Avete discipuli et discipulae,
com sabeu avui és 8 de març, el dia dedicat a totes les dones treblladores. Com que suposo que tots coneixeu el motiu d'aquesta efemèride, que avui compleix 100 anys de la seva celebració, jo només us parlaré d'un parell de dones famoses en el món grec.
I estaria bé que ampliessiu informació amb dones destacades del món romà.
SAFO DE LESBOS
Safo, mítica poetessa grega, és probablement l’autora femenina més reconeguda, per no dir l’única, del món grec.
Va néixer a l’illa de Lesbos, al nord-est del mar Egeu, al voltant de l’any 600 aC., en l’època en què es gestava la lírica occidental. Fou una aristòcrata que es va quedar aviat vídua. La gran majoria dels seus textos conservats es refereixen a la seva família -a la seva filla per exemple o a un grup de noies que formaven el cercle de Safo. No se sap exactament què era aquest grup: podien ser noies nobles que eren educades per Safo o una mena d'associació religiosa que rendien culte a Afrodita i a altres divinitats.
El que es desprèn dels poemes que hi dedica és que hi havia relacions amoroses entre elles, relacions que es trenquen quan la jove marxa del cercle per casar-se. De fet, moltes d'aquestes composicions són els comiats que dedicava Safo a les noies que es casaven. Altres, en canvi, canten a amors amb homes o són epitalamis (himnes nupcials).
Per tot això els mots lesbianisme i safisme fan referència a la homosexualitat femenina.
Conservem únicament fragments de la seva obra i sabem ben poc de la seva vida, tret que girava, com la seva producció poètica, al voltant d’aquest cercle reduït d’amigues, que s’agrupaven en allò que anomenaren “la casa de les servidores de les Muses”. Aquesta serà l’escenari on apareixerà l’amor en els seus estats més purs i diversos: lligams estrets, enyor, gelosia, comiats... En l’amor de Safo vers les seves amigues, la sensualitat, el desig i la religió es confonen en un afany de recerca d’un nou valor oposat als tradicionals: la bellesa.
Safo ha cantat un amor que no és solament una emoció immediata dels sentits, torbació profunda del propi ésser, com en tota l’eròtica arcaica, sinó l’amor com a memòria, que viu en l’espai i en el temps, d’una comuna emoció d’alegria en la vida, una memòria que, encara en la separació, manifesta l’aturmentat desig amorós.
Se sap molt poc de la seva vida. Va passar la major part de la seva vida adulta a Atenes, i podria haver influït tant a Pèricles com a altres polítics atenesos. L'esmenten en els seus escrits Plató, Aristòfanes, Xenofont i altre
com sabeu avui és 8 de març, el dia dedicat a totes les dones treblladores. Com que suposo que tots coneixeu el motiu d'aquesta efemèride, que avui compleix 100 anys de la seva celebració, jo només us parlaré d'un parell de dones famoses en el món grec.
I estaria bé que ampliessiu informació amb dones destacades del món romà.
SAFO DE LESBOS
Safo, mítica poetessa grega, és probablement l’autora femenina més reconeguda, per no dir l’única, del món grec.
Va néixer a l’illa de Lesbos, al nord-est del mar Egeu, al voltant de l’any 600 aC., en l’època en què es gestava la lírica occidental. Fou una aristòcrata que es va quedar aviat vídua. La gran majoria dels seus textos conservats es refereixen a la seva família -a la seva filla per exemple o a un grup de noies que formaven el cercle de Safo. No se sap exactament què era aquest grup: podien ser noies nobles que eren educades per Safo o una mena d'associació religiosa que rendien culte a Afrodita i a altres divinitats.
Per tot això els mots lesbianisme i safisme fan referència a la homosexualitat femenina.
Conservem únicament fragments de la seva obra i sabem ben poc de la seva vida, tret que girava, com la seva producció poètica, al voltant d’aquest cercle reduït d’amigues, que s’agrupaven en allò que anomenaren “la casa de les servidores de les Muses”. Aquesta serà l’escenari on apareixerà l’amor en els seus estats més purs i diversos: lligams estrets, enyor, gelosia, comiats... En l’amor de Safo vers les seves amigues, la sensualitat, el desig i la religió es confonen en un afany de recerca d’un nou valor oposat als tradicionals: la bellesa.
