Hodie est

dimecres, 9 de març de 2011

Athens' nightlife

Hola gent,
sóc el Sergi i torno a passar pel tron del blog per donar-vos les impressions a posteriori sobre el viatge a Atenes. Us mostraré especialment les meves impressions sobre la nit atenesa, a més d’alguns altres aspectes que m’han cridat l’atenció.
En aquest últim punt també faig una crida als meus companys perquè opinin i manifestin allò que a ells els ha semblat destacable.

Abans de començar crec que seria necessari dir que nosaltres no vam tenir el privilegi de conèixer tot Atenes ni tampoc les zones d’oci situades a l’extrarradi de la capital de Grècia que és on, amb tota seguretat, es troben les grans discoteques (si n’hi ha).

Així doncs, la meva visió sobre la vida nocturna d’Atenes està condicionada pel fet que no hem vist tota la ciutat, per descomptat, i que tampoc hem tingut l’ocasió de veure Atenes un divendres o dissabte per la nit. A banda d’això, els difícils temps econòmics que viuen al país hel•lènic també penso que ha de ser un factor determinant.

Partint d’aquesta base, podríem dir que la nit d’Atenes té molta vida ja que en la totalitat de les places o carrers de relativa importància en l’àmbit de l’oci, hi havia gent i fins i tot bastant ambient, malgrat trobar-nos en un dia laborable l’endemà del qual la gent s’havia de llevar aviat per anar a treballar (si no estan a l’atur, que és la tònica -risas-).

A Psirí o Gazi, les zones o àrees on es troben els locals nocturns d’Atenes on vam anar, trobem una competència notable entre els diferents establiments fins al punt que els vianants, especialment els turistes, són constantment assaltats per promotors o cambrers dels diferents bars amb ofertes de diferents tipus per captar clients, pràctica que també podem veure a l’hora de dinar en els restaurants especialitzats en Gyros (baba). Aquestes propostes variaven entre els 7 i els 5 euros per copa segons la “tensió” de les negociacions i/o el nombre de persones del grup. Nosaltres, gràcies a la qualitat dels nostres representants vam pagar 5 euros per consumició tots els dies que sortírem. Els locals no són discoteques sinó bars musicals d’uns 200m (quadrats) amb llum tènue i la música considerablement alta, prou per fer-nos aixecar a tots a ballar i fer gresca. Aquesta mena de espais els vam trobar a la zona de Gazi.

L’altre tipus de bars als quals vam estar són aquells a l’aire lliure, més freqüents al barri de Psirí, i més orientats al període estival de l’any. Alguns d’ells regalen unes vistes irrepetibles de l’acròpolis amb il•luminació nocturna.

D’altra banda, no solament això és el que podem trobar a la nit atenesa, ja que –segons he llegit- està caracteritzada per la seva àmplia varietat d’ambients i bars especialitzats en els diferents estils de música (jazz, pop, rock...) així com també d’interpretacions en viu/directe, segons explicat la revista Athenorama (la Guia del Ocio d’Atenes).

En conclusió, Atenes, per la seva cultura mediterrania, és una ciutat amb una considerable vida nocturna que es sobreposa als entrebancs econòmics que assoten actualment el món i Grècia amb especial intensitat. I té encara una nit caracteritzada per la seva varietat i també per la seva massificació dins de zones específiques i concentrades.

A banda de la nit d’Atenes, m’agradaria obrir un altre tema de debat al blog. M’agradaria que exposeu impressions de Grècia de tot tipus, aspectes que us hagin sorprès. Predicaré amb l’exemple i seré el primer:

-El primer cop que vam seure en un bar, en aquest cas a Psirí per prendre alguna cosa després de sopar, després de demanar cadascú la seva consumició la cambrera ens portà un got d’aigua a tots. Nosaltres, indignadíssims, li dèiem que havíem demanat una altra cosa i no un got d’aigua mentre ella va passar de nosaltres. En aquell moment va aixecar-se la Laura i ens va explicar que era un costum grec, que a tots els bars et porten aigua abans de portar-te el que has demanat. Vam quedar una mica malament xd.

