Hodie est

divendres, 17 de desembre de 2010

La destrucció de Pompeia

La matinada del 24 d'agost de l'any 79 era calorosa a Pompeia. Gai Plini (Plini el jove), de 18 anys, estava amb la seva mare i el seu oncle (Plini el vell) en una vil•la de la ciutat de Misenum, en la badia de Nàpols, a uns 30 quilòmetres del Vesuvi. A les deu del matí de manera sorprenent el Vesuvi va entrar en erupció i els gasos que sortien des de l'interior van fer explotar la lava solidificada que obstruïa el cràter del volcà i la van reduir a innombrables fragments: aquestes roques foren projectades sobre Pompeia, juntament amb una pluja de cendra tan espessa que tapava el sol.

Plini el vell es va adonar de la magnitud del desastre i va decidir creuar la badia amb vaixells de rescat. No va poder amarrar el vaixell a cap port pròxim a la muntanya per causa de la calor i la pluja de cendres. Al no poder desembarcar a cap lloc es va dirigir a 5 quilòmetres al sud de Pompeia, on es va refugiar a casa d'un amic. Els gasos que va despendre el Vesuvi van ofegar gairebé tota Pompeia. Plini el vell des de casa del seu amic podia veure la violenta activitat del Vesuvi, del que sortien (des del seu punt de vista) flames i foc de manera impetuosa, ja que, finalment, havia començat l'explosió de magma del volcà. Al matí següent Plini va intentat tornar al vaixell però va morir per l'efecte del foc i un atac d'asma.



Segons Plini el Jove, que es trobava a Misenum i va descriure aquella tràgica nit del 24 al 25: “Només se sentien els laments de les dones i el plor dels nens, el crit dels homes, els crits d'auxili dels pares als seus fills i dels fills a les mares, molts clamaven als déus però la majoria estaven convençuts de que ja no hi havia déus i que aquella nit seria la darrera del món.”

La ciutat va romandre durant segles sota una capa de més de sis metres de cendres i escòries volcàniques. S'ha calculat que dels 10.000 habitants que es creu que vivien a Pompeia en aquella època, en van morir uns 2.000, els uns ofegats pels gasos durant la fugida, d'altres dins de casa seva, aixafats per les teulades ensorrades sota el pes del lapil•li.

Per saber-ne més, podeu mirar-vos aquest video amb imatges que fan venir ganes d'anar-hi.
http://www.tv3.cat/videos/588479
 
Realitzat per Débora Martín


4 comentaris:

Laura ha dit...

Bé, Débora, llàstima que et quedis en les bones idees i no aprofundeixis més.
El tema de Pompeia és apassionant i farcit d'informacions i referents dels quals ens podries haver informat una miqueta més, no et sembla?

De totes maneres, bon tema per tractar al blog. Potser en la propera participació...

Anabel:. ha dit...

Ha d'estar bé poder anar a veure les restes de Pompeia. Una entrada interessant.

Nausica ha dit...

Debora, bona entrada,és molt interessant llegir el que has ficat i també la darrera fotografia es impressionant. Molt bé m'ha agradat molt!

Gal·la ha dit...

És molt impactant veure con una catàstrofe tan brutal com ho va ser la de Pompeya ha fet que puguem conéixer millor com vivien en aquella época gràcies a les restes que la cendra va conservar.
M'encantaría anar-hi, és un destí que no se m'escaparà.

Petons;)