Hodie est

dimecres, 30 de gener de 2013

Les dones d'aigua


Salvete! 
Avui us parlaré d'uns éssers molt curiosos: les dones d'aigua

Les dones d'aigua, també anomenades Aloges, Goges Encantades, Païtides, Nimfes de Llacs o fades, són éssers femenins que habiten als indrets d'aigua dolça com els rius, llacs, gorgs, estanys, balmes, coves i fonts. Aquests éssers com a habitants d'aigua simbolitzen la vida i la fecunditat. Les Aloges tenen molta similitud a les nimfes grecoromanes, com elles representen la fecunditat i la gràcia, i es classifiquen segons on habiten. 

Les dones d'aigua són nimfes aquàtiques, de muntanya i de bosc amb els mateixos trets que les nàiades gregues, però típiques de Catalunya. Són éssers nocturns, els agrada emmirallar-se amb el reflex dels estanys a les nits de lluna plena. Solen tenir els cabell daurats o pèl-rojos i els ulls verd maragda o blau profund. Van vestides amb robes fines i riques i al front duen una estela que enlluerna aquell qui les veu. Algunes estan dotades d'ales de diversos colors i altres posseeixen una vareta màgica i virtuosa feta de fusta d'avellaner. Tenen una joventut eterna malgrat que no són immortals, viuen durant més de mil anys conservant així la seva bellesa i facultats. 

Les dones d'aigua se solen organitzar en grups per tal de protegir el seu territori, no solen tenir contacte amb els humans però quan ho tenen, aquests no surten ben parats. Dins de les seves coves no hi passa el temps, de manera que qui ha estat, encara que hi hagi passat anys, hi surt tant jove com abans. D'algunes s'explica que tenen la capacitat de transformar-se de dia en merles d'aigua i que els estanys on es banyen poden bullir de ràbia quan s'hi submergeix un estrany. 

Aquests éssers acostumen a estendre la roba o filar el lli a les nits de lluna clara, però ves amb compte perquè la tradició diu que si alguna persona troba una penyora que s'haguessin deixat estesa seria afortunat la resta de la seva vida, però que si les dones d'aigua s'adonaven de qui les ha robat l'encanten o el converteixen en pedra. Es creu també que a la nit de Sant Joan, la més màgica de tot l'any, les dones d'aigua perden els seus poders i no poden encantar els humans i que fer l'amor amb una fada aquesta mateixa nit porta saviesa i a més s'adquireix el do d'entendre les bèsties, la vida es dobla, es gaudeix de joventut eterna i es viu sempre més amb bona sort i fortuna. 

Les dones d'aigua viuen en diverses zones de Catalunya, no només a les muntanyes o als pirineus. Segons les tradicions, habiten dins dels gorgs profunds, en palaus encantats i acostumen a estan en reialmes presidits per una reina que viu en el lloc més profund del gorg des del principi del món, quan encara no havien aparegut els homes. 

A continuació us deixo una llista dels indrets on podreu localitzar a les dones d'aigua. Bona sort! 
-Sant Iscle de Vallalta (Maresme) 
-Al gorg Negre de Gualba (Montseny) 
-Font de les Païtides (Montseny) 
-Sant Miquel del Fai (Riells) 
-Caldes d'Estrac (Maresme) 
-La Vall de Freser (Ribes) 
-Bosc de les Estunes (Pla de l'Estany) 
-Masies de Voltregà (Vic) 
-Odèn (Solsona) 
-Garrotxa 
-Parets 
-Ripoll -Les coves d'en Riubanys
-El Canigó (Rosselló)

Laura Rodríguez Jaimez
1r BTX B 

1 comentari:

Adriana. ha dit...

Ai, a mi des de que vaig conèixer les dones d'aigua m'agraden molt.
Les trobo misterioses i inquietants. I la veritat és que al llibre de català de primer hi havia un fragment on les dones d'aigua feien de les seves.

Bona feina!!