Hodie est

dilluns, 12 de desembre de 2011

Hera, la deessa del matrimoni

Avete!
Avui us parlaré de la deessa més important de l'Olimp.
Hera era una deessa de l'Olimp, filla de Cronos i Rea, esposa de Zeus, mare de Mart, déu de la guerra, d'Hefest, déu del foc, d'Hebe, deessa de la joventut, i d'Ilitía, deessa dels parts.

Era la deessa del matrimoni i la protectora de totes les dones casades. Per això es representava com una dona gelosa i venjativa. A més, Zeus era infidel a Hera cada vegada que podia i ella se solia venjar en els fills sorgits d'aquestes relacions.
El seu atribut principal era el paó que, segons explica el mite, té el plomatge ple d'ulls que provenen d'Argo, un gegant de mil ulls.
Els romans la van anomenar Juno.

Hera és la filla gran de Cronos i Rea i va ser empassada pel seu pare, igual que els seus germans, fins que Zeus va ser salvat de les maldicions paternes i va poder salvar els seus germans. Zeus va iniciar una guerra que va ser anomenada Titanomàquia. La guerra entre Zeus i els Titans va acabar, i el bàndol dels Olimps en va sortir vencedor, de manera que Zeus va obtenir el tron diví.

Un cop Zeus guanyà la gran batalla, es casà amb Hera. Es diu que ella era la tercera esposa, després de Metis i Tetis.


El casament entre Hera i Zeus va ser més que sumptuós, i, d'acord amb la tradició, es va celebrar el jardí de les Hespèrides.
Hera es mostra molt gelosa i enemiga de les amants de Zeus i dels fills que tenien amb ell. Durant un temps, una ninfa anomenada Eco va tenir el treball de distraure Hera d’aquestes aventures parlant-li tota l’estona. Quan Hera va descobrir l’engany, va maleir Eco, fent que solament pogués pronunciar les últimes síl·labes que sentia dels altres.
També odiava els fruits de les unions del seu marit. I així va ser com Hèracles va caure en desgràcia amb Hera, ja que era fill de Zeus i Alcmena, i va ser potser el que més va patir la còlera de la deessa.
A ella se li va ocórrer la idea dels dotze treballs als quals es va sotmetre al semidéu, i el va perseguir sense límit fins a la fi dels seus dies.

Aquest atacs de gelosia també li costaven cars a la deessa, ja que Zeus sempre protegia els seus fills i les seves amants de la venjança d'Hera. Per exemple, quan Hèracles es va veure embolicat en una tempesta enviada per Hera quan ell tornava de prendre Troia, Zeus la va suspendre de l'Olimp i li va lligar una enclusa a cada peu. Hera més tard es va reconciliar amb Hèracles.

La ira d'Hera no sempre es relaciona amb la gelosia, de vegades també lluita per poder.
Per exemple, va castigar Tirèsias i el va deixar cec, per donar-li la raó a Zeus en una discussió que va començar la parella sobre qui gaudia més dels plaers de l'amor, si l'home o la dona.
A més, Hera va participar en el concurs de les pomes per esbrinar quina deessa era la més bella. Com Paris va triar Afrodita, la seva còlera va caure sobre ell i sobre Troia, de manera que la balança es va inclinar per als grecs o aqueus. Fins i tot, la deessa va estendre la seva protecció a Menelau, i el va fer immortal. 
Anteriorment, Hera havia protegit els Argonautes, i va ajudar-los perquè sortissin bé lliurats de les Roques Cian i dels passos de Caribdis i Escil·la.

I fins aquí la meva entrada!
Espero que us hagi agradat.
Ana Mª Fernández
1r BTX


PS: Llegiu els pensaments d'Hera!!!!

4 comentaris:

Nyx ha dit...

Sí es cert que es representava com una deessa gelosa, però es que tenia molt motius per posar-se gelosa perquè amb l'element que tenia com a espòs, com per refiar-se.
La pobre Eco al intentar entretenir a la deessa, aquesta la va castigar repetint les paraules que deia, per això el nom d'Eco però sabeu com va continuar la història d'aquesta nimfa?
Doncs us aconsello que la busqueu perquè us agradarà moltíssim.

Bona entrada Ana Mª!

Laura ha dit...

Bé, Ana, està molt bé recordar els grans olímpics, i més tenint en compte que molts dels que feu llatí i grec no heu fet abans cap crèdit de cultura clàssica.

Així, ens anirà bé per iniciar els propers temes.

Us recomano un text redactat per la Judith en l'apartat de Recreacions:
http://lombradunsomni.blogspot.com/2010/07/des-dels-ulls-rancuniosos-de-lamor.html
La perspectiva d'Hera de les infidelitats del seu marit.

Bona feina!

Nausica ha dit...

Bona entrada mitològica Ana Mª. Hera podem dir que era molt gelosa, perquè eren relacions anteriors a ella les que el seu marit havia tingut i potser a les dones si podia tenir gels però al fills,és més exagerat. Tot i que la pobre ha hagut d'aguantar tot els enganys d'aquest déu tan llest, Zeus.

Bon treball!

Electra ha dit...

Crec que era és la deessa que més admiro. Per què avui dia, qui és capaç de suportar una infidelitat? I dues? I tres? I milions? Ningú.

Encara que jo crec que no li importava molt si Zeus anava seduïnt a totes les dones que veia, perquè desprès amb la venjança es divertia.

Hera era gelosa, sí, però no tenia els seus motius? Jo crec que sí. Però hauria de fer venjança contra Zeus i no contra les dones i els fills que tenien, ja que elles eren les mínimes culpables.

Molt bona entrada Anna Mª

Electra

PD: També cal dir, que si no fos per Hera no tindríem ni la meitad de mites que tenim, ja que la majoria són provocats per ella! Gracies Hera! :)