De nou Borja, en una nova entrega de Les Guerres Púniques (la segona per a ser exactes).
Us parlaré de la batalla de Cannas o Cannae, al sudest d'Itàlia, que va tenir lloc el 2 d'agost del 216 aC. entre els exèrcits púnics i romans. Els púnics estaven liderats pel general Aníbal i els romans pels dos cònsuls Varró i Emili Paul·le.
Aquesta no és una batalla recordada per la gran victòria de Roma, sinó tot el contrari, ja que va suposar una humil·liació per a Roma en caure derrotat un exèrcit de 8 legions contra els cartaginesos, inferiors en número.
Els dos cònsuls no van actuar gaire alhora, perquè Varró era partidari de llançar-se a l'atac sense pensar res més i Emili Paul·le era més precabut.
Finalment Anibal planejà la següent estratègia: va dividir l'exèrcit de manera que l'immens exèrcit romà va quedar rodejat, i d'aquesta manera la cavalleria númida i els soldats a peu van destrossar els romans que no van poder fer res. Emili Paul·le va morir de manera molt gloriosa i Varró va fugir. Les dues legions romanes supervivents van ser desterrades i qualificades com a legions maleïdes.
Va ser una gran victòria d'Aníbal i la major derrota de la història romana amb uns 60.000 romans morts.
Us parlaré de la batalla de Cannas o Cannae, al sudest d'Itàlia, que va tenir lloc el 2 d'agost del 216 aC. entre els exèrcits púnics i romans. Els púnics estaven liderats pel general Aníbal i els romans pels dos cònsuls Varró i Emili Paul·le.
Aquesta no és una batalla recordada per la gran victòria de Roma, sinó tot el contrari, ja que va suposar una humil·liació per a Roma en caure derrotat un exèrcit de 8 legions contra els cartaginesos, inferiors en número.
Els dos cònsuls no van actuar gaire alhora, perquè Varró era partidari de llançar-se a l'atac sense pensar res més i Emili Paul·le era més precabut.
Finalment Anibal planejà la següent estratègia: va dividir l'exèrcit de manera que l'immens exèrcit romà va quedar rodejat, i d'aquesta manera la cavalleria númida i els soldats a peu van destrossar els romans que no van poder fer res. Emili Paul·le va morir de manera molt gloriosa i Varró va fugir. Les dues legions romanes supervivents van ser desterrades i qualificades com a legions maleïdes.
Va ser una gran victòria d'Aníbal i la major derrota de la història romana amb uns 60.000 romans morts.
Així doncs, no és una batalla gloriosa per Roma, però es recorda per ser la derrota més dura que va sofrir i per com es pot guanyar una batalla en inferioritat numèrica.
Valete!
Valete!
7 comentaris:
Com sempre el Borja amb les seves "batalletes" jejee!
Molt bé Borja, sempre va bé anar recordant les Guerres Púniques!
Bona entrada!
Aquests romans i la seva mala organització...
Bona entrada Borja n_n
No sempre es pot guanyar, no? jajaj bona entrada Borja!!
Que extrany el Borja parlant sobre guerres... xd
Pero en realitat és interessant.
El que m'ha sorprés ha sigut el nom d'Emili. No m'ho havia imaginat.
PD: Molt bona entrada.
Petons;)
Com sempre parlant de les batalles, pero es molt interessant. Molt bona l'entrada!!><
nomès veure el títol ja sabia que era el Borja, com no! m'ha agradat això de "com es pot guanyar una batalla tot i ser inferioritat numèrica"!
Només escoltar parlar de batalles ho relaciono amb tu Borja. Aquesta no es una batalla gloriosa com bé tu has dit, m'ha impactant bastant el número de romans mort, no imagina a tanta gent morta.Bona entrada Borja :)
Publica un comentari a l'entrada