Hodie est

dimecres, 6 de juny de 2012

Un dia ple de records

[Al cubiculum de la domus es trobava Claudia molt pensativa]

Avui fa un mes que el meu pare es troba als Camps Elísis,bé, crec, però, segur que és allà ja que ell va ser un bon home. Per això em va alegrar tant que l'Aulus nasqués el mateix dia que ell. Recordo encara quan li vam col·locar una moneda a la boca perquè l'hi donés a Creont i pogués travessar la llacuna Estígia. 
Però avui em vénen al cap records que em fan adonar que el trobo a faltar molt. Mai oblidaré el dia del seu enterrament.

Vam anar fora de la ciutat per escollir on enterrar-lo, jo crec que vam triar el millor lloc de tots, el més bonic: així tot el que entri a la ciutat el podrà admirar ja que als morts els agrada estar cerca dels vius. Recordo que el Marcus volia un lloc tranquil perquè com que és petit no sap que als esperits no els agrada això d'estar sols, i poden aparèixer i provocar danys.

En el ritual davant de la comitiva fúnebre anaven en Perseus, la Melissa i en Davus tocant la flauta i la trompeta i també hi estaven els ballarins i mims.

La llei deia que el cos s'havia d'incinerar, però abans de fer-ho, el meu marit va parlar de les seves virtuds i les seves gestes (i en va realitzar moltes, ja ho podeu ben creure!). Després com que al meu pare li agradava molt caçar li vam col·locar un objecte del seu gust, la llança. A continuació, li vaig obrir i tancar els ulls per últim cop i li vaig donar un gran petó de comiat. Per últim la meva germana, Claudia Minor, va encendre la pira que havíem adornat amb boniques flors i recipients de perfums. Quan el foc es va extingir, vam apagar les brases amb vi  i vam posar els ossos del meu pare en una urna.

Vam decidir escriure en la seva làpida una inscripció que va quedar així:
D^M^S
L^CLAVDIO 
H^S^E^S^T^T^L 
(LA ^ ERA PER SEPARAR)


Que vol dir: 
Dis Manibus Sacris
als déus Manes Sagrats
(els nostres avantpassats)
Per a Luci Claudi
(el nom del mort en datiu)
Hic Situs Est 
(aquí está enterrat)
Sit Tibi Terra Levis 
(que la terra et sigui lleu)

Ara me'n vaig a portar-li vi i una mica de menjar perquè els morts encara que siguin morts, passen gana i sed i he de mantenir content el pare!
Valete!
Lucila Palma
1r BTX

3 comentaris:

L'ombra d'un somni ha dit...

I ara la mort!

Aquesta Claudia tan cansada i pensarosa després del part... a veure si li agafa la "depre"!

Bé, esperem que no, ja que ha d'estar contenta perquè van fer al pare un enterrament com calia, oi que sí?
Bona feina!

Adriana. ha dit...

El que jo no sabia era el que possaven a la làpida exactament.
Allò de la moneda sempre em semblarà peculiar.
Bona entrada!

Gretins ha dit...

Molt bona entrada, està moltbé i sobretot el tema de la moneda, perquè aquí estem desmentint una de les informacions falses que aparèix en alguna pel·lícula que és que posen monedes als ulls!!!