Hodie est

dilluns, 26 de maig de 2014

L'educació a l'antiga Grècia

Χαίρετε!
Avui em toca estrenar el bloc i començarem fent vista enrere per parlar de l’educació a l’Antiga Grècia. Ens situem al segle V aC.

A Grècia com a la majoria del món antic, l’educació estava reservada únicament per als nens, i no per a les nenes, i només per a aquells que la seva riquesa els ho permetés. 

Els primers mestres no corresponen a la imatge actual degut al fet que els professors grecs eren anomenats pedagogs, del mot "παιδαγώγος", que està compost per παιδίον (pais - nen) i ἄγω (ago – conduir). Per tant, el concepte feia referència a l’esclau domèstic que acompanyava el nen durant el dia.
Així doncs, un nen d'una família adinerada que assistia a una escola privada era cuidat per un pedagog. 

Les classes que rebien els nens grecs incloïen aritmètica, lectura, escriptura, cant i execució d'instruments musicals com la lira i la flauta. 

Aquesta educació començava els set anys i les classes s'impartien en les cases privades dels mestres. Allà s'asseien en tamborets i escrivien en tauletes de fusta amb una mena de llapis amb un extrem acabat en punta i un altre aixafat, per poder esborrar l'escrit.

Quan el jove complia els dotze anys d'edat, l’educació física tenia prioritat sobre totes les altres. Les classes passaven a impartir-se en la palestra (un camp d'esports a l'aire lliure envoltada d'una columnata). Els exercicis es realitzaven totalment nus, amb el cos ungit amb oli i sorra fina (per protegir-se de la intempèrie). Els esports es realitzaven amb música de flauta, i entre ells destacaven els llançaments de disc i javelina, les carreres, el salt de longitud i la lluita (tots ells també es realitzaven en les Olimpíades). En acabar, es donaven un bany, i amb un rascador es treien les restes d'oli i sorra.


A Atenes, alguns joves majors assistien a una acadèmia per a les disciplines més fines com la literatura, les ciències, la música i les arts.
Un noi acabava els seus estudis en complir 18 anys. Després començava el seu entrenament militar a l'exèrcit per un o dos anys.

Les nenes de bona família rebien, en canvi, una educació molt diferent; tot just passaven d'aprendre a llegir i escriure i una mica de música. La seva educació es centrava en les tasques que després exerciria quan estigués casada: el treball domèstic, la cura dels nens, la manufactura dels teixits... Les noies pobres, per la seva part, igual que els nens pobres, no tenien accés a cap tipus d'educació.

Què us sembla? Sort que han canviat molt les coses, oi?

Raquel Vives
1r BTX