Hola!
Avui em toca a mi, i us parlaré sobre un mite sobre el qual no havia sentit a parlar mai, però m’ha sorprès agradablement.
Avui em toca a mi, i us parlaré sobre un mite sobre el qual no havia sentit a parlar mai, però m’ha sorprès agradablement.
És el mite d’Amfítrite, esposa de Posidó.
Amfítrite era una de les nimfes del mar anomenades “Nereides”, filla del déu primordial Oceà i de Doris. Ella dirigia el cor de les seves germanes nereides.
Un dia, mentre Amfítrite ballava, Posidó (en llatí Neptú), déu del mar, la va veure i es va enamorar desesperadament d’ella. Aquest, des de sempre va intentar fer-la esposa seva, però Amfítrite mai acceptava. Posidó, sense rendir-se tot i les negatives d’Amfítrite, va enviar un dofí per convèncer-la. El dofí va fer un gran treball i va convèncer la nimfa per casar-se amb el déu.
Finalment, Amfítrite i Posidó es van casar. D’aquesta unió van sortir, entre d’altres, Tritó, el nom del qual va ser posat a la lluna principal del planeta Neptú. També va sortir una filla, Rodes, que va donar-li el nom a l’illa de Rodes.
Com a premi per la ajuda del dofí, Posidó va posar la imatge d’un dofí entre les estrelles com la constel•lació Dolphinus, el dofí.
La segona lluna més gran de Neptú es va anomenar Nereida en honor a Amfítrite.
A Amfítrite se la representa dins d’una petxina o un carret conduït per cavallets marins.
I per acabar, us copio un poema que he trobat sobre Amfítrite:
Anfitrite, diosa y reina,
Mar que rodea el mundo.
Reina, reyes y dragones,
Un castillo para ellos es el mar,
Repasar mi cuerpo con tu lengua
Apenas fue agua del océano.
Anfitrite,
Reina del mar que rodea el mundo.
Proyectil del amor por ella,
Poseidón puro y pudoroso,
Tropiezo con sirenas,
Inundado el corazón por damisela.
Por convenio fue raptada
Al amparo de vagos y duendes
Mientras encarnaba su danza en el mar.
Fue un Delfín
Apuesto y soberbio
Implicado en cierto mandato
Quien la emergió del fondo del océano.
Anfitrite, diosa y reina
Mar que rodea el mundo.
Esposa de dios,
Sirena oculta,
Pasillos de corales,
Guijarros en caminos
Y pétalos de éxtasis.
Anfitrite,
Reina,
Diosa.
10 comentaris:
Bé Zoe, bé! Un mite que no coneixia i m'ha semblat interesant.
Tú al teu ritme...jeje
Fins demà!
Això mateix, Zoe, tu al teu ritme i a la teva, hehe!
Ens podries dir de qui és el poema, seria tot un detall!
De totes maneres,bé per l'originalitat, ja que és un mite força desconegut per als companys.
Interessant mite, no el coneixia, o com a mínim no el recordava.
M'agrada allò de "...va enviar un dofí per convèncer-la. El dofí va fer un gran treball i va convèncer la nimfa per casar-se amb el déu" el mite deixa oberta una quantitat d'opcions a la imaginació tan gran de com va fer-s'ho el dofí... (i si us plau, no penseu malament, que ja ens coneixem hahaha)
m´ha agradat molt desconeixia aquest mite
be ζωη
Jo tampoc coneixia el mite aquest de Posidó, peró em sebla que es una mica com el seu germà.
Per cert, al final t'ha quedat molt bé.
Petons;)
Zoee!
m'encanta aquest mite, no l'havia sentit mai pero tot el que te a veure amb relació al mar, m'agrada molt.
Molt ben fet i el poema es molt bonic! (:
Molt bé Zoe, m'ha agradat molt aquest mite, no el coneixia i és molt interesant. Tots els mites de Posidó en general m'agraden.
Bona feina, petons!
què bonic !!! m'ha agradat molt,trobo que és molt interessant
oh Zoe, no havia sentit parlar mai d'aquest mite, es molt bonic, m'agrada molt. Bona feina!!
Publica un comentari a l'entrada