Exeo cap a Ítaca

Avete!

Avui m'esteno en el blog i per fer-ho he pensat explicar-vos com la publicitat aprofita el món clàssic en moltes ocasions. Tots mirem la tele i mentre està en descans la nostra sèrie preferida veiem alguns anuncis, i sense adonar-nos moltes vegades veiem coses relacionades amb la mitologia o el món clàssic.

Així, en el món de l'automoció utilitzen sovint noms clàssics, tot i que no sabem si en són conscients. Així tenim el Renault Clio (que era la musa de la història), el Citroën Saxo (roca en llatí), el Volkswagen Eos (l'Aurora de dits de rosa grega), la marca Audi o el Seat Exeo.

D'aquest darrer és del que us vull parlar. Perquè fa un temps van fer un anunci on a més del referent llatí en el nom, apareixia de com a so de fons el poema Ítaca de Kavafis recitat en anglès. Aquest poema el va escriure al segle XX el poeta grec Konstantinos Kavafis (Egipte 1863 – 1933), i anys més tard Lluís Llach va musicar i cantar la traducció que havia fet Carles Riba. Si voleu saber més sobre la versió de Lluís Llach, mireu-vos aquesta antiga entrada del bloc.

Aquest poema recrea el mite d'Ulisses i el seu viatge a Ítaca, que forma part del poema èpic L'Odissea i relata l'aventura d'Ulisses, rei d'Ítaca. Aquest marxa a la guerra de Troia i com triga tant de temps a poder tornar, tothom el dóna per mort i el poble vol un nou rei. El seu retorn durarà deu anys, en els quals viurà un munt d'aventures que són citades en el poema de Kavafis.

Però tornem a l'anunci. De fons se sent el poema, que no es recita sencer, però uns posaré el poema sencer, a veure si algun d’aquests cracks d’anglès que tenim a classe ens diu quina és la part de l’anunci.

  

As you set out for Ithaca, Hope that your journey is a long one, Full of adventure, full of discovery. Laistrygonians and Cyclops, Angry Poseidon, don’t be afraid of them: You’ll never find things like that on your way, As long as you keep your thoughts raised high, as lons as rare sensacion Touches your spirit and your body. Laistrygonians and Cyclops, Wils Poseidon, you won’t encounter them Unless you bring them along inside your soul. Hope that your journey is a long one. May there be many summer morning when, with what pleasure, what joy! You come into harbors you’re seeing for the first time; May you stop at Phoenician tradins stations To buy fine things, Mother of pearls and coral, amber and ebony, sensual perfume of every kind: And many you visit many Egyptian cities, to learn and learn again from those who know. Keep Ithaca always in your mind. Arriving there is what you’re destined for. But don’t hurry the journey at all. Better if it lasts for years,  So that you’re old by the time you reach the island, Weathly with all you’ve gained on the way, Not expecting Ithaca to make you rich. Ithaca gave you the marvelous journey. Without her you would have not set out. She has nothing left to give you now. And if you find her poor, Ithaca won’t have fooled you. Wise as you will have become, so full of experience, You’ll have understood by then what these Ithacas mean.

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Els Lestrígons i els Cíclops, l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis: són coses que en el teu camí no trobaràs, no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una emoció escollida et toca l’esperit i el cos alhora. Els Lestrígons i els Cíclops, el feroç Posidó, mai no serà que els topis si no els portes amb tu dins la teva ànima, si no és la teva ànima que els dreça davant teu. Has de pregar que el camí sigui llarg. Que siguin moltes les matinades d’estiu que, amb quina delectança, amb quina joia! entraràs en un port que els teus ulls ignoraven; que et puguis aturar en mercats fenicis i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen, corals i nacres, mabres i banussos i delicats perfums de tota mena: tanta abundor com puguis de perfums delicats; que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes, per aprendre i aprendre dels que saben. Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi, és el teu destí. Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca. Ítaca t’ha donat el bell viatge. Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo. Res més no té que et pugui ja donar. I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat. Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència, ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

Espero que us hagi agradat i que comenteu i digueu què vol dir exeo!Neus Campos
1r BTX



PS: El Fran amablement ha aportat la versió castellana de l'anunci. Us el penjo perquè intenteu relacionar els versos amb les imatges!





Valete!