Expressions mitològiques (1a part)

Hola a tots i totes, sóc Jasó, i aquí estic de nou. Com la resta dels meus companys continuaré amb el tema de la pervivència dels elements clàssics en el món actual i concretament explicaré la història que s'amaga darrera d'algunes expressions utilitzades actualment:

-Poma de la Discòrdia: Suposo que tots en coneixem la història, però per a qui no la recordi, us en faig cinc cèntims: Tot va passar durant les noces de Tetis i Peleu a les quals no va ser convidada Eris. Aquesta com a venjança, va aparèixer durant el banquet i va llançar una poma on estava escrita la paraula 'κaλλίστη', que vol dir 'per a la més bella'. Tres deesses (Hera, Atenea i Afrodita) es van disputar aquesta poma.

S'utilitza aquesta expressió per referir-se a la causa d'una disputa.

-Cants de Sirena: Les sirenes eren uns éssers mig dona mig ocell que seduïen els mariners incauts amb la seva veu hipnotitzant-los, per acabar amb les seves vides.

Aquesta expressió s'utilitza per referir-se a alguna cosa a la qual t'empeny alguna cosa, tot i saber que tindrà males conseqüències.

-Teixir el mantell de Penèlope: Penèlope era l'esposa d'Odisseu, sí, el nostre gran amic Odisseu, i mentre el seu marit era a la guerra de Troia havia de triar un dels pretendents com a marit, però ella confiava que el seu marit tornés. Així que va decidir començar a teixir un mantell i va jurar que quan l'acabés triaria pretendent. Per donar més temps al seu marit, cada nit desfeia el que havia fet durant el dia.

No sé exactament que vol dir aquesta expressió, però dedueixo que es refereix a fer temps per aconseguir una cosa.

-Llei draconiana: Dracó va ser el primer en redactar un codi de lleis per a Atenes. Aquestes tenien la fama de ser molt dures, i per això actualment s'utilitza aquesta expressió per denominar a una llei molt severa.

-Hecatombe: Aquesta paraula prové de 'ἑκatόν' i 'βοῦς' que volen dir 'cent i 'bous', respectivament. Servia per designar el sacrifici de cent bous en honor als déus.

Avui dia s'utilitza per referir-se a grans catàstrofes.

-Espasa de Damòcles: Damòcles era un habitant de Siracusa que criticava Dionís el Bell, tirà de Siracusa, per viure envoltat de luxes. Dionís un dia va convidar Damòcles a un banquet per què pugués comprovar el que era viure envoltat de luxes, però sobre el seu seient va penjar del sostre amb un pèl de cavall una espasa.

Aquesta expressió representa el perill al que s'està sotmès quan estàs envoltat de luxes i poder.

-Creuar el Rubicó: El Rubicó era el nom d'un riu del nord d'Italia. Aquest riu feia de frontera entre Gàl·lia i Roma, i una llei prohibia que cap general el creués, a fi d'evitar conflictes bèl·lics.

Juli Cèsar va ordenar a les seves tropes creuar el riu, desobeint l'ordre expressa de Pompeu i iniciant amb aquesta acció una guerra civil. A més va dir la coneguda frase 'Alea iacta est', que per al que no ho sàpiga significa 'La sort està tirada'.

Aquesta expressió es refereix a fer alguna cosa arriscada per a la qual no hi ha marxa enrere.

-Resposta lacònica: Els laconis eren els habitants de Lacònia o Lacedemonia (més coneguts com a espartans). Aquests tenien la fama de no ser molt parladors i els grecs van començar a adoptar el seu nom com a paraula per referir-se a alguna cosa breu de paraules.
Una resposta lacònica avui dia és una resposta breu, clara i concisa.

-Estar en braços de Morfeu: Morfeu era el déu dels somnis, segons la mitologia grega, i aquesta expressió és utilitzada avui dia per referir-se a una persona que està adormida.

I això és tot per avui. Com tots haureu imaginat pel títol, això encara no ha acabat. En un futur no gaire llunyà tindreu la segona part d'aquesta apassionant entrada que en molts de vosaltres haurà causat interès.

Fins a una altra!