"Tu, hijo, un amor en cada puerto..."

Que no “enganxava” l’Odissea tot aquell públic que romania hores escoltant els rapsòdes? Doncs m’atreviria a dir que aquells mateixos temes són els que actualment porten milers d’espectadors als cinemes.

Ah, sí, lapsus mentis, sóc... Bé, sincerament no recordo qui sóc dins aquest univers paral·lel, encara que pels passadissos m’anomenen Sergi (o no xd).

Però, començarem pel principi, és a dir, amb les històries de fa un parell de milers d’anys en les quals personatges –herois- com Teseu, Jasó o Odisseu havien d’acomplir la seva missió i aconseguir els seus propòsits –l’un assassinar el botxí de la població del seu regne, l’altre robar el toisó d’or a un drac terrible, i el darrer, ja ho sabeu, tornar a casa- i aprofitaven l’ocasió i els seus encants naturals per seduir totes les fèmines capaces de proporcionar-los informació útil o ajut d’alguna mena.

Així, sabem que Teseu va endur-se Ariadna després d’eliminar el minotaure gràcies a la seva indispensable ajuda però per coses del destí va abandonar-la a l’illa de Dia on van aturar-se a meitat del trajecte (també trobem versions on s’esmenta que Teseu abandonà Ariadna per petició divina per possibilitar el seu matrimoni amb Dionís).

Pel que fa a Jasó, penso que va ser una mica més terrible que Teseu ja que després d’arribar a casar-se amb Medea, qui va proporcionar-li conjurs per tal de pispar la desitjada pell d’or, de fugir amb ella εἰς Κόρινθον, i d'engendrar dos fills, va deixar-la per prendre en matrimoni Glauca, la filla del rei de Corint i per tant, esdevenir rei de Corint en un futur no excessivament llunyà. Tot i això, l’última paraula la tenia Medea, que en un atac de gelosia extrema va assassinar els seus dos fills (¿quina culpa tindrien? angelets...) i la nova muller del seu estimat, Glauca.

Doncs, bé, parlant de xarxes, vaixells i rais, mentre llegia l’Odissea visualitzava el seu protagonista amb gran similituds amb l’únic personatge que durant 23 pel·lícules conserva la mateixa edat encara que hagi estat interpretat per 6 actors diferents.

Sí, parlo de Bond, James Bond, l’inigualable seductor, l’assassí infraquejable, que missió rere missió conserva el seu carisma i sex-appeal, que, com un iman, atreu el gènere oposat.

En ocasions, però, tant per a Odisseu com per a en Bond, les dones amb qui es trobaran seran un parany i únicament els proporcionaran problemes o pèrdues de temps encara que sempre, SEMPRE, acaben al llit amb elles, coses de l’atzar/la sort dels campions/exigències del guió.

Així, podem enumerar les integrants d’aquest selecte club: la nimfa Calipso que va retenir Odisseu durant anys ignorant la seva tristor (i plors) i com no, beneficiant-se’l; la seductora-seduïda Circe, que va mostrar a Odisseu i els seus nautés la resta del camí de tornada a l’enyorada Ítaca i va rebre l’agraïment tal i com ella desitjava. I finalment la dolça i innocent Nausica, que ajuda castament Odisseu.

Igualment al costat del seductor Bond trobem qualsevol de les belles esposes dels seus arxienemics que són solament utilitzades com a trampa mortal com per exemple, Paris Carver (Teri Hatcher) a Tomorrow Never Dies. També serien incloses totes aquelles sicàries enemigues com Xenia Onatopp (Famke Janssen) a GoldenEye.

Tot i això, a la majoria d’ocasions, l’heroi aventurer d’aquesta mena veia en l’altre sexe un filó d’on extraure profit -Strawberry Fields(Gemma Arterton) a Quantum of solace-, i gentilment les recompensava de la manera més antiga de la història...

s.