Νενικήκασιν: Premis Hèracles 2014

Χαίρετε!

Avui estem, de nou, d’enhorabona. Ahir a la Capella de l’edifici històric de la universitat de Barcelona va tenir lloc l’acte de lliurament dels premis Hèracles als millors treballs de recerca de batxillerat, certamen que organitza cada any la SEEC.CAT, secció catalana de la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics.

A més, en el mateix acte es lliuraven els premis i diplomes corresponents a altres dos certàmens organitzats per la mateixa societat: el Certamen Ciceronianum i la “prueba anual de Griego”.

I per tot plegat, ahir va ser un dia perfecte. Perquè, tot i que també ens havíem plantejat fer el certamen Ciceronianum, per problemes d’agenda vam haver de deixar-ho córrer, però no la Prueba de Griego. Així, enguany per primera vegada cinc alumnes de l’institut Gallecs, l’Anna Núñez, l’Anna López, la Grace Chávez, la Maria Martínez i el Joan López, s’hi van presentar.

Traient temps d’on van poder van anar preparant al llarg del curs la traducció del text de Llucià, Històries verdaderes. Al principi, era una tasca difícil però amb el pas dels mesos cada cop més divertida i entenedora.

I el 4 d’abril van anar a Barcelona a la universitat central a fer la prova. Van sortir contents i satisfets, encantats amb l’experiència i enamorats per sempre més de Llucià i el seu grec entenedor. A la prova s’hi van presentar tres alumnes més, el Pau Nualart, el Martí Esquirol i la Núria Preixens. I el vencedor va ser el Pau Nualart amb una excel·lent puntuació. El felicitem un cop més.

Així, ahir la SEEC els va agrair l’esforç i dedicació en una acte entranyable en què van lliurar-los els diplomes que acrediten la seva participació més un llibre d’obsequi acompanyat d’un bonic punt de llibre.

Estic segura que aquest serà un dels llibres de l’etapa acadèmica que tot just acaben que els alumnes conservaran amb més afecte.

Finalment, un cop lliurats els diplomes de la “prueba”, es va fer públic el resultat del darrer certamen, resultat que tots esperàvem en candeletes, perquè era l’únic que no s’havia fet públic prèviament: els premis Hèracles als millors treballs de recerca.

Dues alumnes del centre, l’Anna Núñez i la Grace Chávez havien presentat els seus treballs i van tenir l’alegria d’aconseguir veure recompensat el treball dur i les moltes hores invertides en la seva feina. Van aconseguir el primer i segon premi respectivament amb els seus treballs sobre La colònia de Rhode i El món clàssic de Howgarts.

Un cop més les vull felicitar per haver treballat tan a consciència i haver posat tantes ganes i passió en l’elaboració del treball. El seu triomf és la prova que l’esforç té sempre recompensa.

Moltíssimes felicitats Anna, moltíssimes felicitats Grace. M’heu fet molt feliç.

Σοφίαν ζήλου!

El rei dels tòpics literaris

Avete!

Ego sum Gai Mecenes. Que qui sóc? Doncs bé, la veritat és que sóc un important polític romà, però avui no he vingut a parlar de mi.

El meu objectiu és explicar-vos la vida i les obres d’un gran amic meu. Es tracta del rei dels tòpics literaris, i l’anomeno així perquè, al meu parer, no es coneix cap autor els tòpics del qual hagin aconseguit tanta fama. 
Sí, és ell: Quint Horaci Flac, Horaci per als amics.

Malgrat l’amistat que ens uní després, he de dir que Horaci no sempre havia estat un personatge gaire conegut, ni molt menys popular, fins que em conegué a mi…Però no m’avançaré als fets: començaré aquesta història pel principi.

L’any 65 aC va nèixer a Venúsia el meu amic Horaci, el que fou importantíssim poeta líric i satíric llatí, seguidor de l’epicureisme.

Començà estudiant gramàtica a Roma gràcies als diners que el seu pare invertí en la seva educació, tot i ser pobre. Per aquest motiu, una vegada Horaci m’explicà que entre ells s’establí una molt bona relació, ja que ell sempre havia valorat els esforços del seu pare.

Uns anys més tard es traslladà a Atenes per estudiar filosofia, on va fer amistat amb persones com Marc Valeri Messal·la Corví o Luci Calpurni Bíbul, entre d’altres.

Llavors, va ser acollit per Brutus (l’assassí de Cèsar, ni més ni menys), que li va donar un càrrec important en el seu exèrcit per lluitar a la batalla de Filipos (42 aC). 

