Hodie est

dimarts, 26 de juny de 2012

Tempus irreparabile fugit

Avete!

Un curs més. Sembla mentida, ahir començàvem 4t, amb les nostres diferències... I un any més em toca acomiadar-me d’alumnes que feliçment acaben batxillerat, alumnes amb els quals he passat moltes hores al llarg de tres anys – i en alguns casos més i tot-, i sempre és un moment d’alegria, perquè heu acomplert un dels vostres objectius, i tristesa perquè els nostres camins se separen.

Però és una tristesa dolça perquè marxeu per iniciar nous camins que també formen part dels vostres somnis, camins que inicieu amb il·lusió i determinació. I a més, perquè sé que marxeu amb la feina ben feta, amb la lliçó de l’esforç ben apresa. Ara s'obren les comportes i sortiu al gran mar. Però sabeu navegar, de sobres ho sé.

NAVIGARE NECESSE EST, VIVERE NON EST NECESSE

Però jo em quedo aquí, amb el record d’aquests tres anys intensos intel·lectualment i també emocionalment. Hem aprofitat tots els moments fent nostre el CARPE DIEM i arribant AD ASTA PER ASPERA. I ara quedeu al meu cor mentre desitjo que mantingueu també vosaltres la nostra manera grega de veure el món,  alhora que l’esperit pràctic romà us aplana el camí.

VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT
i de tots vosaltres tinc escrit el meu cor: Arantxa, la de dolç esguard, Andrea, fecunda en ginys, Paz, la de ment inquieta, Nerea, l’aneguet fet cigne, Anna, la de somriure canviant, Borja, savi en les guerres, Andrea, la de fluid mite, Kevin, el d’amples interessos, Míriam, la d’alegre arribar, Zoe, la d’esperit lliure, Pol, l’absent present i Lorena, la tendra companya...

Ara, arrieu les veles (blanques, que no negres), agafeu un bon cabdell de fil i que τὸ πλοίον us dugui fins a terres amables. 
No heu d’oblidar mai la idea d’Ítaca
L’heu de portar al cor
Ella us durà fins al vostres somnis

Καλή τυχή!

I un darrer regalet:
El vídeo del nostre viatge a Grècia!



Laura

PS: I Recordeu...ET UNEIX COSES IGUALS!!!

5 comentaris:

Electra ha dit...

Increible! fa dos dies estàvem tots patint perquè no ens veiem capaços d'acabar batxillerat i ara estem tots arreglant-nos i buscant com anar el més guapes possibles perquè ENS GRADUEM! i amb la sele feta, qui ens ho diria.

Grècia va ser impressionant i ens va servir a tots, a part de veure tot allò que havíem estat estudiant durant dos-tres anys amb la Laura, per conèixer millor a les persones amb qui compartíem classe.

Ara, com diu la Laura, els nostres camins es separen, però el mar és molt gran i a la vegada molt petit, qui pot dir que dintre d'uns anys ens tornem a trobar tots?? Igualment us desitjo a tots un bon viatge i que els vents us siguin propicis (parlant amb veu de musa:$). Que us vagi tot molt be a tots.

Graciiies Laura per tot, tu ja saps el que has fet per mi, no t'oblidaré mai :) a més que no et libraràs de mi perquè aniré a veure't quan menys t'ho esperis.

Petonets a tots :D

Nyx ha dit...

Un dels millor regals per acomiadar-nos, però tingues en compte que no es un Adeu, sino un Fins aviat!
Han sigut anys d'alegria, de tristeses, d'emocions, de sorpres que sempre portarem al nostre cor i que mai oblidarem, almenys yo!
Gracies per haver estat en el nostre viatge cap al futur i que sempre ens acompanyi el nostre esperit d'esbrinar d'on prove una paraula...potser del grec?
Segurament sí!

atenea (miriam) ha dit...

Moltes gràcies Laura. De tot cor. Per mi aquest curs ha estat un gran viatge. He après molt aquest any i jo crec que he crescut com a persona gràcies als meus companys i als professors, especialment de tu Laura. I per mi és la millor experiència que he pogut viure. Hem rigut, hem plorat (jo especialment) i ens ho em passat molt bé.

Ara ens tenim que anar. I jo sempre, sempre, sempre on estigui em recordaré de tots els moments. De quan abans d’un examen menjàvem llaminadures o simplement quan ens rèiem.

Gràcies de tot cor. A tots. Que aquest llarg viatge mai sigui oblidat perquè jo mai ho faré. Sempre estareu en el meu cor.

Molts petons!

Nausica ha dit...

Capitana, mariners ha arribat l'hora d'acomiadar-se, després de totes les experiències que hem viscut junts. Però tot això no és un punt final sinó una coma, perquè després de tot el que hem viscut cadascú estudiarà el que desitja i quan siguem més grans ens trobarem i recordarem tot això (per cert podria ser a un grec).

Aquests últims dies han estat molt difícils per a mi i suposo que per vosaltres també perquè això de deixar-vos no és fàcil, però vull agrair a tothom per estar al meu costat quan ho he necessitat i quan no també però sobretot vull agrair-te a tu Laura per tot el que has fet, per com m'has animat sempre, per com m'has format,per totes les abraçades que ens hem donat ,perquè potser sense tot això mai hagués pogut arribat a port.

Mai us oblidaré, ni a vosaltres mariners que ara sereu els propis capitans, ni a tu capitana, la més gran. I sobretot no m'oblidaré d'aquest magnífic bloc que ens ha donat un premi i amb ell una aventura més a la nostra llista que mai acabarà.

Consumatum es,però sempre us portaré in memoriam <3

Gal·la ha dit...

Ja sé que arribo una mica tard (bé, una mica massa... en la meva línia)però si sempre em costa, aquest cop encara molt más.

He entrat varies vegades i m'he llegit l'entrada com unes cent, però em costa donar cap resposta, ja que qualsevol cosa a dir em sembla insuficient.

Insufient perquè és difícil expressar el que es sent un cop tot s'ha acabat i t'has d'acomiadar de persones que signifiquen tant, els companys, que han estat tant de temps al teu costat i amb els quals has compartit tantes coses...

Però també de la nostra Laura, la mama Laura, la capitana... tant mestre com amiga... Què puc dir d'ella? Pasa el mateix que amb els companys, res es suficient.
Ara només em ve al cap dit-te que t'admiro molt, i ets una d'aquestes persones que mai s'obliden. Els teus paréntesis i les teves explicacions et fan única.

Com ja he dit, arribo tard, però es que semblava que aquest comentari fos el comiat definitiu... Ja m'he concienciat (i temps he trigat a fer-ho) que no és un adéu, sinó que com les meves companyes han dit és un fins aviat.

I ja només em queda dir que us trobaré molt a faltar. Moltísim.
Però... ens tornarem a veure ;)

Ab imo pectore... (on tots teniu un racó)

Gal·la