Hodie est

divendres, 20 de maig de 2011

Records de Grècia

Γεια σας παιδιά!

Ja fa tres mesos que vam tornar de Grècia, i des de llavors hem viscut tan de pressa que semblen molts els dies que se'ns han escapat de les mans: els deures, els exàmens (tot just acabats), les sortides, les rialles, les llàgrimes, les angoixes... Tantes emocions que ens han anat recordant dia a dia que estem ben vius i que és un goig viure cada instant, amb il·lusió, amb atreviment, amb valor i sense por.

Ara esteu a punt d'encetar la recta final... la pista llarga que us durà a enlairar-vos i començar a volar. Vau començar com a mariners en τὸ πλοῖον, i ara us convertiu en ocells que volaran, cadascú cap al seu destí.

Abans, però, mireu-vos aquest video i guardeu-lo en un raconet de la vostra memòria i del vostre cor. Grècia ens ha influït des de sempre i també des de fa poc. Grècia està en el nostre cor i en les nostres ments: no la perdeu mai.  

Grècia 2011, vol. I



Grècia 2011 vol. II


PS: Un frase meravellosa:
A les tardes, quan estic agobiat fent deures, penso en Grècia. (Sergius dixit)

8 comentaris:

Aarón ha dit...

Joder, qué recuerdos tan... tan... ¡ogh! ya no sé ni cómo calificarlos *-*
Esto no puede ser, cada vez que pienso en Grecia noto un vacío existencial en el pecho y es bonito pero molesto al mismo tiempo jajaja.
Bueno, ha sido un viaje fantástico que jamás olvidaré y no sólo por el lugar, también por la compañía n_n

Anabel:. ha dit...

Buff quins records! sembla que estiguin molt a prop però a la vegada molt i molt lluny. Jo també sento aquest buit quan veig les fotos. m'agradaria tant poder tornar a veure-ho tot, tornar a veure el mar de Súnion en directe...
Ha estat un viatge molt bo en tots els sentits, i ens hem emportat una part molt gran de Grècia a dins!
El video està molt bé Laura, i la música també! Has posat Lifehouse!

῞Ηκτωρ ha dit...

"Ai que me mocionao!"

Crec que ja vaig resumir amb la frase el que penso del gran viatge a Grècia. Tinc molt clar que hi penso tornar, però ja asseguro que el barri on vam estar no el trepitjo xdd

Gràcies per fer-lo entre tots un viatge inolvidable!!

- Com dius que es diu la muntanya aquesta?
- Licabeto
- (suspir irritat de la Rosa) Ara es dirà p punto Licabeto.

Aarón ha dit...

Buajajajaja xDDDD molt gran la frase!!
I sí, la Anabel té raó, ara Grècia és més petita perquè ens hem emportat gran part d'ella.

Ἧρη* ha dit...

Ohhh "pofavó" què bonic! Ara per ara sembla que hagi passat un munt d'anys des del viatge, però quan veus imatges o hi penses es, gaire be, com si el nostre cervell encara fos allà.

Ara penso que potser ho hauria d'haver aprofitat mes, però després me n'adono que se'm va fer curtíssim, i ja sabeu que els bons moments semblen que passin mes ràpid.

Sincerament, no crec que hi hagi res més bonic que l'acròpolis il·luminat en la nit, el mar de Súnion, mirar el Sol a través de les columnes del temple de Súnion o quedar-se quiet observant els voltants de les muntanyes que rodejen Micenes i pensar: fa milers d'anys algú estaria disfrutant del mateix paisatge que tinc als meus ulls, què pensaria?

Tret d'això, grans moments amb vosaltres, que també són molt importants.

P.S.: good music miss Lucas!

Gaudete*

San ha dit...

Pfff, nostàlgia nostàlgia i més nostàlgia. Quan tornem a anar-hi? :) Genial el vídeo *-*

ἐράτω ha dit...

Això no es fa..

Passo de comentar res, perquè si escric sóc capaç de [...]

Les cançons són el pitjor (ironía barata), accentuen més la sensació de nostàlgia Lucas!

I sí, penso guardar-lo, com a cadascun de vosaltres, i sí.. és evident que Grècia ha tret molt de mi, igual que tots vostès..

Maleït sia!

ἐράτω ha dit...

PD: Sembla mentida que hagin passat 3 mesos tan ràpids. I que no hagi disfrutat un moment, és a dir, que no hagi parat atenció del que tenia a cada moment, aquest curs..

Maleïs sia! vol. II