Hodie est

diumenge, 6 de novembre de 2011

Horaci, el poeta creador de tòpics literaris

Hola a tots i a totes!


Avui us parlaré d’un famós autor literari anomenat Quin Horaci Flac. És el creador de grans tòpics literaris, com el locus amoneus, o el carpem diem, entre d’altres. Si voleu saber-ne més continueu llegint.

Quint Horaci Flac (65 aC - 8 aC) va néixer a Venúsia, al sud d'Itàlia, en una família humil, ja que era fill de llibert. La seva família, però, es va esforçar en donar-li la millor educació, enviant-lo a Roma i després a Atenes.

Políticament, Horaci va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos, però després de la victòria d'August va ser amnistiat a Roma, tot i que li van ser confiscades totes les terres. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenas. Es van fer molt amics, i Mecenas li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia tot regalant-li una finca al camp sabí, on va retirar-se a escriure.

Es va mantenir apartat de la política que no li interessava. El poeta va morir pocs mesos després de Mecenas i va ser enterrat al seu costat.

Horaci va reunir les seves composicions poètiques en quatre reculls segons la temàtica:

-Sàtires (Sermones): són 18 poemes en dos llibres. El caràcter més aviat tranquil i escèptic d'Horaci fa que la crítica a la societat en les seves sàtires sigui més irònica que no agressiva i que en general hi predomini la burla amable.

Aquí tenim fragments d’algunes sàtires:
Quemuis media elige turba: aut ob auaritiam aut misera ambitione laborat. (Sermones, 1, 4)

Tria’n un qualsevol entre la multitud: o bé el turmenta l'avarícia o el tortura l’ambició.


In medio qui scripta foro recitent, sunt multi quique lauantes: suaue locus uoci resonat conclusus. Ianis hoc iuuat, haud illud quarenteis, num sine sensu, tempore num faciant alieno.(Sermones, ídem)

Els qui reciten els seus escrits en ple fòrum són una multitud, i també els qui ho fan als banys: allí, en un lloc tancat, la veu ressona amb més dolçor. Això els encanta als qui no tenen res dins el cervell, però no a aquells que es pregunten si allò que fan és arrauxat o inoportú. (Sàtires, 1,4)

Quando ego te adspiciam quandoque licebit nunc ueterum libris, nunc somno et inertibus horis ducere sollicitae iucunda obliuia uitae? (Sermones, II, 6)

¿Quan serà que podré gaudir llegint els llibres dels antics, o dormint o passant el temps sense fer res, i oblidar-me de la vida agitada? (Sàtires, II, 6)

Adde super, dictis quod non leuius ualeat; nam, siue uicarius est qui seruo paret, uti mos uester ait, seu conseruus, tibi quid sum ego? Nempe tu, mihi qui imperitas, aliis seruis miser atque duceris ut neruis alienis mobile lignum.

Si aquell que serveix un esclau rep el nom d’esclau substitut o de company d’esclavatge, com és costum anomenar-lo, ¿què sóc jo respecte a tu? Perquè tu, que em dónes ordres a mi, tens la dissort de servir-ne un altre, i ets manejat com un titella per uns cordills que mou un altre.

- Epodes (Epodes): recull de 17 poemes que representen la transició entre la poesia satírica i la lírica posterior, ja que hi ha des de sàtires mordaces fins a odes líriques de tema amorós i el famós Beatus ille, un cant bucòlic a la vida retirada en el camp.

Aquí tenim el fragment que recull el tòpic literari "Beatus Ille":
Beatus ille qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium
paterna rura bobus exercet suis,
solutus omni fenore,
neque excitatur classico meles truci
neque horret iratum mare,
forumque vitat et superba civium
potentiorum limina.
Feliç aquell que lluny dels negocis,
com l'antiga raça dels homes,
dedica el seu temps a treballar els camps paterns amb els bous,
lliure de tot deute,
i no es desperta com els soldats amb el toc de diana amenaçador,
ni té por als atacs del mar, que evita el fòrum i els superbs palaus
dels ciutadans poderosos ».

- Odes (Carmina): aquest conjunt líric format per 103 poemes distribuït en quatre llibres és sens dubte el cim de la poesia horaciana, malgrat el poc èxit que tingué en el moment de la seva publicació.
Recull els temes i els metres de la lírica grega, sobretot de Safo, Alceu i Anacreont. Els temes de les odes són molt variats, però la majoria s'inscriuria en un dels següents apartats:
    • odes d'amor: dedicades a diverses dones imaginàries o referents a relacions que va tenir.
    • odes filosòfiques: tot i que també s'hi observa influència estoica, la major part expressen idees epicúries -la felicitat es troba si hom renuncia a l'ambició i als excessos i es conforma amb una mitjania d'or (aurea mediocritas), amb un plaer moderat; cal viure el present perquè la vida és curta (carpe diem).
    • odes romanes: de tema patriòtic, exalten Roma i August en sintonia amb els objectius del príncep de restauració de la concòrdia ciutadana i els valors morals tradicionals.
Fragments de les dues odes que recullen dos dels famosos tòpics literaris: "aurea mediocritas" i "carpe diem".
Carpe diem quam minimum credula postero
Aprofita el dia, no confiïs en el demà

