Hodie est

diumenge, 22 de gener del 2012

Que ja et fas gran!

Χρόνια πολλά!

Amb tanta ansietat com nosaltres esperaven els nens i nenes romans a celebrar els 18 anys? Amb tanta il·lusió i rapidesa volien sermajors d’edat? Què creieu, que sí o que no?

Doncs jo avui, dia 22 de gener del 2012, en un dia molt especial per a mi, us explicaré com celebraven la majoria d’edat els nens dels nostres avantpassats.
Primerament us diré que és un dia especial per a mi, ja que avui faig 18 anys i passo a ser major d’edat a la nostra societat. Amb 18 anys el nostre país et concedeix votar i treure’t el carnet de cotxe, entre d’altres coses.

En canvi a l’època romana no era així. Els nens quan feien el pas de ser menors d’edat a ser majors d’edat era quan es treien la toga paetexta i es posaven la toga viril. Aquest acte constituïa la majoria d’edat per al nen, el pas a ser ciutadà, ja que podien participar en l’exèrcit per defensar el poble romà, i les famílies ho celebraven amb una gran festa. Aquest fet es produïa sobre els 16 o 17 anys, ja que en aquesta edat ja es creia que el noi era un home i fins i tot es podia casar.

Com ja sabem, a l’època romana hi havia classes socials molt diferenciades. En el cas dels més rics, quan els fills es convertien en majors d’edat podien continuar estudiant amb professors de gramàtica i aprenien els grans clàssics i la mitologia. En canvi els més pobres treballaven, sovint amb els pares, que eren els que els ensenyaven l’ofici que tenien marcat des que naixien.

La majoria d’edat de les nenes era molt diferent. Una nena era major d’edat quan es casava. Normalment el casament d’una noia era sobre els 13 anys. Com la dona no tenia cap paper política la vida romana, al casar-se passava a dependre del seu marit.

Les dones d’un alt poder adquisitiu quan es casaven podien seguir estudiant, però la seva educació consistia en l’aprenentatge de cultura d’entreteniment, com cant i dansa.

Així doncs, podeu veure que arribar als 18 o a la majoria d'edat tenia un valor molt diferent entre els romans, tot i que, com nosaltres, també ho celebraven amb una gran festa. Potser, però, les nostres celebracions són més “guais” o almenys més entretingudes... 

Ara bé...i els grecs? d'ells potser us parlarà algun company meu. Mentrestant, aquí us escric la cançó de l’aniversari feliç en grec modern, perquè me la pugeu cantar.

Nα ζήσεις Anna και Χρονια Πολλά 
μεγάλη να γίνεις με άσπρα μαλλιά, 
παντού να σκορπίζεις της γνώσης το φως 
και όλοι να λένε να μιασοφός!

                        Que compleixis Anna molts anys més
                       Fins que siguis gran i amb cabell blanc
                   Que pertot arreu escampis la llum del 
                                    teu coneixement
                        I que tots diguin: Aquí hi ha un savi!

Espero que us hagi agradat molt!
Nyx (Anna Hernández)
2n BTX

9 comentaris:

L'ombra d'un somni ha dit...

Per molts anys Anna! Ser la primera de l'any de la classe que arriba als 18 t'ha permès fer una entrada ad hoc!

Bona feina!

PS: Ja sé que a la classe n'hi uns pocs que ja els tenen els 18! D'aquí la precisió de l'any.

Juan Je ha dit...

Molt bona entrada!

PD: Felicitats!

Ζήνων ha dit...

Els romans tenien una concepció més gràfica del pas a la majoria d'edat, fet que no hem heretat. És molt curiós.
Felicitats :)

hans castorp ha dit...

En primer lloc, moltes felicitats.

En segon lloc m'ha semblat interessant l'entrada, encara que sincerament la majoria d'edat comporta més coses i crec que abans era un pas més important del que es avui en dia, i amb diferència.

fraaan7 ha dit...

Millor aixi perquè pobretes os hauríeu de casar amb 13 anys! Molt bona entrada i felicitats

Sandra ha dit...

Felicitats Anna:)
Molt bona entrada!
Encara que jo no em casaria als 13 anys, sort que els temps canvien.

Nausica ha dit...

Felicitats Nyx ♥! Bona entrada, t'has de sentir privilegiada perquè no tothom podem fer l'entrada del bloc el dia del nostre aniversari.

Doncs estic molt d'acord amb el que has dit, tot i que els romans tenien una vida diferent a la nostra actual, la nostre sense cap dubte és més divertida o com bé has dit més "guai" ja que podem treuren's el carnet sobretot i a més podem compartir un dia amb la millor gent.

Nα ζήσεις Anna και Χρονια Πολλά !

Neus ha dit...

Estic d'acord amb tu, la nostra entrada a la majoria d'edat es més guai que la seva! I en el cas de les noies, no sabia que era tan d'hora... pobretes!

Paula ha dit...

Moltes felicitats per la entrada i per la majoria d'edat!
Es un tema molt interessant la celebració dels romans, i com ja han mencionat altres la manera en la que entraven les noies a la majoria d'edat tan joves.