Hodie est

dimarts, 14 de desembre del 2010

Navigare necesse est

Avete!
Avui parlant d’una cosa aparentment tan avorrida com la sintaxi dels infinitius, ens ha sorgit aquesta frase, també aparentment absurda o insignificant.

NAVIGARE NECESSE EST, VIVERE NON NECESSE

Però, què vol dir realment?

Doncs bé, aquesta frase, atribuïda per Plutarc (a Vides Paral•leles) a Pompeu (sí, el del primer triumvirat), sembla que va ser pronunciada davant la negativa dels seus mariners a fer-se a la mar perquè deixessin enrere les pors i s'enfrontessin -o fossin amos- del propi destí.

Posteriorment el poeta portuguès Fernando Pessoa la va utilitzar amb un valor una mica diferent, i va voler expressar amb ella que és més important l’ideal rere el qual anem que les necessitats bàsiques, que és necessari ser forts i passar per damunt les dificultats si volem arribar a un objectiu més alt.

Vet aquí el poema de Pessoa, en portugués, amb la traducció a continuació.


"Navegar é preciso; viver não é preciso".

Quero para mim o espírito [d]esta frase,
transformada a forma para a casar como eu sou:
Viver não é necessário; o que é necessário é criar.
Não conto gozar a minha vida; nem em gozá-la penso.

Só quero torná-la grande,
ainda que para isso tenha de ser o meu corpo
e a (minha alma) a lenha desse fogo.

Só quero torná-la de toda a humanidade;
ainda que para isso tenha de a perder como minha.

Cada vez mais assim penso.
Cada vez mais ponho da essência anímica do meu sangue
o propósito impessoal de engrandecer a pátria e contribuir
para a evolução da humanidade.

É a forma que em mim tomou o misticismo da nossa Raça.


Navegantes antiguos tenían una frase gloriosa:

 "Navegar es preciso; vivir no es preciso."

Quiero para mí el espíritu de esta frase,
transformada la forma para casarla con lo que yo soy;
Vivir no es necesario; lo que es necesario es crear.

No cuento gozar mi vida; ni en gozarla pienso.
Sólo quiero tornarla grande,
pese a que para eso
Tenga que ser mi cuerpo y (mi alma) la leña de ese fuego...

Sólo quiero tornarla de toda la humanidad; pese a que para eso
Tenga que perderla como mia.

Cada vez más así pienso. Cada vez más pongo
En la esencia anímica de mi sangre el propósito
Impersonal de engrandecer la patria y contribuir
Para la evolución de la humanidad.


Es la forma que en mí tomó el misticismo de nuestra Raza.

Fernando Pessoa

Què us sembla? No us fa pensar en la reflexió de Krite?
Potser són altres paraules per expressar els mateixos neguits, oi?

3 comentaris:

Electra ha dit...

A mí sí que em fa pensar molt, i a reflexionar sobre les meves capacitats per aconseguir allò que vull independentment de les dificultats o els obstacles que se'm possin davant.

Petons.

῞Ηκτωρ ha dit...

Després d'una llarga absència al blog (ho sento però els exàmens ens aclaparen -.-) comento XD

La vida per sí sola, sense objectius, aspiracions o somnis no te sentit! Encara que semblin infantils, o fins i tot estúpids lluitem pels nostres ideals!
M'ha agradat molt el poema de Pessoa... m'ha fet reflexionar :)

Gal·la ha dit...

Sí que fa reflexionar sí, però jo no hi estic massa d'acord, no es pot navegar sense viure, és a dir, com pretens fixar uns objectus si no tens la vida on fixar-los?
Bé no em feu massa cas... jo tampoc m'entenc ni a mi mateixa.

Petons ;)