Comiat: a reveure!

Γεια σας παιδιά!
Avete discipuli et discipulae!
Bé, després de tot ha arribat l'hora. I un any més a mi em toca dir adéu. Ja ho sabeu, ara s'obren les comportes i els peixets surten a l'immens pont vinós. Ara inicien el camí -el nou camí-.

Només us diré un parell de cosetes, i, com la Noemí en la seva darrera entrada, jo també utilitzaré paraules ja conegudes per acomiadar-me; no per falta d’idees, sinó perquè crec que aquests dos/tres anys d’acompanyament ens han ensenyat molt més que declinacions i anàlisi sintàctica. I potser començarem a albirar alguna resposta al debatut tema “Serveixen per alguna cosa les clàssiques?”: hi ha aprenentatges que tenen una utilitat directa i visible i gràcies a aquesta es converteixen en indiscutibles, però n’hi ha d’altres que són molt més subtils i inapreciables “L’essentiel est invisible pour les yeux” deia Antoine de Saint-Exupéry a Le Petit Prince.

Així doncs, si fem un petit esforç i busquem en la nostra ψυχή podrem apreciar que la tenim impregnada de la idea grega de viure (i això no és únicament mèrit de les classes de grec: la nostra societat ens ho dóna).

Busquem la perfecció, volem ser savis, estimem els amics, aprofitem el temps, ens afanyem a poc a poc,  (uns més que altres).

Us sonen totes aquestes frases? A primer, aprofitant que havíem d’estudiar l’imperatiu grec, vam escriure algunes màximes, llavors per aprendre la morfologia de l'imperatiu, ara us les recordo perquè espero que us acompanyin sempre.

Perquè són molt més que mers exercicis de morfologia, perquè a més són consell que us poden fer costat i recordar la nostra essència: allò que heu aconseguit i allò que heu de mantenir.

Sí, a més de bons alumnes, sou bones persones i això encara és més important. Per tant, encara que la llengua grega –amb els seus aoristos, participis i declinacions- l’oblideu, mantingueu sempre el record d’allò que ens ha ensenyat, amb la pràctica diària de principis tan bàsics i bonics com els que ens mostrava l’imperatiu.

Per això us faré rememorar o millor re-cordar i passar pel sentiment les nostres màximes de primer. No sé si us vau aprendre l’imperatiu però de segur que allò que expressaven no us va deixar indiferents.

Per això, ara que sou lliures, recordeu μήδεν ἄγαν. En les vostres carreres τέχνήν χρῶ, ἐπαίνει ἀρήτην i σοφίαν ζήλου. Sigueu curosos, no feu les coses de manera superficial. I poc a poc, σπεύδε βραδέως, avançareu en el γνώθι σεαυτόν,  recordeu que el tempus fugit, per tant χρόνου φείδου καὶ τὰ σπουδαῖα μελέτα. Sigueu realistes i  μή ἐπιθύμει τὰ ἀδύνατα, sempre εὐγενείαν ἄσκει, ἀγαθοὺς τίμα i sobretot cuideu les persones que us estimen i estimeu φίλοις βοήθει, perquè νομίζε πλουτεῖν, ἀν φίλους ἔχῃς i finalment CARPE DIEM, però μεμνήσο νέος ὤν, ὡς γέρων ἔσῃ.

En conclusió, com que no pot ser d'una altra manera, jo us acomiado i us dic fins a sempre; jo us tindré sempre en el meu cor i en el meu/vostre bloc, i espero que mantingueu l’essència grega i el record viu durant molt de temps.

Ho sabeu, ha esta un plaer compartir amb vosaltres aquests anys i aquest projecte.

Que l’essència grega us acompanyi sempre com una ombra, L’ombra d’un somni.