Arqueologia Subaquàtica

Avete!

Aquesta és la meva segona entrada al blog, i jo, Gal·la, he pensat, aprofitant un petit reportatge que vaig trobar per internet, introduir-vos una mica el món de l’arqueologia, ja que és el que m’agradaria estudiar.

Aquest reportatge tracta sobre una de les modalitats d’arqueologia: la subaquàtica.

Però abans d’explicar el vídeo, faré una breu introducció sobre l’arqueologia aquàtica en general.

L’arqueologia subaquàtica s’encarrega dels jaciments de mars, rius, pantans, maresmes, coves o cenotes (coves cobertes d’aigua). Però també d’embassaments, canals, dics o pous.

 

Pel que fa a l’estat de conservació de les restes que es troben, habitualment estan en millor condicions, ja que estan en equilibri amb el medi després de tant de temps sota l’aigua. Malgrat això, el procés per extreure les restes és molt més complicat, ja que el material altera la seva estabilitat al sofrir els canvis de medi.

L’època més rica en jaciments aquàtics és l’època del colonialisme, tot i que també es troben algunes restes d’època romana o grega.

Per sort, el Mare Nostrum és el bressol de l’arqueologia subaquàtica, i les primeres restes que es van trobar van ser al Egeu. Es tractava del que s’anomena un camp d’àmfores.

El primer jaciment investigat per arqueòlegs va ser al 1960, el Kelidonia, un vaixell fenici datat en el s. XIII aC.

 

D’altra banda, un dels jaciments més importants relacionats amb el món grecoromà és el d’Anticitera. Consta d’un vaixell comercial, possiblement romà, del s. I aC. La seva càrrega era una gran quantitat d’escultures gregues en bronze i marbre, a més a més de ceràmiques de taula, vidre i altres elements menors. I una de les troballes més importants en aquest jaciment és el primer sistema d’engranatges conegut, un aparell per calcular el calendari lunar i solar. Pel seu carregament es dedueix que provenia d’Àsia Menor. Les restes es troben a 60 metres de profunditat, cosa que va dificultar enormement la seva recuperació.

Un altre jaciment important, a 27 m. de profunditat, és el de Le Titan, un vaixell romà amb més de 1.000 àmfores, que al no contar amb control arqueològic, van ser extretes però no estudiades.

El documental que hi ha a continuació tracta sobre un jaciment d’un vaixell de carrega romà trobat prop de Marsella; es tracta del projecte Venus. Els arqueòlegs creuen que es va enfonsar fa 2.100 anys al topar amb un escull. Aquest vaixell transportava unes 3.000 àmfores amb vi de la Toscana a Marsella. La investigació d’aquest naufragi donarà informació sobre els intercanvis comercials en el Mediterrani en temps dels romans, sobretot en les costes de França, Itàlia i Espanya. I per una altra part també ajudarà a comprendre els intercanvis culturals en l’Imperi romà.

Aquestes restes es troben a 105 metres de profunditat, i aquesta profunditat és perillosa per als éssers humans (més de 60 m.), per tant els arqueòlegs han hagut de treballar amb fotografies, vídeos i dibuixos, fins que han desenvolupat un model en 3D. Amb aquest model es podrà mesurar la distància entre dos objectes, el volum i la dimensió total de la carga. A més a més es podran comptar totes les àmfores i trobar pistes que ajudin a identificar les àmfores amb altres similars, el tema que ha inspirat l’alfarer i una marca del fabricant.

Per fer aquest model primer el submarí fa fotografies des de diferents angles i alhora envia dades sobre la latitud, longitud i la profunditat on van ser preses les fotografies. Aquestes dades són les que ajuden a les reconstruccions en 3D: sabent on estava posicionada la càmera a l’hora de fer la fotografia es poden transformar aquests detalls en mesures absolutes. Les fotos es combinen amb les mesures d’un sonar.

Doncs bé, espero que us hagi agradat l’entrada i el documental, encara que és només una part de l’ampli camp que abasta l’arqueologia subaquàtica. I si voleu més informació, sapigueu que la seu que s’encarrega de l’arqueologia subaquàtica a Catalunya és la CASC.

Molts petons ;)