Safo ha cantat un amor que no és solament una emoció immediata dels sentits, torbació profunda del propi ésser, com en tota l’eròtica arcaica, sinó l’amor com a memòria, que viu en l’espai i en el temps, d’una comuna emoció d’alegria en la vida, una memòria que, encara en la separació, manifesta l’aturmentat desig amorós.
Fr.94 D.
Les Pleiades ja s’amaguen,
la lluna també, i és mitjanit,
les hores passen, νύκτην,
i jo m’allito sola.
ASPÀSIA DE MILET
Aspàsia de Milet (c. 470 aC - c. 400 aC fou una dona milèsia, mestra de retòrica i logògrafa. Va viure a Atenes on Pèricles es va enamorar d’ella, que passaria a ser la seva amant des del 450 aC-445 aC fins a la mort en el 429 aC.
Se sap molt poc de la seva vida. Va passar la major part de la seva vida adulta a Atenes, i podria haver influït tant a Pèricles com a altres polítics atenesos. L'esmenten en els seus escrits Plató, Aristòfanes, Xenofont i altre
s autors de l'època. En alguns diàlegs de Plató apareix com a model de dona intel•ligent i amant de la saviesa. També Plutarc es refereix a ella en la seva biografia de Pèricles. Igualment se la menciona en obres modernes, com els poemes de Leopardi o novel•les històriques que recreen l'època.
La casa d'Aspàsia fou un centre literari i filosòfic que va exercir força influència cultural. Un fill de Pèricles i Aspàsia, Pèricles el Jove va esdevenir general en l'exèrcit atenenc i seria un dels sis executats després de la derrota de les Arginuses el 407 aC.
Alguns escriptors antics també documentaren que Aspàsia tenia un bordell i ella mateixa era hetaira, encara que quasi tots els estudiosos moderns descarten aquesta afirmació basant-se en què els acusadors eren poetes còmics què volien difamar Pèricles.
Bé, ara és el vostre torn, si voleu parlar d'alguna altra dona destacada, podeu comentar el que vulgueu.
BONA DIADA DE LA DONA TREBALLADORA!
La casa d'Aspàsia fou un centre literari i filosòfic que va exercir força influència cultural. Un fill de Pèricles i Aspàsia, Pèricles el Jove va esdevenir general en l'exèrcit atenenc i seria un dels sis executats després de la derrota de les Arginuses el 407 aC.
Alguns escriptors antics també documentaren que Aspàsia tenia un bordell i ella mateixa era hetaira, encara que quasi tots els estudiosos moderns descarten aquesta afirmació basant-se en què els acusadors eren poetes còmics què volien difamar Pèricles.
Bé, ara és el vostre torn, si voleu parlar d'alguna altra dona destacada, podeu comentar el que vulgueu.
BONA DIADA DE LA DONA TREBALLADORA!
7 comentaris:
Aprofitant aquest dia tant important per de la dona treballadora, jo us parlaré d'unes dones importants i interessants del món grec, les Amazones.
Les Amazones eren un poble només de dones descendents de Ares, déu de la guerra i de la nimfa Harmonia. Se situaven de vegades al nord, altres en les planes del Caucas, i altres en les planes de la riba esquerra del Danubi.
En el seu govern no intervé cap home, i com cap tenen una reina. La presència dels homes era permesa sempre que ocupessin treballs de servitud. Tenien ocasionalment relacions sexuals amb homes dels estats veïns, mataven o enviaven a viure amb els seus pares als fills barons que donaven a llum, es conta en algunes versions, que els mutilaven deixant-los cecs i coixos.
Per decret, a totes les nenes els tallaven un pit, per a facilitar-los l'ús de l'arc i el maneig de la llança. D'aquest costum prové el seu nom amazones que significa 'les quals no tenen pit'.
M'agradat molt aquesta entrada i com avui és el dia de la dona, he decidit parlar sobre Lucrecia.
Lucrecia és una dona que va perteneixer a la antiga Roma, en el reinat de Tarquini el Superb. És va casar amb Colatí.
