unió va ser Perseu. 
Acrisi, en descobrir que tenia un nét, va ficar Dànae i el seu fill en un bagul de fusta i el va llançar al mar.
Però Zeus va enviar vents suaus perquè empenyessin mare i fill a través del mar fins a una riba. El bagul va arribar a terra en una illa on el va trobar un pescador.


El rei que governava a l'illa va rebre Dànae i Perseu i els va oferir refugi. Així Perseu va créixer allà fort i valent, i quan la seva mare es va sentir incòmoda per les insinuacions que no desitjava del rei, el jove va acceptar el desafiament que va llançar aquest molest pretendent. El desafiament consistia a portar-li el cap de la Medusa Gorgona.

Medusa era una dona molt bella. Tanta era la seva bellesa que Posidó quedà enamorat d'ella i no descansà fins a aconseguir satisfer el seu desig, contra voluntat de la noia, al temple d'Atenea. 
Atenea, deessa de la puresa, va sentir-se ofesa i castigà Medusa perquè simbolitzava tot el contrari a ella: desig, carnalitat, etc. 
En el càstig, els cabells de la jove es tornaren serps i els seus ulls d'una intensitat tal que si els miraves, et tornaves de pedra.


Per acomplir aquesta missió, Perseu necessitava l'ajuda dels déus: Zeus, el seu pare, es va assegurar que li oferissin aquesta assistència. Hades, el rei de l'inframón, li va prestar un casc que feia invisible al portador; Hermes, el missatger diví, el va proveir de sandàlies alades, i Atenea li va donar l'espasa i un escut especial polit amb tant brillantor que servia com a mirall. Amb aquest escut, Perseu va poder veure el reflex de Medusa, i d'aquesta manera li va tallar el cap sense mirar directament el seu horrible rostre.

Perseu de Benvenuto Cellini,
Piazza della Signoria, Firenze.

Un cop va aconseguir el cap, va emprendre el camí de tornada cap a casa, però en el trajecte va viure noves aventures. En sabríeu dir alguna? I el títol de la pel·lícula de la qual us parlava al principi?

Espero que us hagi agradat!
Sara Pérez
1r BTX