Hodie est

dissabte, 3 de maig de 2014

Pecats capitals i mitologia grega

Avete! 

Segur que heu sentit alguna vegada parlar sobre els set pecats capitals o sabeu de què es tracta. Doncs bé, avui us parlaré d’aquests però els relacionaré amb déus o personatges de la mitologia grega. És a dir, en cada pecat us diré amb quina divinitat podem identificar-lo i per què.

Luxúria: Afrodita (Ἀφροδίτη), la deessa per excel·lència de l’amor, la luxúria, l’atracció física i el sexe. Ningú millor que ella per representar-la.

Mandra: Ergia, una divinitat, filla d’Èter i la Terra, que personificava la mandra i la indolència i habitava al costat de la quietud i el silenci, a la cova on dormisquejava Hipnos (la son). Se la representava amb rostre somnolent, una capa de teranyines i al costat de filoses trencades, símbol de la seva aversió pel treball.

Gola: Dionís (Διόνυσος), déu del vi, les festes i els grans banquets. Les primeres manifestacions de gola es van presenciar en la cultura clàssica, on les festes celebrades eren en honor a aquest déu i l’ingredient principal era el vi, encara que tant el menjar com la beguda eren considerants molt importants.

Ira: Hera (Ἥρα), com a esposa del rei dels déus, era representada com una dona gelosa, venjativa i violenta, ja que Zeus que li era infidel constantment i provocava la seva ira, de la qual feia víctimes no només les amants sinó també els fills producte dels amors prohibits.

Enveja: Ptonos (Φθονος), fill d’Èreb i Nix. Era la personificació de la gelosia i l’enveja. Va tenir moltes esposes però va acabar matant-les totes, en sospitar els seus adulteris.

Avarícia: Posidó (Ποσειδῶν), déu del mar i les tempestes, personificava l’avarícia, ja que contínuament buscava més riquesa per al seu regne sota el mar. També era avar de poder i competia per tenir una ciutat grega anomenada com ell, igual que la deessa Atenea.

Supèrbia: Lucifer (Έωσφόρος), era portador de l’Aurora. En la mitologia judeo-cristiana Lucifer era un àngel molt bell que, per supèrbia, es va rebel·lar contra Déu, i va voler ser com ell. Per això, va ser denigrat com a càstig, passant a ser anomenat “Satanàs”.

Bé, com veieu he relacionat els pecats capitals cristians, amb amb la mitologia grega, però s'han fet amb moltes altres relacions, com va fer Peter Binsfeld, que va associar cada pecat amb un dimoni que temptava la gent. La seva classificació dels dimonis va ser la següent:
Luxúria: AsmodeuGula: Belcebú
Avarícia: Mammon
Mandra: Belfegor
Ira: Amon
Enveja: Leviatan
Superbia: Llucifer
I això és tot. Espero que us hagin agradat les relacions que he fet entre ells.
Ah, si pot ser, eviteu tots aquests pecats... encara que tots hem “caigut” alguna vegada, oi que sí? 
Valete! 

Paula Carpintero 
1r BTX