Hodie est

dimarts, 22 de gener de 2013

Lord Byron i Grècia

Avete omnes!
Avui és 22 de gener, dia que va néixer el poeta romàntic anglès Lord Byron, al 1788. 
I com que aviat alguns marxem a Grècia i altres a Londres dos llocs on podem veure la seva petja, he pensat en parlar-vos d'ell tot recuperant una entrada publicada fa tres anys. 
Lord Byron va estar estretament lligat a la història moderna de Grècia, en la qual va participar aportant diners per finançar la guerra d'Independència contra els turcs, i essent-hi present ell mateix. De fet, Lord Byron va morir a Grècia, tot just començada la guerra d'Independència, però de febres, i no gaire heroicament, que és el que li hauria agradat. 
Com us he dit, Lord Byron fou un poeta romàntic, en el sentit més turmentador del Romanticisme, és a dir, desmesurat, tempestuós, arrauxat, irreverent, incomprès, amoral.

La seva vida supera la seva obra, perquè va aconseguir convertir-se en un personatge de novel·la romàntica, amb peripècies, viatges, escàndols, amors, desamors, morts... Tot sempre viscut amb una intensitat fora mida. Fou amic de Keats, i també de Perci B. Shelley, i la seva esposa Mary Shelley,  amb els quals passà uns dies en Suïssa. La trobada fou molt profitosa perquè fou la gènesi de les obres Frankenstein o el modern Prometeu i El Vampir de Pollidori.
Gonzalo Suárez va recrear aquests dies de creació, barrejant la realitat i el mite, en Remando al Viento, pel·lícula que us recomano especialment.

Lord Byron també tingué la seva dèria de deixar emprempta arreu: al temple de Posidó de Súnion, va deixar gravat el seu nom al peu d'una columna.
I direu, i això què té a veure amb les clàssiques? Doncs, que com bon anglès que era, Byron estava fascinat per la cultura grega clàssica, fet que queda plasmat en molts dels seus poemes.

Per acabar, us deixo alguns fragments del poema Himne a Grècia (en la traducció castellana, ja que no tinc la catalana).  I si voleu sentir com sona la poesia de Byron en anglès cliqueu a l'enllaç She walks in Beauty.


HIMNO A GRECIA
Cícladas islas, islas de la Grecia,
que el mar Egeo con sus ondas baña,
donde surgiera la materna Delos,
cuna de Apolo.
La ardiente Safo, del amor maestra,
aquí pulsó la septicorde lira;
aquí de Alceo resonó el divino,
plácido canto.
De vuestros campos en la verde alfombra
manto de flores primavera tiende;
aún lanza Febo sobre nuestros campos
vívido rayo.
[…]Desde la cima del erguido monte
de Maratón descubriréis el llano,
y allá..., más lejos..., el hinchado golfo
de Salamina.
En otro tiempo, sobre aquella roca
un rey de reyes contempló altanero
el hondo mar que ante sus pies hervía
lleno de naves.
[…]¡Ay! ¿Qué me resta en mi dolor inmenso?
Llanto y vergüenza por la patria esclava;
bañad en lloro las que a Grecia oprimen
duras cadenas.
¡Ah, ni vergüenza en vuestra faz, ni lloro!
Descubre, ¡oh, tierra!, tu profundo seno,
y tres siquiera de los trescientos brota...
Tres espartanos.
[…]¿En vuestra afrenta dormiréis tenaces?
¿Por qué no suena el belicoso canto?
¿Por qué no emprende la falange altiva
pírrica danza?
[...]Para fijar el pensamiento alado,
Cadmo inventó los personales signos;
de los argivos conserváis las letras,
no sus hazañas.
[...]¡Del Quersoneso vengador tirano,
rompe los lazos que nos ligan hora!
¡Cargue tus brazos la pesada lanza,
fuerte Milcíades!
[...]Conducidme a los mármoles de Sunion,
donde nadie excepto yo mismo y las olas
puedan oir nuestros murmullos mútuos
allí, como un cisne, dejadme cantar y morir.
Nunca esta tierra habitarán esclavos;
arme las diestras el fulmíneo acero;
caiga en pedazos, de espumante vino,
rota la copa.

Què us sembla? Us sonen alguns dels llocs i personatges que cita? Quins i per què?

5 comentaris:

Laura ha dit...

Uff, això sí que és una entrada llarga. Llegiu-la amb calma, però llegiu-la. En l'Himne a Grècia trobareu tot de referents que coneixeu.

Bon Sant Vicenç!

Sergius ha dit...

Laura m'agrada molt lord Byron trobo que es un personatge molt interessant XD quina llastima no? ell que volia ser un heroi va morir de febre...

"yo entonces, cual moribundo cisne,
canto suave." Es maquiisima la poesia!

Gaude! :)

Àlex ha dit...

L'únic problema de Byron va ser creure's massa el personatge que ell mateix s'havia creat i el seu afany en imitar-lo. Volia ésser un esperit lliure, un "relibre", i això li va valer mala reputació en la seva Anglaterra natal... Potser va ser massa arriscat enfrontarse al desconeixement de la gent i intentar que veiessin alguna cosa més que el seu propi nas sobre la cara. Però el seu intent va ser en va. Els sentiments que mostra a la seva poesia són incomparablement dolços, a la vegada que dolorosos, una contradicció romàntica que va ser aplicada per molts músics en les seves obres. Músics com Chopin, sentimental al més pur estil romàntic o Schumann, l'encarnació del romàntic que es torna boig, però que encara va ser capaç de composar obres de la més pura bellesa idealista. En definitiva Lord Byron encapçalà el moviment romàntic d'Europa des del seu punt de vista intimisticopersonal i una concepció del món modern a la turca, és a dir al revès del món, deixant en el seu digne estant de vida el seu amor per Grècia i pels mites clàssics que tan be li anaven pel seu esperit romàntic i inconformista.

"El mundo no puede dar alegrías tan grandes como son las que quita." diguè en una ocasió, i no deixa de tenir raó. Poc es guanya i molt es perd durant la vida de l'home, potser entre el que guanyi estigui l'amor...

Que passeu un bon dia, una bona nit o el que sigui.

agridulce ha dit...

Massa llarg, senyora de Sócrates!!
Pero.. como no se le atribuye el honorable título de buen trabajo.

Gaude.
Anaïs

Anabel:. ha dit...

La primera m'agrada més, deu ser per "l'edat". hahaha
Però m'agrada reconèixer els llocs grecs de la segona, si al final la geografia ens serà útil i tot!