Hodie est

diumenge, 18 de desembre de 2011

La filla perduda de Demèter

Avete!
Avui us parlaré del mite de La filla perduda de Demèter.

Hades, el tenebrós déu de la mort tenia prohibit visitar l’Olimp i per això vivia a les profunditats de la Terra. Un dia es va trobar a Zeus i li confessà que s’havia enamorat de Persèfone, la filla de Demèter i li demanà el seu consentiment per casar-se amb ella, però Zeus, que no desitjava ofendre ni Hades ni Demèter no va dir ni que sí ni que no, simplement li va picar l’ullet.

Hades interpretant un sí va buscar la seva estimada i quan va trobar que s’havia allunyat de les seves amigues la raptà mentre ella cridava perquè algú la salvés, però les amigues no van ser-hi a temps i avisaren Demèter, que molt preocupada es va disfressar d’anciana i buscà la seva filla en un viatge per Grècia de nou dies sense que ningú li digués on podia ser la seva filla.

En la tornada a Atenes els reis de Eleusis li proposaren la feina de mainadera  i al poc temps va aparèixer Triptolomeu, el príncep gran i li explicà que el seu germà havia vist Hades  acompanyat d’una noia semblant a la seva filla. Demèter va anar amb la seva amiga Hècate a preguntar al Sol, ja que ell ho veu tot, però ell no va voler contestar-li. Així que l’amiga el va amenaçar amb eclipsar-lo cada migdia i aquest es va veure obligat a confessar que havia estat el rei Hades.
Demèter molt enfadada va decidir venjar-se del seu germà Zeus, qui ella creia que era qui ho havia tramat tot, prohibint que cap arbre tragués fruits ni que l’herba creixés perquè així el bestiar no pogués alimentar-se.    
Zeus, en adonar-se’n, va ordenar a Hera que enviés la seva missatgera Iris des de l’arc d’iris amb un avís per a Demèter: “Sisplau, sigues sensata, estimada germana, i permet que les coses tornin a créixer!”.

Demèter no en va fer i cas i Zeus va enviar Posidó, Hèstia i Hera perquè li oferissin regals magnífics. Però Demèter va dir que no faria res per cap d’ells mai més fins que la seva filla no tornés amb ella a casa. Llavors Zeus va enviar Hermes perquè li digués a Hades que si no deixava que la noia tornés a casa tots anirien a la ruïna i a Demèter que podria tenir Persèfone a casa sempre que no hagués tastat  l’aliment dels morts.

Com ella s’havia negat a menjar res ja que deia que preferia morir de gana, Hades no va poder negar-se a obeir Zeus. Així que cridà Persèfone i li digué que com no havia menjat res semblava trista allà i que potser seria millor que tornés a casa. Però de sobte un dels jardiners d’Hades, Ascàfal, va acusar Persèfone d’haver menjat uns grans de magrana del seu hort subterrani.
Hades va dur la noia en el seu carro fins Eleusis on es trobà amb Demèter i es van abraçar i plorar d’emoció.

Aleshores va dir el que el seu jardiner li havia dit i que per tant havia de baixar al Tàrtar de nou. Però Demèter va amenaçar que si tornava a marxar mai trauria la maledicció de la Terra sense importar-li si morien tots els homes i animals.

Finalment, Zeus cridà la seva mare Rea i també la de Demèter per intercedir en la baralla, i aquesta decidí que Persèfone es casaria amb Hades i passaria amb ell un mes per cada llavor de magrana que hagués menjat, és a dir, set mesos a l’any i la resta a la Terra amb la seva mare.

Fins aquí la meva entrada.
Espero que us hagi agradat molt!
Paula Torrents
1r BTX


PS: Si voleu veure la història en format vídeo...

1 comentari:

Electra ha dit...

I aquest mite explica el canvi d'estacions de la tardor, que era quan Persèfone estava a l'Hades i la seva mare havia posat la maledicció perquè res florís; i la primavera que era quan Persèfone estava a la Terra amb la seva mare que llavors tot floria.


M'encanta aquest mite! Molt bona feina Paula :)