Hodie est

dimecres, 16 de gener de 2013

Eco i Narcís

Hola a tothom! 
Em presento: em dic Esmeralda i us parlaré sobre un dels mites que més m’agraden, el mite d’Eco i Narcís.

El mite comença amb Eco, una nimfa del boscos, que era molt alegra i xarrameca i, per això, distreia Hera, l’esposa de Zeus amb les seves llargues converses, per així evitar que Hera descobrís les nombroses infidelitats del seu marit. Quan Hera ho va descobrir es va enfadar molt amb Zeus i va castigar Eco fent que no pogués parlar més. A partir d'aquell dia, només podria repetir el final de les frases que sentia. Eco, molt avergonyida va marxar dels boscos on vivia i es va refugiar en una cova vora un rierol.

Un dia Eco es va fixar en un noi que passejava al voltant de la seva cova. El noi es deia Narcís, i quan havia nascut l’endeví Tirèsies havia predit que estaria perdut si Narcís mai veia reflectida la seva imatge en un mirall. Per això la seva mare havia amagat tots els miralls.

Però Narcís va decidir que faria aquella ruta, on era la cova d'Eco, ja que li havia agradat. Eco l’esperava i el perseguia fins que un dia en trepitjar una branca Narcís es va adonar de la presència d’Eco i va preguntar:
- Què fas aquí? Per què em segueixes?
- Aquí…segueixes..- va dir Eco.


Finalment Eco va demanar ajuda als animals, i aquests van ser els que van dir a Narcís que Eco l’estimava. Però el jove va riure d’ella. Diuen que Eco se’n va anar a la seva cova molt trista on va deixar de menjar i beure, i d'on sortiria mai més, fins que el cos es va consumir i només quedà la veu.

Narcís va ser castigat per la deessa grega Nèmesi (la venjança), que ho havia vist tot. En un dels dies en què Narcís passejava per allà, va fer que tingués molta set. Aleshores narcís va anar a veure aigua al rierol i al veure-hi la seva imatge es va enamorar tan bojament que va voler unir-se amb la seva imatge i es va ofegar. Diuen que en el lloc de seva mort va néixer una flor anomenada Narcís.
Aquí us deixo una imatge...


Què en penseu? Jo crec que és un mite preciós, ple d’amor, desamor, infidelitats, càstigs... Té una mica de tot.

Espero que us agradi!
Esmeralda Gallego
1r BTX B

2 comentaris:

L'ombra d'un somni ha dit...

Esmeralda, molt bé. Has tornat al mite d'Eco i Narcís que sempre és el preferit d'alguna de les meves alumnes.
Realment és molt trist però també molt tendre. I va molt amb tu!
Bona entrada!

Adriana. ha dit...

Té raó la Laura, aquest mite és un dels que més m'agraden.

Sempre va bé trobar-ho de nou.

Bona feina!!