Hodie est

dimecres, 23 de gener del 2013

La maldat de Calígula. Boig o dolent?

Avete omnes!
Com que estem parlant de l'imperi romà us parlaré d'un emperador que segur que ens ha cridat l'atenció a més d'un, Calígula.


El seu veritable nom fou Gai Juli Cèsar August Germànic, també anomenat Gai Germànic August, i va ser un jove emperador romà que regnà entre l’any 37 i el 41 dC. El seu nom fou idea dels soldats de les legions, que feien broma d'ell tot disfressant-lo de legionari i calçant-li petites càligues, una mena de sandàlies militars romanes.

Durant la seva infantesa va ser molt mimat. La gent pràcticament l’adorava, però el seu pare, Germànic, morí quan ell només tenia 7 anys. Morí enverinat (una pràctica bastant corrent durant aquella època) i Calígula va viure aquell tràgic moment. 
Els dotze anys següents anys visqué aïllat amb la seva àvia. Però l'emperador Tiberi no tardà en cridar-lo i fer-lo portar a l’illa de Capri. Allà, després de la mort de Tiberi, Calígula passa a tenir el poder. Els seus inicis com a emperador van convèncer el poble de la seva bondat, però de cop i volta es convertí en un clon de Tiberi. 
Durant els menys de 4 anys de regnat es comportà violent i cruelment amb tothom. Era un dictador narcisista, incapaç de tenir empatia. Per això el seu final va arribar abans del que es pensava. La Guàrdia Pretoriana, els seus propis protectors, l’acaba assassinant l’any 41 dC. 
Ara bé, de debò era dolent o només estava boig? Analitzem-ho segons textos de l’historiador Suetoni.

Primerament, els ulls de Calígula van observar moments terrorífics i traumatitzants. Va veure morir el seu pare; això li creà una visió nihilista del món. També presencià com Tiberi llençava des d’un precipici criminals, dones i nens. 
Després Calígula s’abandonà a si mateix, i participà en tot tipus de perversions sexuals i actes horribles i execrables. A Capri aprengué que la vida no valia res i que el seu propòsit era el pur plaer, que era millor si era combinat amb violència. Tot això fa que comenci a identificar-se amb Tiberi.
Quan Tiberi mor, segons Suetoni assassinat, se li va donar un nom a l’assassí: Calígula. 

Al principi del seu regnat, va guanyar-se el poble donant diners (més de 2000 milions de monedes de bronze), i va cremar els arxius secrets de Tiberi; però en tenia còpies.
En 8 mesos, però, Calígula canvia. Els romans d’alta societat són torturats i colpejats en públic. Ni Tiberi va ser capaç d’arribar tan lluny! Canvià les normes de les lluites de gladiadors, fent que siguin més sanguinàries. I com afecta al poble? Com ens afectaria a nosaltres si canviessin les normes de futbol? No estaríem contents; els romans tampoc. 
Va abusar de la Guàrdia Pretoriana; es burlà d’un, violà la dona d’un altre, etc., tot i que eren la gent que el protegia.

Però, quina era la causa de la seva personalitat alterada? Una malaltia? És possible que fos provocada per un herpes, una malaltia de transmissió sexual, que pot provocar una encefalitis, i fer-lo canviar de personalitat. Però aquest motiu es descarta ja que amb la malaltia de l’herpes hauria mort de seguida, segons la poca esperança de vida que hi havia en aquella època.

També podria haver estat el vi. Els romans li afegien un edulcorant, el defrutum. Ho feien en una olla de plom, i això feia que el vi tingués molt de plom i causés intoxicació crònica; això podria haver alterat la seva personalitat bruscament. 
Un greu cas de narcisisme seria una altra possibilitat, ja que era incapaç de tractar els altres amb empatia, i era possible que hagués tingut un trastorn narcisista de personalitat.
També es pot donar el cas de bogeria. Però ell tenia capacitat de planificar, dirigir i executar un complicat pla militar, motivat per un objectiu; la bogeria no té cap motivació.

Per tant, en conclusió de tot això, es pot dir que Calígula va ser un psicòpata molt fred, superb, sense empatia i amb gran necessitat de ser adorat. Va ser un home dolent i un malalt mental alhora. Avui en dia se’l compara amb Goëring i Himmler per les seves actituds i forma de pensar. 
Tanmateix encara es té el dubte si l’emperador estava realment boig o simplement era dolent. 
Vosaltres què en penseu?
Ángel Novalbos
1r BTX B

4 comentaris:

Ari ha dit...

L'any passat jo també vaig fer una entrada sobre aquest personatge. La veritat és que és un emperador que crida molt l'atenció, sobretot per totes les bestieses que fa durant el seu regnat.

Bona feina!

Maria ha dit...

A l'hora d'estudiar l'Imperi Romà haig de dir que Calígula va ser dels personatges que més curiositat em va causar, i crec que tots ens hem fet la mateixa pregunta quan descobrim les atrocitats que va produir durant el seu regnat: Aquest home estava boig?

Molt bona entrada Ángel!

Adriana. ha dit...

Jo penso que això era una malaltia... Potser no bogeria sinò que ell mateix gaudia. Qui sap... A mi també em causa curiositat però persones dolentes sempre n'ha hagut, n'hi ha i per desgràcia: hauran.

hans castorp ha dit...

Hay una obra de teatro, cortita, de Albert Camus que se titula mísmamente Calígula. En ella, lo que se ve representado es el hombre rebelde par excellence, es decir, el hombre que sigue la norma del "todo vale", porque nada hay que se lo impida. Si nos fijamos es emperador, es semi-dios, es la máxima autoridad, en la tierra no hay nadie superior a él. Él es autoridad. Entonces, ¿porqué no atreverse a hacer todo aquello que desee sin temer las consecuencias?

La pregunta es: ¿qué pasaría si hiciéramos todo aquello que quisiéramos? o planteada de otra forma: ¿qué pasaría si nuestros actos no tuviesen consecuencias para nosotros?

Es un tema filosóficamente muy interesante.