Però al meu parer, i com quedà demostrat al final, la seva falta d’aptitud per a l’art militar era evident, així que Horaci tornà altre cop cap a Roma.

Allà, el meu amic va començar a treballar d’escriba, una feina que s’acostava més al que a ell li apassionava: escriure. S’encarregava dels escrits, dels càlculs i havia de tenir cura de tots els documents. Aquest ofici va proporcionar-li més temps lliure per a escriure i crear.

I ara arriba una part important de la història: us agradaria saber com ens vam conèixer? Bé, us ho explicaré ipso facto!

Mentre treballava com a escriba, Horaci conegué Virgili, i Virgili me’l presentà a mi. Des del primer moment em causà una bona impressió, així que aviat va passar a formar part del meu cercle (el cercle de Mecenes) i entre els dos va sorgir una bonica amistat.

Vaig presentar-li alguns personatges importants, com August, i a mesura que s’anava fent conegut va començar a guanyar rellevància i popularitat. Fins i tot va aconseguir la protecció de l’emperador!

Inter nos, jo sabia des d’un principi que Horaci arribaria lluny, el meu instint no falla mai! Escriure era el seu do i tenia talent! Per això, com a prova de la nostra amistat vaig obsequiar-lo amb una finca a Tíbur. Ab illo tempore, s’hi retirava sovint a escriure els seus versos.

Estigué profundament agraït amb mi fins al final dels seus dies, quan morí a Roma l’any 8 aC: érem tan amics que col·locaren la seva tomba al costat de la meva.

I bé, després de fer una breu explicació de la seva vida, crec que és el moment que us expliqui grosso modo les seves obres, no creieu?

Horaci va dividir la seva poesia en quatre gèneres:

- Sàtires (Sermones): Distribuí en dos llibres els 18 poemes en els quals utilitza la ironia per explicar retrats del seu temps.

- Epodes (Epodes): Es tracta de 17 poemes d’influència hel·lenística i de temàtica variada, que representen la transició entre la poesia satírica i la lírica posterior.

- Odes (Carmina): Són 103 poemes distribuïts en quatre llibres, que es consideren el cim de la poesia horaciana. Tracten temes amorosos, filosòfics i patriòtics.

- Epístoles (Epistulae): Es tracta de 23 poemes en forma de cartes adreçades als seus amics (entre ells, jo), recollits en dos llibres.

Va ser un personatge molt respectat en els alts cercles romans, però, tot i això, els temes i tòpics del meu honorable amic Horaci van començar a ser coneguts i famosos a posteriori, anys després de la seva mort: sobretot a partir de l’època del Renaixement.

Què n’estic, d’orgullós!
Les reflexions horacianes han servit d’influència a poetes posteriors com Petrarca o Garcilaso, John Keats o John Milton, i fins i tot a poetes de la Generació del 27, com Jorge Guillén!

Amb el pas del temps, Horaci ha esdevingut un poeta molt admirat i conegut sobretot pels seus tòpics literaris, el quid de la qüestió en aquesta exposició. Per aquest motiu, no marxaré sense haver-vos mostrat abans alguns d’aquests famosos tòpics literaris horacians. 
Segur que us en sona més d’un!!!

-Carpe diem (“Aprofita el moment”): Horaci aconsella gaudir del moment present ja que no se sap si podràs fer-ho en el futur, que és incert.

-Beatus ille (“Feliç aquell..”): Lloa la vida del camp davant de la de ciutat. Horaci diu que són feliços aquells que aconsegueixen deixar enrere les preocupacions urbanes.

-Aurea mediocritas (“Daurada mediocritat”): L’autor es referia al daurat terme mig que constitueix la virtut: ni excés ni defecte. D’aquesta manera, gaudia feliç dels diversos aspectes de la vida.

Bé, i ha arribat l’hora d’acomiadar-me. Com sabeu, els tòpics d’Horaci encara perduren avui dia. Doncs bé, podeu estar segurs que així serà ad infinitum! 

CARPE DIEM!

Valete!

Somno exudato II

Avete!

Un altre any Cronos implacable avança i ens porta l’esperat final de curs! Un nou curs s’acaba i una nova promoció finalitza els seus estudis en l’institut Gallecs. Ja no ens veurem més pels passadissos il·luminats de l’institut, ni en la nostra confortable B5… Ai, que m’agafarà un atac de malenconia‼! I de nou us vull escriure unes paraules de comiat… que les Muses no tenen a bé d’inspirar-me. Amb les alegries que m’ha donat aquest grup tan variat‼! 

