Hodie est

dimecres, 13 de juny del 2012

S'acaba el casament!

Després de l’enllaç de la jove Valèria amb el seu marit Publius, la cerimònia continua i hem celebrat la cena nuptalis, és a dir, el banquet. Aquest acte té lloc a casa de la núvia.

[Claudia pendent de la seva filla, s’acosta cap a ella]
-          Sembla què no ha sigut per tant mater, quins nervis tenia!
-          Estic molt orgullosa de tu Valèria. Seguim disfrutant de la cerimònia!

Un cop tots a casa de la família Valeria  gaudint de la cena nuptialis, arriba el moment de donar pas a la mustaceum (tarta nupcial). Es tracta d’un pastís que conté una espècie de vi dolç o most, anís i formatge i també se servia amb unes fulles de llorer. De la seva elaboració en forma part la farina de blat, ja que el blat és símbol de fertilitat i prosperitat. La mustaceum s’ofereix als convidats abans de marxar.

La procedència del mot “mustaceum” té una doble interpretació:
-          De mustum: “most”, el vi dolç que acompanya el pastís.
-          De mustax: “una espècie de llorer”.

Resulta útil saber que aquest tipus de pastís tenia diverses funcions. A més de ser, com he dit abans, un símbol de fertilitat i prosperitat, també afavoria la digestió i la nostra higiene bucal! Això era degut a què la tarta era elaborada amb anís.

Es creu que en temps més antics aquest pastís era dipositat a sobre del cap de la núvia en senyal de bona sort. 
Els convidats també són obsequiats amb nous dolces, fruits secs i ametlles amb mel. Aquest “ritual” se’l coneix amb el nom de confectum.
I finalitzada la cerimònia del banquet, la núvia és portada pel seu espòs en braços a casa d’aquest. Aquest costum de portar la núvia en braços, actualment segueix existint, ja que té la finalitat que la núvia no tingui risc de caure a l’entrar a la nova casa, ja que això seria un mal auguri. 
Un cop l’esposa és a l’atrium, se li entregaven les claus de la casa on, des d’aquell moment, viuria. Des d’aquell instant es deia que formava part del aqua et igni accipere, és a dir, la comunitat de l’aigua i el foc, ja que com per nosaltres és ben sabut, els romans li donaven un gran valor a tots dos elements.
Segur que us ha entrat gana, no us quedeu amb el detall que el pastís es pot abocar al cap de la núvia! Que també hi ha altres elements importants!

Arianna Luján
1r BTX

2 comentaris:

Adriana. ha dit...

Com sigui el marit qui caigui amb ella als braços encara serà pitjor...
M'ha agradat això de l'agua et igni uccipere i el final tan propi de l'Ari.
Bona entrada!!

L'ombra d'un somni ha dit...

Bé, Ari, finalment hem casat la nena i s'ha acabat tot el xou. Bonic això de rebre el foc i l'aigua.

Bona feina!