-Altra cosa que m’ha agradat és l’hàbit que tenen els grecs per posar tsatsiki a tot. Precisament el tsatsiki, una mena de salsa formada principalment per iogurt, all i cogombre, és una de les coses que més trobo a faltar d’allà, em va encantar.

-L'últim aspecte que m'agradaria exposar és l'extens bilingüisme que trobem a Grècia, ja que la majoria de la població, acostumada a veure les sèries i pel·lícules en anglès subtitulat, s'expressen amb total soltura en llengua extrangera, fet que obre un ampli ventall de possibilitats a l'hora de comunicar-se amb els grecs, tot i no conèixer la seva llengua. És aquest motiu relacionat amb l'anglès la raó del títol en la llengua en qüestió.

A partir d’aquí seguiu vosaltres que un servidor és una mica gandul...

Ave!

9 comentaris:

Ἧρη* ha dit...

Greek party night!

La gràcia d'aquests bars músicals atenencs està en el seu ambient bohèmic, sobretot el de la primera nit. Prendre alguna cosa en una terrassa plakina (de Plaka, perquè era Plaka, oi?), estant al carrer però ben calentet i deixant-te enlluernar per la bellesa de l'acròpolis il·luminada sota el obscur cèl grec, no té preu.

Canviant de tema, Atenes és un lloc molt car per prendre alguna cosa; això sí, on es trobi la temible competencia grega capaç d'abaixar qualsevol preu, que es tregui la resta.

Sincerament, m'ha sorprés no trobar cap discoteca (com les que hi ha a Espanya), però tampoc les he anyorat perquè, de debó nois, nosatres vam convertir aquell local-bar musical en una embogida pista de ball que no havia d'envejar-hi res a cap discoteca, jajaja.

Una altra cosa que em va sorprendre, tret de sentir-me com si hagués viatjat en el temps uns 20 o 30 anys enrere, era l'amplitud dels carrers atenencs per la nit, els quals comprens durant el dia un cop veus com les botigues sobresurten més enllà de l'establiment.

Sergi, dius que t'ha agradat que hi posessin tzatziki en tot arreu, però a mi em va fer més gràcia que pràcticament tots els menjars tenien formatge feta. (Que, per cert, està boníssim!)

Genial Atenes, genial...

Vale!

P.S.: l'única cosa que em va decebre és que tenia l'esperança d'aprendre molt grec i parlar-hi tant com pogués, però com tothom parlava anglès, només vaig dir efjaristo i yassu xd (Bé, en realitat admiro el fet que tots parlessin anglès; tant de bó els espanyols en parlessin igual de bé!)

Aarón ha dit...

Boníssima entrada Sergi!

Penso el mateix que Judith sobre els preus alts però com haveu dit, veure com es rebaixaven a més no poder els preus per aconseguir clients era molt divertit jajaja. Això de l'aigua a mi també em va fer molta gràcia.

Per cert... el restaurant al que vam anar... molt luxe, molt luxe però des del meu punt de vista de persona tiquismiquis amb el menjar era una caca. Finalment, per tots els que siguin com jo per menjar, una sola recomanació: Gyros.

῞Ηκτωρ ha dit...

Doncs sí la veritat es que has descrit força bé la nit atenesa que nosaltres vam viure (tot i que segur que va ser molt light jaja)
Em va sorprendre molt que en aquella zona només hi hagués pubs on TOT eren cadires i no es podia ballar! Però bé el lloc on vam estar va estar d'allò més "cool" i la música era genial.
(Cert també lo de l'aigua, era d'allò més sorprenent)

M'estic tornant boig perquè trobo a faltar el tsatsiki TT jajaj n'he de comprar però ja!

Olé por su entrada capo!