Imaginem-nos que m’adormo. Imaginem-nos que em desperto en el meu ludus grammaticus a Roma i que davant tinc un munt de deixebles àvids per saber com m’ha anat el viatge… Em pregunten com sou, què estudieu, com us comporteu… quines assignatures us agraden més, i si escriviu amb tabellae i amb pennae! Com m’atabalen aquests alumnes romans… gairebé tant com vosaltres! 

I jo els explico el què ha passat, com m’he adormit un dia i de sobte m’he despertat en un institut ple de gent, a la porta d’una classe on 29 cares em miraven ansioses per saber què era allò d’estudiar llatí! Però d'això ja fa tres anys: hauré de fer memòria! 

Ah, sí, recordo que jo, fidel al meu estil, els vaig saludar: Avete cari discipuli! Ego sum vostra magistra linguae latinae! Però les seves cares de sorpresa em van indicar que no sabien de què els parlava. I des de llavors em vaig proposar ensenyar-los tot el que em semblés important d’allà on jo venia: la llengua (i com rondinàveu amb les declinacions i els verbs), els orígens meravellosos de la nostra gran Urbs, els nostres mite (sí, bé, una mica agafats en préstec dels grecs), la nostra manera de viure, com érem de nets i com xalàvem al circ. 

Per sort, a alguns de vosaltres també us podia parlar de la meva estimada Grècia, d’Atenes i la seva acròpolis, de Delfos i el seu oracle, de les illes on els déus seduïen i abandonaven princeses… i de la llengua grega, amb aquestes meravelloses lletres amb les quals us barallàveu al principi… 

Però això va ser més tard, quan ja vau arribar a batxillerat i algunes d’aquelles 29 cares van desaparèixer. Però les 21 que van quedar ho han fet fins al final. I quins noms que teniu, ben estranys a l'orella d'un romà: Neus, Eva, JuanJe, Lorena, Judit, Núria, Jaume, Sandra, Ana Mª, Greta, Cristina, Raquel, Isabel, Fran. Sort que n’hi ha d’altres més propers i fàcils de recordar: Marco, Lucila, Arianna, Adriana, Àlex, Paula i Laura.

A tots us he de dir que ha estat un plaer compartir tres anys de vivències amb vosaltres… que crec que hem après molt més que llatí i grec i que espero que de tot el que us emporteu guardeu sempre el record… perquè allò que vivint ens forma com a persones i al llarg d’aquests tres anys hem après i també viscut moltes coses plegats. 

Estimeu com Ovidi us ha ensenyat a fer-ho, viatgeu amb els ulls ben oberts com Odisseu, reflexioneu per no caure en la desmesura com Faetont, Aracne o altres éssers que van canviar de forma, sigueu més prudents i savis que Èdip, pius i responsables com Eneas, i no us deixeu mai dur per la ràbia com Medea.

Que la saviesa dels nostres clàssics us acompanyi sempre i us ajudi en el vostre camí!

Τὸ πλοῖον καὶ ὁ ῥαψῳδός ἀεί ἐσται ἐν τῷ Βιζαντίῳ.

Tempus irreparabile fugit

Avete!

Un curs més. Sembla mentida, ahir començàvem 4t, amb les nostres diferències... I un any més em toca acomiadar-me d’alumnes que feliçment acaben batxillerat, alumnes amb els quals he passat moltes hores al llarg de tres anys – i en alguns casos més i tot-, i sempre és un moment d’alegria, perquè heu acomplert un dels vostres objectius, i tristesa perquè els nostres camins se separen.

Però és una tristesa dolça perquè marxeu per iniciar nous camins que també formen part dels vostres somnis, camins que inicieu amb il·lusió i determinació. I a més, perquè sé que marxeu amb la feina ben feta, amb la lliçó de l’esforç ben apresa. Ara s'obren les comportes i sortiu al gran mar. Però sabeu navegar, de sobres ho sé.

NAVIGARE NECESSE EST, VIVERE NON EST NECESSE

Però jo em quedo aquí, amb el record d’aquests tres anys intensos intel·lectualment i també emocionalment. Hem aprofitat tots els moments fent nostre el CARPE DIEM i arribant AD ASTA PER ASPERA. I ara quedeu al meu cor mentre desitjo que mantingueu també vosaltres la nostra manera grega de veure el món,  alhora que l’esperit pràctic romà us aplana el camí.

