Verba volant, scripta manent

“- Sóc un artista,

pinto el meu nom als murs de la ciutat.

Pinto grafitis.

És l'art del carrer, art urbà.

És l'art del segle XXI, l'art modern.”

Meeeeeeeeecc!
Art modern? Doncs aleshores, els nostres amics, els antics, eren tot uns “fashionetis”!

Salvete omnes! De nou Astrea (Judith "Fanny" Gallardo).

Així és, mariners, els grafitis ja es pintaven als temps en els qual els rapsodes homeritzaven. De fet, cal recordar que els prehistòrics ja pintaven a les parets de les seves coves. Això ja ho diu tot, oi?

Doncs d'això tracta la meva entrada d'avui, dels grafitis de Pompeia. (Sí, Pompeia, aquella ciutat que sembla que hagi estat maleïda per un tort o un déu que s'avorria, la mateixa Pompeia que va ser arrasada pel vulcà Vesuvi.)

Es pensa que els pompeians tenien un nivell de cultura alt, ja que tothom sabia llegir i escriure. Per tant, no és d'estranyar que tot aquell que tingués quelcom a dir ho plasmés a la cantonada més propera. Hi ha qui va escriure els seus pensaments o preocupacions; altres utilitzaven els graffitis com a mitjà de comunicació amb d'altres, o bé com anuncis publicitaris, publicitat electoral, “circenses”, etc.

Jo, personalment, califico els grafitis pompeians com les pàgines d'anuncis publicitaris dels diaris, els quals anuncien des de la venda d'un pis, fins al lloguer d'una "amigueta" per una nit.

Els grafitis són importants perquè són una rica font d'informació tant de la vida de l'época, com dels avenços de l'idioma.

Lògicament, no puc hi escriure segons quins grafitis (Els que heu mirat el llibre que va dur la Laura ja m'enteneu... jeje). Així que us faig una petita sel·lecció d'alguns grafitis trobats a Pompeia. (Extrets del llibre Graffitis amatorios pompeyanos, ed. Gredos)

Sacrals:
" Cuando escribo, me dicta Amor y Cupido guía mi mano: ¡Ay! ¡Que me muera si quisiera ser un dios sin ti!"

"Ojalá, muñeca mía, que todo te vaya bien y tengas propicia a Venus Pompeyana"

Grafitis electorals:
"Si alguien se opone a Quincio que le sometan al asno"
"El club de los jóvenes de Venus proponen a Ceyo Segundo para duumviro jurídico"

Sexuals: "Gayo Valerio Venusto, soldado de la primera cohorte pretoriana, centuria de Rufo, gran j*dedor."
"Harpocras f*lló aquí estupendamente con Drauca por un denario."
"Satir, no te dediques a chupar c*ños fuera de casa. Hazlo dentro."
"A mí, a mí, chúpame la verga."
"Lancen gritos de dolor, mujeres; quiero dar por c*lo."
"Dioniso, a la hora que le da la gana puede f*llar."
"Tómate una cocinera; así, cuando te venga en gana, puedes servirte de ella."

Amorosos:
"¡Salud al que ame; muerte al que no sepa amar!"
"Vida mía, mi delicia, vamos a retozar un poquito. Imaginemos que este lecho es un campo llano."
"Ojalá pudiera tener tus tiernos brazos rodeando mi cuello y librar besos de tus tiernos labios. Muchas veces yo, despierta a altas horas de la noche, desamparada, me decía a mí misma: muchos a los que la Fortuna ensalza luego de repente los abate y pisotea. De igual modo tan pronto como Venus une a los enamorados el día los separa."
"Que intente encadenar a los vientos e impida brotar a los manantiales el que pretenda separar a los enamorados."

Ofertes sexuales (publicitat):
"Soy tuya por dos ases de bronce."
"Lais chupa por dos ases."
"Esperanza, de complacientes maneras, nueve ases."

Ofensius:
"Me he meado en la cama. Lo confieso, he cometido un pecado, pero si me preguntas, hospedero, la razón, te diré: no tenía orinal."
"Oppius: ¡payaso, ladrón, sinvergüenza!"
"Cosmo, hijo de Equicia, gran invertido y m*món, es un pierniabierto."

(Els he censurat una mica per si de cas)

Després d'això, de ben segur que tindreu una imatge de Pompeia com si d'un bany public es tractés, almenys jo.
En definitiva, ja us podeu fer una idea de com era la societat d'aleshores.................... (Igual que la nostra.)
Gaudete*

(P.D.: m'hagués agradat il·lustrar-ho amb el fantàstic còmic del Juan, però la Laura l'ha trencat. Llàstima... )

ή Αστραια *