L'au Fènix

Hola a tots!

Aquí arriba la meva entrada, amb una mica de retard, però amb tota la il·lusió!!

Us parlaré d'un ocell mitològic present en moltes cultures, tot i que té un nom diferent segons quina sigui. Així, per exemple, parlem de

• Fêng-Huang a la cultura Xinesa.
• Ho.oo a la cultura Japonesa.
• L'ocell de foc a la cultura Russa.
• Benu a la cultura Egípcia.
• Garuda o el Yel a la hindú.
• Quetzal entre els azteques, maies i tolteques.

Sembla que l'au Fènix és originari d'Etiòpia, i arriba a la Mediterrània a través d'Egipte. Herodot és el primer grec que l'esmenta. Pot ser per això el seu nom prové del grec "φοῖνιξ " que vol dir vermell (i també fenici i palmera).

Els grecs li van donar el nom de φοινικόπτερος, és a dir, d'ales vermelles, apel•latiu que es va estendre per tota l'Europa romana i ha estat posteriorment adoptada per a denominar al gran flamenc per tots els científics del món.

Per al poble grec era un ocell que, amb les seves ales perfumades de deliciosos olors, es dirigia cap a l'altar del sacerdot Heliòpolis, on s'incendiava ell mateix amb el foc sagrat. L'endemà de la seva mort, apareixia un cuc petit en el mateix lloc que es transformava un dia després en un gran ocell adult.

Segons la versió cristianitzada, es diu que en el jardí de l’Eden originari, sota l’arbre del bé i el mal, va néixer un roser, i de la primera rosa que hi va néixer, va sorgir un ocell amb un plomatge magnífic i amb un cant incomparable, que, a causa dels seus principis, va ser l’únic ésser que no va voler menjar el fruit de l’arbre sagrat.
 

Un dia en el niu de l’ocell va caure una espurna de l’espasa de foc d’un Querubí, un àngel, quan Adam i Eva eren expulsats del Paradís. L’ocell es va cremar en un instant, però de les seves cendres va néixer un nou ocell, el Fènix, amb un plomatge inigualable, amb ales de color escarlata i el cos daurat. Algunes històries el situen després en l’Aràbia, on habitava a prop d’un pou d’aigües clares i fresques, on es capbussava cada dia entonant una melodia tan preciosa que fins i tot feia que el Déu del Sol, aturés el seu carro per escoltar-lo.

La immortalitat va ser el premi per la seva fidelitat, juntament amb altres qualitats com el coneixement, la capacitat curativa de les seves llàgrimes o la seva força.

Segons altres històries, el Fènix renaixia cada 500 anys. I com que l’ocell sabia quan s’apropava la seva mort, aleshores construïa en el seu niu una pira funerària, plena d’encens i herbes aromàtiques i al mateix temps entonava la més bella de les seves melodies i s’incendia ell mateix fins a morir.

Com el nou Fènix acumulava tot el coneixement obtingut des de l'origen, així un nou cicle d’inspiració començava. No existeix, doncs, més que un ocell, que es reprodueix amb el renaixement, del que aquest ocell és el símbol.

Els primers cristians van fer d’aquesta criatura el símbol vivent de la immortalitat i la resurrecció, mentre en la mitologia de l’antic Egipte, aquest ocell representava el sol, que mor per la nit i resorgeix durant el dia.

Per això la seva imatge apareix com a símbol en les banderes i escuts d'Atlanta o San Francisco, dues ciutats cremades, que van renéixer de les cendres.

També fou utilitzat com a símbol de la renaixença catalana, des del segle XIX, pels primers catalanistes i independentistes catalans 

Aquí us deixo un video que explica la història de l'au Fènix:

Espero que us hagi agradat!