VERBA VOLANT, SCRIPTA MANENT

i de tots vosaltres tinc escrit el meu cor: Arantxa, la de dolç esguard, Andrea, fecunda en ginys, Paz, la de ment inquieta, Nerea, l’aneguet fet cigne, Anna, la de somriure canviant, Borja, savi en les guerres, Andrea, la de fluid mite, Kevin, el d’amples interessos, Míriam, la d’alegre arribar, Zoe, la d’esperit lliure, Pol, l’absent present i Lorena, la tendra companya...

Ara, arrieu les veles (blanques, que no negres), agafeu un bon cabdell de fil i que τὸ πλοίον us dugui fins a terres amables. 

No heu d’oblidar mai la idea d’Ítaca

L’heu de portar al cor

Ella us durà fins al vostres somnis

Καλή τυχή!

I un darrer regalet:

El vídeo del nostre viatge a Grècia!

Laura

PS: I Recordeu...ET UNEIX COSES IGUALS!!!

Comiat: a reveure!

Γεια σας παιδιά!
Avete discipuli et discipulae!
Bé, després de tot ha arribat l'hora. I un any més a mi em toca dir adéu. Ja ho sabeu, ara s'obren les comportes i els peixets surten a l'immens pont vinós. Ara inicien el camí -el nou camí-.

Només us diré un parell de cosetes, i, com la Noemí en la seva darrera entrada, jo també utilitzaré paraules ja conegudes per acomiadar-me; no per falta d’idees, sinó perquè crec que aquests dos/tres anys d’acompanyament ens han ensenyat molt més que declinacions i anàlisi sintàctica. I potser començarem a albirar alguna resposta al debatut tema “Serveixen per alguna cosa les clàssiques?”: hi ha aprenentatges que tenen una utilitat directa i visible i gràcies a aquesta es converteixen en indiscutibles, però n’hi ha d’altres que són molt més subtils i inapreciables “L’essentiel est invisible pour les yeux” deia Antoine de Saint-Exupéry a Le Petit Prince.

Així doncs, si fem un petit esforç i busquem en la nostra ψυχή podrem apreciar que la tenim impregnada de la idea grega de viure (i això no és únicament mèrit de les classes de grec: la nostra societat ens ho dóna).

Busquem la perfecció, volem ser savis, estimem els amics, aprofitem el temps, ens afanyem a poc a poc,  (uns més que altres).

Us sonen totes aquestes frases? A primer, aprofitant que havíem d’estudiar l’imperatiu grec, vam escriure algunes màximes, llavors per aprendre la morfologia de l'imperatiu, ara us les recordo perquè espero que us acompanyin sempre.

Perquè són molt més que mers exercicis de morfologia, perquè a més són consell que us poden fer costat i recordar la nostra essència: allò que heu aconseguit i allò que heu de mantenir.

Sí, a més de bons alumnes, sou bones persones i això encara és més important. Per tant, encara que la llengua grega –amb els seus aoristos, participis i declinacions- l’oblideu, mantingueu sempre el record d’allò que ens ha ensenyat, amb la pràctica diària de principis tan bàsics i bonics com els que ens mostrava l’imperatiu.

Per això us faré rememorar o millor re-cordar i passar pel sentiment les nostres màximes de primer. No sé si us vau aprendre l’imperatiu però de segur que allò que expressaven no us va deixar indiferents.

Per això, ara que sou lliures, recordeu μήδεν ἄγαν. En les vostres carreres τέχνήν χρῶ, ἐπαίνει ἀρήτην i σοφίαν ζήλου. Sigueu curosos, no feu les coses de manera superficial. I poc a poc, σπεύδε βραδέως, avançareu en el γνώθι σεαυτόν,  recordeu que el tempus fugit, per tant χρόνου φείδου καὶ τὰ σπουδαῖα μελέτα. Sigueu realistes i  μή ἐπιθύμει τὰ ἀδύνατα, sempre εὐγενείαν ἄσκει, ἀγαθοὺς τίμα i sobretot cuideu les persones que us estimen i estimeu φίλοις βοήθει, perquè νομίζε πλουτεῖν, ἀν φίλους ἔχῃς i finalment CARPE DIEM, però μεμνήσο νέος ὤν, ὡς γέρων ἔσῃ.

En conclusió, com que no pot ser d'una altra manera, jo us acomiado i us dic fins a sempre; jo us tindré sempre en el meu cor i en el meu/vostre bloc, i espero que mantingueu l’essència grega i el record viu durant molt de temps.

Ho sabeu, ha esta un plaer compartir amb vosaltres aquests anys i aquest projecte.

Que l’essència grega us acompanyi sempre com una ombra, L’ombra d’un somni.