Hodie est

dimarts, 19 de juny de 2012

Una tarda al circ


[En Marcus Valerius Maximus proposa als seus amics fer una visita al circ.]

- Marcus, la veritat és que jo fa molt que no hi vaig. M’hi apunto!
- El mateix dic, amic. Segur que passarem una estoneta entretinguda.

[Arriben i s’asseuen sense massa rebombori i comencen a observar...]

Estructura del circ, dibuix en 3D


A Marcus li encanten les curses de cavalls, a banda de les termes on li agrada molt anar. No oblidem, però, que ell com a ex-cònsol no seurà mai amb gent inferior a la seva posició, sinó que seu a la cavea, tot i que en diferents llocs. 
La part central del circ és la spina, un mur baix i llarg, on les metae són les limitacions d’aquesta, i el punt on els corredors han de girar.
A Piger li agrada moltíssim el moviment que fan, ja que és arriscat i si no ho fan bé poden caure del carro.

A Lucius li agraden molt les carceres, que és el lloc des d’on surten els carros, amb els seus genets i cavalls. És moment de silenci, ja que és el moment d’emprendre la cursa, i han d’estar atents. Els genera tensió.

El circuit és de set voltes seguides (així com els set dofins o figures de divinitats col·locats al circ).
Planta del circ
    - Mira, Marcus, ja surt el seguici (pompa)!
    El seguici del qual avisen a Marcus és com una desfilada presidida per una magistrat conduït en un carro. Darrere el segueixen una munió de ciutadans agrupats per classes socials (sacerdots, atletes...) Tot un conjunt de personatges curiosos.
Quan veuen que tothom està assegut llencen un mocador blanc i comencen les proves.
- Els aurigues (els conductors dels carros) ja s’estan preparant Lucius!
- I no els falta temps per agafar el fuet (flagellum) a la mà dreta i entortolligar-se les regnes a la cintura mentre les subjecten amb la mà esquerra i es disposen a intentar ser el vencedors d’aquest cap de setmana.
 Reproducció d'un auriga (amb els seus cavalls i el seu carro)
L'auriga ha de tenir un bon domini del carro, ja que els accidents són freqüents a l’hora de girar a les metae. Per això mateix intenten acostar-se el màxim que poden, i així poden guanyar més terreny.
Fins i tot, el descarrilament d’alguns carros aquest últim mes han provocat la mort dels conductors.

Hi ha quatre equips (faccions), identificats per quatre colors diferents: vermell, blanc, blau i verd. Cada espectador aposta per un color que aixeca durant tota la cursa, i això crea una dinàmica i un entusiasme que fins i tot fa il·lusió a la gent que es juga la vida per fer-les possibles. Els carros generen moltes apostes, i molts diners en conseqüència. Alhora també molta gent desesperada.

[Acabada la cursa surten parlant del circ]

-  Jo pensava que guanyaria el vermell, Marcus. A més tu ho asseguraves.
- Tenia raó jo, Piger, ha guanyat el blanc – diu Lucius.
- Anem a passejar una estona? Fora les discussions amics -conclou Piger. 
I mentre reien i deixaven darrere el circ, la tard anava caient rere seu..

[Un dia a les termes i al circ havia resultat molt cansat. Demà no sortiran del triclinium!]

Adriana Hernández
1r BTX 

2 comentaris:

L'ombra d'un somni ha dit...

Bé Adriana, has fet bona feina i ens has explicat molt bé com gaudien els romans a les carreres.
Resulta força familiar, oi? No us recorda Montmeló? Tot i que molt menys sorollós...

Bona feina!

Raquel. M ha dit...

Molt bona entrada, Adriana. Et felicito! Ens has explicat força bé com era el circ romà i sí Laura, hem fa recordar a Montmeló!! :)