Hodie est

divendres, 25 de gener de 2013

L'emperador Vespasià

Avete !

Em dic Yaiza i avui us parlaré d'un dels emperadors amb més seny de la història de Roma: estic parlant de Vespasià.

Després de la mort de Neró i d'un any mogudet, al desembre de l'any 69 Vespasià es va convertir en emperador de l'imperi romà, va ser el quart en un any i també el primer emperador que no era d'origen romà, sinó sabí.
Quan el van nomenar ell ni tan sols estava en Roma, sinó que estava en Egipte assegurant l'arribada del blat fins a Roma, fet absolutament vital per als ciutadans de la capital. Vespasià arribà a Roma a finals de l'any 70. 
Una de les coses importants del regnat de Vespasià va ser la reforma que va fer en aplicar el permís de l'ús del dret llatí menor en les ciutats d'Hispània, que no tenien la ciutadania. Això va permetre nous drets als ciutadans i en conseqüència un nou interès per tot el que era romà: tenien més interès en la cultura romana i podien ser reclutats per l'exèrcit romà per formar-ne part i obtenir-ne beneficis com la cessió de terres al finalitzar l'any a l'exèrcit, la concessió de la ciutadania i la possibilitat de ser elegit per a càrrecs de mitjana importància.

Va iniciar un programa de construcció d'edificis, entre ells el temple de la pau, el temple en honor de l'emperador Claudi, i també va començar la reconstrucció del Capitoli.
També va iniciar una profunda transformació de l'administració de justícia, ja que fins aleshores hi havia una gran quantitat de casos judicials sense resoldre des de l'època de Neró. Va nombrar nous jutges amb el pensament de reduir ràpida i dràsticament el número de baralles i restituir el que s'havia arrabassat per la força durant les guerres civils.

Era un gran amant de les arts, i per tant les va protegir, va ordenar al tresor públic una pensió anual de cent mil sestercis als filòsofs grecs i llatins, va concedir valuosos regals als poetes i artistes famosos, i ordenava representar constantment famoses obres de teatre a un cost molt elevat.

En política exterior no va augmentar les possessions de l'imperi: es va limitar a enfortir les fronteres, i només va haver de lluitar amb Germània i Batàvia totes dues derrotades ràpidament.
Una de les virtuts més grans que tenia Vespasià era el seu pensament realista i per això se'l va  anomenar "l'emperador del sentit comú".

A finals del regnat de Vespasià l'any 78 el general Cneu Juli Agrícola va ser enviat a la província de Britània. I allí es va consolidar el poder Romà.
El 23 de juny del any 79 Vespasià morí a causa d'unes febres intestinals. El seu últim desig va ser que el llevessin del llit per morir dret, ja que cap emperador de Roma havia de morir tombat.
Les seves ultimes paraules van ser: "crec que em convertiré en déu".
Espero que us hagi agradat. 

Yaiza Olmedo 
1r BTX B

3 comentaris:

Ares Barca ha dit...

Va ser un dels pocs emperadors que utilitzà el pode per canviar les coses per el bé, i no per el mal.
M'agrada quan Vespasià imposà una taxa a l'orina que diàriament s'abocava en les latrines de Roma, i que era recollida en la Cloaca Maxima (ja que a l'antiga roma s'utilitzava l'orina pel blanqueig i neteja de roba), els artesans que la necessitaven en els seus negocis havien de pagar el nou impost pel seu ús. Segons Suetoni, Tit, el seu fill li recriminà la seva intenció de treure diners d'aquella manera. Vespasià li va fer olorar una moneda, i mirant el seu fill li va dir: El diner no fa olor ("Pecunia non olet").
Una cosa més a afegir: Ell començà amb la construcció de l'amfiteatre Colosseu, i va ser acabat en el mandat del seu fill.
En conclusió, un bon Cèsar, sens dubte.

Ari ha dit...

Una biografia ben interessant. Una llàstima que n'hi haguessin tant pocs emperadors com Vespesià en aquella època!

Bona feina!

Adriana. ha dit...

M'ha agradat molt aquesta entrada. Trobo interessant aquest personatge, sobretot pel seu seny i penso que és una pena que persones així hi hagin tan poques.

Gràcies per compartir-ho. Bona feina!