Athens' nightlife

Hola gent,

sóc el Sergi i torno a passar pel tron del blog per donar-vos les impressions a posteriori sobre el viatge a Atenes. Us mostraré especialment les meves impressions sobre la nit atenesa, a més d’alguns altres aspectes que m’han cridat l’atenció.

En aquest últim punt també faig una crida als meus companys perquè opinin i manifestin allò que a ells els ha semblat destacable.

Abans de començar crec que seria necessari dir que nosaltres no vam tenir el privilegi de conèixer tot Atenes ni tampoc les zones d’oci situades a l’extrarradi de la capital de Grècia que és on, amb tota seguretat, es troben les grans discoteques (si n’hi ha).

Així doncs, la meva visió sobre la vida nocturna d’Atenes està condicionada pel fet que no hem vist tota la ciutat, per descomptat, i que tampoc hem tingut l’ocasió de veure Atenes un divendres o dissabte per la nit. A banda d’això, els difícils temps econòmics que viuen al país hel•lènic també penso que ha de ser un factor determinant.

Partint d’aquesta base, podríem dir que la nit d’Atenes té molta vida ja que en la totalitat de les places o carrers de relativa importància en l’àmbit de l’oci, hi havia gent i fins i tot bastant ambient, malgrat trobar-nos en un dia laborable l’endemà del qual la gent s’havia de llevar aviat per anar a treballar (si no estan a l’atur, que és la tònica -risas-).

A Psirí o Gazi, les zones o àrees on es troben els locals nocturns d’Atenes on vam anar, trobem una competència notable entre els diferents establiments fins al punt que els vianants, especialment els turistes, són constantment assaltats per promotors o cambrers dels diferents bars amb ofertes de diferents tipus per captar clients, pràctica que també podem veure a l’hora de dinar en els restaurants especialitzats en Gyros (baba). Aquestes propostes variaven entre els 7 i els 5 euros per copa segons la “tensió” de les negociacions i/o el nombre de persones del grup. Nosaltres, gràcies a la qualitat dels nostres representants vam pagar 5 euros per consumició tots els dies que sortírem. Els locals no són discoteques sinó bars musicals d’uns 200m (quadrats) amb llum tènue i la música considerablement alta, prou per fer-nos aixecar a tots a ballar i fer gresca. Aquesta mena de espais els vam trobar a la zona de Gazi.

L’altre tipus de bars als quals vam estar són aquells a l’aire lliure, més freqüents al barri de Psirí, i més orientats al període estival de l’any. Alguns d’ells regalen unes vistes irrepetibles de l’acròpolis amb il•luminació nocturna.

D’altra banda, no solament això és el que podem trobar a la nit atenesa, ja que –segons he llegit- està caracteritzada per la seva àmplia varietat d’ambients i bars especialitzats en els diferents estils de música (jazz, pop, rock...) així com també d’interpretacions en viu/directe, segons explicat la revista Athenorama (la Guia del Ocio d’Atenes).

En conclusió, Atenes, per la seva cultura mediterrania, és una ciutat amb una considerable vida nocturna que es sobreposa als entrebancs econòmics que assoten actualment el món i Grècia amb especial intensitat. I té encara una nit caracteritzada per la seva varietat i també per la seva massificació dins de zones específiques i concentrades.

A banda de la nit d’Atenes, m’agradaria obrir un altre tema de debat al blog. M’agradaria que exposeu impressions de Grècia de tot tipus, aspectes que us hagin sorprès. Predicaré amb l’exemple i seré el primer:

-El primer cop que vam seure en un bar, en aquest cas a Psirí per prendre alguna cosa després de sopar, després de demanar cadascú la seva consumició la cambrera ens portà un got d’aigua a tots. Nosaltres, indignadíssims, li dèiem que havíem demanat una altra cosa i no un got d’aigua mentre ella va passar de nosaltres. En aquell moment va aixecar-se la Laura i ens va explicar que era un costum grec, que a tots els bars et porten aigua abans de portar-te el que has demanat. Vam quedar una mica malament xd.

-Altra cosa que m’ha agradat és l’hàbit que tenen els grecs per posar tsatsiki a tot. Precisament el tsatsiki, una mena de salsa formada principalment per iogurt, all i cogombre, és una de les coses que més trobo a faltar d’allà, em va encantar.

-L'últim aspecte que m'agradaria exposar és l'extens bilingüisme que trobem a Grècia, ja que la majoria de la població, acostumada a veure les sèries i pel·lícules en anglès subtitulat, s'expressen amb total soltura en llengua extrangera, fet que obre un ampli ventall de possibilitats a l'hora de comunicar-se amb els grecs, tot i no conèixer la seva llengua. És aquest motiu relacionat amb l'anglès la raó del títol en la llengua en qüestió.

A partir d’aquí seguiu vosaltres que un servidor és una mica gandul...

Ave!