Hodie est

dijous, 21 de juny de 2012

Un dia al teatre de Marcel

[Parla en Marcus Valerius Maximus]

Ja torno a ser aquí, i després de tot l’enrenou del casament de la Valéria us explicaré que m’han convidat a anar al teatre a veure una comèdia de Plaute, un comediògraf molt important i molt de moda; per tant, no puc faltar-hi. La veritat és que he anat poques vegades al teatre, però m’agrada molt, encara que hagi d’anar sense la meva dona. Com que sóc un ciutadà ric, algun cop he hagut d’ajudar a seleccionar els actors i el cor, d’ajudar a muntar l’obra i m’he fet càrrec, juntament amb d’altres, d’una part de les despeses que comporten fer l’escenificació.

Bé, ja ha arribat l’hora d’entrar a un dels teatres més importants de Roma, el teatre de Marcel, amb una capacitat per 20.500 persones. Hem entrat  pels accessos (vomitoria) que donen a les escales (scalae) que arriben a les nostres grades, dividides en sectors verticals (cunei). Uns passadissos circulars (baltei) divideixen la graderia en tres sectors horitzontals (maeniana): l’imma cavea és el sector inferior, on jo seuré, ja que és la reservada als senadors, la media cavea, el central, on es troba l’estament de cavallers, i la summa cavea, la superior on es troba la resta del poble.

Davant mateix de la meva graderia es troba l’orquestra  (orchestra) i més endavant l’escenari (scaena), que consta de tres sectors:
         ·proscaenium- plataforma rectangular on actuen els actors
         ·postscaenium- on els actors es vesteixen i desvesteixen
         ·subscaenium- lloc sota l’escenari on es guarda tota la maquinària

Ara us parlaré una mica dels actors (histriones), que sempre són homes, porten mascares  (personae) i perruques,  i depenent del color dels accessoris pots obtenir més informació del personatje. Per exemple, si porta la màscara marro és un home, si és blanca, una dona, la perruca rossa és de jove, la perruca vermella de lladres o paràsits socials, el vestit blanc d’ancià, el de colors vius de jove, el vermell d’home pobre i el vestit groc de prostituta.

A les tragèdies, en canvi, els actors duen coturns, que són unes sabates per augmentar la seva alçada, i en aquestes obres ens trobem amb arguments seriosos. Però com nosaltres venim a veure una comèdia, ens trobarem amb una crítica de la societat en la que visc. També podem trobar altres gèneres com el mim, que agrada molt al poble, o la pantomima, on un sol actor fa tots els papers, i per últim el drama satíric, que es fa després de la tragèdia  per fer que riguem una mica.
Bé, callo ja, que em sembla que l’obra començarà d’un moment a l’altre.
Fins una altra!

Paula Torrents
1r BTX 

2 comentaris:

L'ombra d'un somni ha dit...

Bé, Paula, tot i que hauríes d'intentar superar les teves mancances tecnològiques.

Bona feina!

Adriana. ha dit...

A mi m'agraden les tràgedies, potser perquè que una cosa sigui de color rosa és molt difícil i perquè al teatre tot s'hi val.
M'encanta el teatre i a més se'm fa ben familiar :).