Laura ha dit...

Bon bé, Sergi.
La nit que heu descobert a Atenes -fora de l'hotel- és, però, molt diferent a les nits àtiques d'estiu.

A l'estiu, les tabernes de Plaka estan obertes fins més tard, i la vida es fa als carrers, que s'omplen de música rebètica, amb els seus buzukis i les seves veus trencades.
També és molt habitual celebrar concerts en el que anomenen teatres oberts (a l'aire lliure), el més bonic dels quals probablement és l'Herodion (el primer que es veu arribant a l'acròpolis), però en tenen uns quants més.
De nit, amb una bona lluna plena, una temperatura agradable després de l'abrussador sol d'agost, una veu grega trencant el silenci és un moment simplement màgic.

Us el recomano; d'aquí uns anys hi torneu i m'ho expliqueu.

I no parlem ja de la nit a les illes...

ἐράτω ha dit...

Allò en temps "macos" ha d'estar genial... oh sí!

A mi francament, apart d'altres (ja sabem què) també em va sorprendre allò de l'aigua, jo ho prenc molt com un gest d'hostilitat, que la veritat es fa d'agrair.

En quant a les nits, jo sóc de fifty fifty però si em fan triar una majoria em quedo amb la de sentar-s'hi en un bar/pub, i prendre alguna cosa i poder ballar i fer el brètol una mica.

Suposo que, aquest interès dels negocis que t'intimidaven alhora de menjar quelcom, era també una mica condicionat per el moment econòmic.

Deixant de banda tot això, tot hi haver passat unes nits, BRILLANTS, ja siguis dins l'hotel o fora (nosaltres ens "apanyem" amb no res), anar per qualsevol punt de la ciutat per la nit i veure l'acropolis il·luminat, no en té de preu...

En definitiva, nois, ha sigut el nostre últim viatge, i a més a un lloc que per a nosaltres és absolutament màgic, ens hem trobat de tot, sí, però ens ho hem passat com mai!

Muac!

ἐράτω ha dit...

pel moment econòmic*

Laura ha dit...

Erato, suposo que on dius hostilitat, hi ha hagut un lapsus calami i volies dir hospitalitat (l'un d'hostis, hostis: enemics, i l'altre d'hospitium,i, que ve d'hospes, itis, hoste).

Sí, efectivament, l'aigua i el foc són elements rituals per expressar l'hospitalitat i a Grècia, tot i el moment econòmic, encara mantenen aquesta bonica tradició.

D'altra banda, això d'arrossegar-te gairebé dins del restaurant, ja ho feien abans de la crisi, i a mi em recorda més a la insistència turca o àrab que podreu trobar quan visiteu qualsevol bassar oriental.

Però tens raó, atabala.

I finalment, completament d'acord amb la sensació que provoca la visió de l'acròpolis de nit (i de dia, i de vespre, amb sol, amb pluja...)

Eunomia ha dit...

Des del meu punt de vista, els carrers de nit de Grècia em van agradar més que els de dia, i als llocs on vam estar em vaig trobar com a casa! En quant als gots d’aigua és una de les coses que més em va sorprendre i fer gràcia...
Molt bon treball Sergi!

Anabel:. ha dit...

A mi em va sorprendre sobretot això de l'aigua que dieu. Els primers cops penses "deu ser aquest establiment que ho fa així" i després t'adones que ho fan a totes bandes, i fins i tot ja esperes amb ganes que te'l portin per beure!
També el fet que sembla que hi ha carrers fets per a una determinada finalitat: botigues? doncs tooot el carrer ple de botigues per a turistes. Pubs? doncs tooot el carrer de pubs (tant i tant junts, que sembla que l'únic que els separa és una línia invisible de música a tot volum).
I el que recordaré sempre (desgraciadament) és el mercat de carn i animals sencers penjats amb el pèl encara a la cua. Quina impressió!

Molt bona entrada Sergi!