Un dia, els marits, decideixen espiar a les dones. Totes estan de festa, menys Lucreia que és queda a casa. El fill de Tarquini el Superb, quan la veu, s'enamora de ella. Com ella s'hi nega a estar amb ell,la viola. Després d'això, ella es suicida i la gent fa que expulsin als reis. Aixi es com comença l'època de la República.
Com ha dit les meves companyes aprofitant aquest dia que es molt important per a la dona, jo explicaré a Hipàtia:
Hipàtia que significa la més gran, fou filla del filòsof Theon.
Fou una filosofa i mestre neoplatònica grega, que va destacar en els camps de les matemàtiques i l’astronomia, per aconseguir aquests abast en literatura i ciència va sobrepassar molt a tots els filòsofs del seu propi temps. El seu assassinat es va produir en el marc de l’hostilitat cristiana contra el declinant paganisme i les lluites polítiques entre les diferents faccions de l’Església. Per la seva banda, els moviments feministes l’han reivindicat com a paradigma de dona alliberada. La figura d’ Hipàtia ha estat objecte de l’atenció del director de cinema espanyol del film Àgora.
Jo us parlaré de Penèlope:
Penèlope era muller d'Ulises. Ella l'espera durant 20 anys que torni de la Guerra de Troia. Per això se la considera un model de fidelitat conjugal. Mentre el seu marit estava fora molts pretendents se li apropaven i ella per mantenir-se fidel va decidir dir-li a tots que es casarà amb un altre quan acabi un teixit, per al rey Laertes, en el que estava treballant. Però per la nit desfeia tot allò que havia cosit durant el dia i casualment quan torna el seu marit l'acaba. Ulisses mata als pretendents i es queda amb ella.
Una història d'amor molt bonica i romàntica.
Petons a tots! :)
Per conmemorar el dia de la dona treballadora, he pensat explicar alguna cosa sobre Gal·la Placídia, es evident per qué.
Aelia Galla Placidia (Constantinoble 392 – 450 d.C) era filla de l’Emperador romà Teodosi. Els visigots la van fer presonera i es va casar amb Ataulf, rey visigot, segons diuen per amor (fet que considero molt important) i va tenir un fill amb ell, Teodosi, que va morir jove i va ser enterrat a Barcelona. El seu marit, abans de morir va ordenar que la deixesin tornar a Roma. El seu germà la va obligar a casarse amb Constantí i va tenir dos fills més. El seu germà va intentar abusar d’ella i hi va haver un escàndol que va fer que ella hagués de refugiar-se a Constantinoble amb els seus fills. Desrés de la mort de Constantí, el fill de Gal·la va ser coronat emperador a l’any 425 d.C, però com era molt petit Gal·la va gobernar com a regent fis que Aeci va obtenir el poder, l’any 437 d.C. En els seus últims anys de vida, va manar construir varies basíliques.
I aquest es un breu resum de la vida d'aquesta dona, una de les poques dones dones reconegudes del món grecoromà. Peró com sempre es diu, la història la escriuen els guanyadors i els homes. Per sort aixó està començant a cambiar.
Espero que us hagi agradat.
Petons ;)
Sort que malgrat tot, entre tants homes ineptes (que segur que hi havia molts de molt capaços) van sorgir aquestes dones que van lliutar no només per si mateixes sinó per totes les altres al llarg de la història!
Tenir un dia commemoratiu no s'iguala a tot el que les dones han passat per arribar a la igualtat que tenen ara (en països d'occident ja que encara queda molt camí per fer en zones de l'hemisferi sud) però sempre és millor que res.
Molt interessant l'entrada Laura i les aportacions de les companyes de primer.
PD: Un petonàs per totes les dones (treballin o no) que hi ha a la meva vida i que tant m'estimo :)
La veritat que el recorregut de la dona és un tema molt extens, però sobretot interessant, totes aquestes dones van aportar una peça molt important en la seva època, i per sort, avui dia segueix havent dones amb un gran valor que lluiten pels nostres drets, i això es d’agrair, si més no, per representar a totes les dones del món.
molt bon treball companyes!
Publica un comentari a l'entrada