Rectius vives, Licini, neque altum
semper urgendo neque, dum procellas
cautus horrescis, nimium premendo
litus iniquum.
auream quisquis mediocritatem
diligit, tutus caret obsoleti
sordibus tecti, caret invidendas
obrius aula.
saepius ventis agitatur ingens
pinus et celsae graviore casu
decidunt turres feriuntque summos
fulgura montis.
sperat infestis, metuit secundis
alteram sortem bene preparatum
pectus. informis hiemes reducit
Iuppiter, idem
summovet. non, si male nunc, et olim
sic erit: quondam cithara tacentem
suscitat Musam neque semper arcum
tendit Apollo.
rebus angustis animosus atque
fortis appare; sapienter idem
contrahes vento nimium secundo
turgida vela.

Viuràs millor, Licini, si no t'endinses
sempre en alta mar ni, per por a les tempestes,
t'aproximes massa a la costa.
Els que prefereixen la mediocritat daurada
trobaran abric i es trobaran fora de perill
del precari sostre en ruïnes i de l'enveja dels salons.
Al pi molt alt el vent el sacseja més,
la torre elevada s'ensorra amb estrèpit,
el raig arriba a les cims més alts de les muntanyes.
En els desastres, el caràcter ben disposat espera,
i en la bonança es prepara per al canvi de sort.
És natural que un hivern dur arribi i se'n vagi.
El pitjor no perdura.
Apol·lo tensa unes vegades l'arc de la guerra,
però altres empunya la seva cítara per despertar a la música.
Sigues valent i alegre en l'adversitat,
però quan el vent bufa massa favorable
el savi es disposa a recollir les veles.


- Epístules (Epistulae): dos llibres amb un total de 23 poemes en forma de cartes adreçades als seus amics. Al primer llibre són majoritàriament de contingut filosòfic, que tracten en un to senzill i amical de problemes de moral pràctica com la felicitat. Al segon llibre les epístoles contenen teories literàries. La més completa i famosa és l'Epístola als Pisons o Art poètica.

I per acabar us deixo un vídeo molt interessant que ens explica l’obra d’Horaci:




Espero que us hagi agradat l'entrada i que hagueu gaudit d'aquest autor llatí, ja que amb a partir de les seves obres se han pogut crear moltes figures retòriques i tòpics literaris, amb els quals molts autors han fet magnífiques obres.

Molts petons,

Atenea
Miriam Gómez
2n Btx

6 comentaris:

Laura ha dit...

Molt bé, Míriam, t'estrenes amb una senyora entrada que ens anirà perfecta per a treballar un dels poetes del trimestre. Demà ens la mirarem tots junts a classe!

Bona feina!

Calíope ha dit...

Aquesta sí que és una bona forma d'estrenar-se a l'ombra d'un somni! Sobretot tenint en compte la teva dificultat amb el català, has fet una entrada molt llarga! i parlant d'Horaci, aquell gran poeta... Moltes felicitats Míriam!

Electra ha dit...

Molt bon treball Miriam. A més d'entretingut ens és útil ara que dintre de poc en endinsarem en "el meravellós món de la literatura grega"! que ens toca aquest any. Així ja ens anem fent una idea del veurem i del que estudiarem, que mai va malament.

Horaci, Horaci...quantes coses ens ha deixat aquest gran poeta i que encara perduren, que és el millor! Tinc ganes d'aprofundir en les seves obres i en la seva vida :)


Fins demà.

Nausica ha dit...

Molt bona entrada Miriam. T'has estrenat en aquest magnífic bloc amb una entrada i un autor, Horaci, molt interessant que ens acompanya en aquest llarg viatge amb els seus tòpics literaris. Dintre de poc coneixerem de més a prop informació sobre aquest gran autor llatí.I això ens servirà per estudiar.

Bon treball !

Gal·la ha dit...

Benvinguda al blog, Miriam. És una bona entrada, i sobretot, ens ajudarà a l'hora de estudiar.

M'encanta la sàtira : <¿Quan serà que podré gaudir llegint els llibres dels antics, o dormint o passant el temps sense fer res, i oblidar-me de la vida agitada?> La faré la meva filosofia de vida.

Petons;)

ἐράτω ha dit...

Uh, maleït sia el poeta fàcil! Era un megacrack mu' pesao'!