Hola a tots, avui jo us parlaré de com eren els Jocs Olímpics a l’Antiga Grècia.
Els Jocs Olímpics es van anomenar així perquè es celebraven a Olímpia, en honor a Zeus Olímpic. Els primers Jocs Olímpics es van realitzar l'any 776 aC.
En els seus començaments, la principal activitat de les trobades olímpiques era el pentatló, que comprenia llançaments de discos i javelina, carreres camps a través, salt de longitud i lluita lliure.
Aquests Jocs es disputaven normalment cada quatre anys. I durant la celebració dels Jocs es promulgava una treva o pau olímpica, per permetre als atletes viatjar en condicions de seguretat des dels seus països fins a Olímpia. Els premis per als vencedors eren corones de llorer, branques de palmera, cintes de llana i fins i tot, de vegades, aliments per a tota la vida.
Aquests Jocs es disputaven normalment cada quatre anys. I durant la celebració dels Jocs es promulgava una treva o pau olímpica, per permetre als atletes viatjar en condicions de seguretat des dels seus països fins a Olímpia. Els premis per als vencedors eren corones de llorer, branques de palmera, cintes de llana i fins i tot, de vegades, aliments per a tota la vida.
En els Jocs Olímpics participaven homes lliures que parlessin grec. Tots ells competien a títol individual, no per equips, i si triomfaven adquirien enorme fama i prestigi. En aquests jocs no es lliuraven premis sinó que només es col·locava en el cap del guanyador una garlanda feta amb fulles d'olivera. Així mateix, es feia col·locar a Olímpia una estàtua amb l’efígie del guanyador.
Als competidors que feien trampa se'ls castigava cobrant-los una multa que servia per finançar estàtues de bronze en honor de Zeus, que es posaven en el camí a l'estadi Olímpic, i en les quals s'escrivia el nom del trampós i la seva ofensa.
Als competidors que feien trampa se'ls castigava cobrant-los una multa que servia per finançar estàtues de bronze en honor de Zeus, que es posaven en el camí a l'estadi Olímpic, i en les quals s'escrivia el nom del trampós i la seva ofensa.
La fama dels campions
A les seves ciutats natals s'aixecaven estàtues als vencedors i s'escrivien poemes en el seu honor. Al seu retorn, els triomfadors rebien una benvinguda d'herois, amb una desfilada pels carrers. També els podien recompensar amb diners, obsequis, se'ls eximia de pagar tributs, o se'ls donaven bitllets de primera fila per a espectacles públics.
Actualment, un bon exemple d’algun jugador a qui s'hagi tractat de manera similar, seria Andrés Iniesta, jugador de la selecció espanyola, que va ser homenatjat al seu poble natal pel gol que va sentenciar la victòria del líder mundial. El poble de Fuentealbilla el va proclamar "príncep de la Manxa", "Fill adoptiu" i "ambaixador de la fira d'Albacete".
Espero que us hagi agradat!
3 comentaris:
Molt bé, Carla.I molt oportú per als de 2n, perquè estàvem parlant d'això aquests dies.
Caldria alguna referència històrica més (quan es comencen a celebrar i per què...) però com a primera informació està bé.
Dues cosestes:
1) a Barcelona -Bàrcino- vam tenir un campió olímpic. A veure qui ens ho explica!
2) Us penjo un video d'una prova típicament olímpica. Només un detallet, és d'un Astèrix i la versió és en grec modern, però segur que alguna paraula enteneu!
http://www.youtube.com/watch?v=1zIMVLBWahI&feature=related
Bona feina!
En el video parlen super ràpid! Però fa gràcia escoltar, encara que no s'entengui res.
Una entrada molt adient!
m´ha agradat
Publica un comentari a l'entrada