Hodie est

dissabte, 9 de juny del 2012

Descobrint una nova ciutat!

[Els convidats seuen impacients i esperen que els serveixin el menjar que ha preparat Marius]


Com en totes les bodes, mentre esperem que ens serveixin el banquet, jo en Naevius Sextus,  l’amic mercator del pater familias us contaré una història que em va passar fa poc.

Tot va començar de camí al port d'Olísipo, al qual anava per vendre esclaus i gàrum de la millor qualitat. Apol·lo semblava acompanyar-nos durant el viatge fins que estaven a prop d’Emporiae, on el cel es va tornar negre i els llamps de Júpiter no van tardar en aparèixer. Al mar era impossible navegar, però ja érem massa lluny per tornar cap a Emporiae i, a sobre, començava a entrar aigua al vaixell pertot arreu. Així que vam decidir parar al port més proper i provar de vendre allà la mercaderia, si teníem la sort d’arribar...

El port més proper era el de Barcino, una petita ciutat fundada per August a l’any 15 aC, poblada per antics legionaris, per defensar-la en cas de perill.

Dit i fet, un cop allà vaig deixar la tripulació venent les mercaderies i vaig anar a explorar aquella petita ciutat. Era com les altres ciutats romanes, des del cardo o el decumanus es podien veure les portes de la ciutat, ja que aquests dos carrers principals tenien una amplada d'uns 16,8 passus, mentre que els cardines minores i els decumani minores només feien 12,6 passus. I a com tota ciutat prestigiosa es veia el temple, d’August en aquest cas, al punt més alt de la ciutat.

Aquella ciutat em va captivar, així que vaig decidir que passaria uns dies allà. Al següent dia vaig decidir que aniria a l’amfiteatre per passar una bona estona. Al sortir de la ciutat per la porta principalis, el primer que vaig trobar va ser l’aqüeducte, dividit en dos. Una mica més endavant estava la necròpolis. Quan ja l'havia passada, vaig mirar l’últim pedestal amb dedicatoria, -havia d'haver estat un bon desgraciat per estar tan lluny de la ciutat- vaig pensar.
I justament abans d’anar a l’amfiteatre vaig anar a esbrinar on estaven les termes per després poder intercanviar conversacions, experiències i bromes mentre em relaxava. 
Llavors, en arribar a l’amfiteatre...
-   Ara hauríem de callar, no?
-  Sí, sí, els esclaus aviat portaran el menjar del banquet.
- Bé, després continuo, d'acord?

JuanJe Yamuza
1r BTX

2 comentaris:

Adriana. ha dit...

El que més m'ha agradat és això de la porta principalis i l'aqüeducte que es dividia en dos... Ràpidament m'ha vingut l'última sortida al cap.
M'ha agradat molt com ho has explicat tot; molt bona feina!!

L'ombra d'un somni ha dit...

Bé, Naevius, has fet un viatge molt intens i emocionant i a més t'ha permès conèixer una encantadora ciutat del litoral d'Hispània.

Ets una mica "abuelo batallitas", però com a guia de la ciutat tindríes futur.

Bona feina!