Hodie est

dimecres, 1 de juny de 2011

Jacint: jove o flor?

Hola a tots!
Faig la meva entrada sobre un mite que té a veure amb una flor, una flor molt especial per a l’Antiga Grècia. Si us llegiu el mite, sabreu perquè.

En la mitologia grega, Jacint, (Hyacinthus, άκινθος) era fill d'Amicles, rei d'Esparta i de Diomeda, i un jove molt bell que fou estimat per Cèfir i pel déu Apol·lo.

Un dia, mentre practicava el déu l'esport del llançament de disc, li provocà accidentalment una ferida mortal. De la sang que va brollar de la ferida de Jacint, Apol·lo va fer sorgir una flor que va rebre el mateix nom. En les seves  fulles, a més, apareixia la lletra Y, inicial de άκινθος. 
Era especialment adorat a la ciutat d'Amicles, el seu pare, com un heroi, i es celebrava un festival (la Jacíntia) en el seu record.Hi ha una altra versió del mite que diu que el responsable de la mort de Jacint va ser el déu del vent Céfir, perquè estava engelosit amb Apol·lo a causa de la bellesa del noi.
Gelós que Jacint hagués preferit l'amor d'Apol·lo, Céfir va desviar el disc amb la intenció de ferir i matar Jacint.Tanmateix, mentre Jacint agonitzava, Apol·lo no va permetre que Hades, el déu dels morts, reclamés el noi i de la sang vessada del jove va fer brollar una flor, el jacint. 

Segons la versió d'Ovidi, les llàgrimes d'Apol·lo van caure sobre els pètals de la flor i la van convertir en un senyal de dol.En altres versions Apol·lo castiga Cèfir convertint-lo en vent perquè no faci mal a ningú més.
 
A més de la flor, els grecs van donar el nom de jacint a una pedra preciosa molt valorada. La varietat jacint de Compostela és de quars cristal·litzat, de color vermell sang, d’acord amb el mite. 

Espero que us hagi agradat!
Nadia

(PS: al final la Laura em llicençiarà en plantes, ja que és la meva segona entrada sobre això).

3 comentaris:

Lorennna ha dit...

Quin mite més bonic! m'encanten els mites d'aquest tipus:) Nadia, també ens va bé que algú de la clase faci mites de plantes, igual que Borja fa de les batalletes! ajaja

una entrada magnifica!:)

Laura ha dit...

Nàdia, perdona el meu silenci, però la feina ens aclapara a tots.
Té raó la Lorena; és un mite molt bonic, com també ho és la flor.
I sí, ja et falta poc per aconseguir el títol d'especialista en flors mitològiques.
Ves pensant en la propera!
Bona feina!

ἁλία ha dit...

M'agrada aquesta entrada! No havia escoltat aquest mite de Jacint o si le escoltat, no me'n recordo. Bon treball!