Hodie est

diumenge, 18 de maig de 2014

El gos de l'Hades

Avete!

Cèrber era fill d'Equidna i Tifó, i germà de Ortro En l'antiga mitologia era un gos amb tres caps i una serp per cua que la seva labor era guardar les portes de l'Hades, perquè cap humà entrés sense permís i al mateix temps, perquè cap espectre aconseguís sortir dels inferns. A la vora del riu Aqueront, frontera entre els vius i els morts, i amb l'única companyia del barquer Caront, el Can Cèrber sempre alerta, va ser el malson per a tots aquells valents herois que es van atrevir a creuar les portes sense el permís d'Hades.

El seu origen es relaciona amb la constel·lació de Cetus, en la qual es pot intuir les formes de les portes de l'inframón tancades i una bèstia de tres caps al centre guardant.
Tot i la ferocitat, van ser diversos els que van aconseguir burlar tan temible bèstia.

L'últim dels dotze treballs d'Hèracles (Hèrcules) va ser capturar Cèrber, i encara que existeixen diverses versions, en totes elles ho aconsegueixen. 
Personalment, la que més m'agrada és la que Hèracles tracta Cèrber amb total amabilitat, i Cèrber, com a mostra d'agraïment, ja que és el primer que no el tracta amb por, surt dòcilment l'Hades. 
Una altra vegada Orfeu, amb la seva dolça música, va aconseguir adormir-lo.
Hermes també ho va fer, però aquesta vegada amb les aigües del riu Lete.

En la mitologia Romana, Enees també el va drogar amb donant-li de menjar coques de mel, igual que Psique, que va usar el mateix mètode.

Potser la referència més famosa de Cèrber sigui la de Dante en la seva Divina Comèdia, en el cant VI de l'infern.
En qualsevol cas, el mite del Ca Cèrber, Can Cerbero en castellà, ha arribat fins als nostres dies amb tal força que s'usa la paraula per denominar els porters de futbol.

Espero que us hagi agradat.
Bouchra Essobahi
1r BTX