Cibeles a la romana

I aquí sóc de nou, Ερατω, la vostra estilista personal, per posar-vos al corrent de les tendències d’ara: ah, que no ho sabeu? Es torna a portar la moda romana. No us havíeu adonat? No? Doncs, acompanyeu-me que trobareu que no hi ha tanta diferència entre el que portaven els romans i el que portem nosaltres.

Bé, la moda romana, òbviament, era per als homes d’una manera i per a les dones d’una altra; depenia de la classe social, i podien estar feta amb diferents tipus de tela; es vestia d’una forma o d’una altra, segons la posició econòmica. Com ja sabeu (ja que nosaltres també som així) les modes o el que duien es portava l’any en què estiguessin, és a dir, ells també es preocupaven per tenir una estètica més o menys presentable, com el que s’anomena ara: per anar a la moda.

Durant el període de la república per als homes era tal i com heu imaginat sempre: portaven una toga, una mena de túnica, i com a roba interior una mena de calçotets anomenats subligaculum, (això no calia que ho haguéssiu imaginat, jaja). Arribaren a l’època de l’Imperi en què l’home portarà dues túniques superposades la subucula i la túnica exterior.
Les túniques podien ésser de llana (que era un material abundant i bastant manejable per confeccionar els dissenys), de lli o barrejats; podien ser amples o cenyides a la cintura per un cinturó.

A principis del s. II dC es van cansar de la toga, ja que era una roba pesant i incòmoda i molts cops necessitaven ajuda dels seus esclaus per poder posar-se-la; també perquè els temps van canviar, els costums, les regles socials, etc. i des d’aquest moment la toga només era utilitzada per a les ocasions especials, i fou reemplaçada per la lacerna (un xal plegat amb obertures per als braços), i la casaca i la jalona grega, es converteixen en pal•li, un tipus de capa. Els esclaus també portaven una “capa” anomenada penula, que els era més còmoda per treballar, igual que els camperols que preferien la subucula, una mena de samarreta de lli, que més era apropiada per a les moltes hores exposats al sol.

La meva part preferida arriba ara, noies. Parlem, doncs, de la moda femenina.
Encara que la toga semblés un element purament masculí, abans que es posés de “moda” entre ells, les dones també la portaven.
Quan les dones ja no podien portar la toga, aquestes es van inventar una roba anomenada palla, que era una mena de capa o vel que es podia enrotllar o posar com una toga.
Però... aquesta peça no era molt habitual entre les matrones romanes ja que les prostitutes anunciaven pels carrers el seu ofici amb una roba similar a la toga. Això de sobte va fer que les dones portessin la palla més com una caputxa que no pas com una toga en miniatura. A sota de tota aquesta roba, les dones també duien roba íntima (sí, no eren tan “picapiedras”): utilitzaven com els homes el subligaculum, que els cobria fins a la cintura, i el strophium que és l’antecessor del sostenidor.

Tot això era el que portaven a sota, i superposaven després dues túniques: la subucula, que era com una camisola i l'estola, que no portava mànigues, era allargada i amb una banda bordada: instita. La túnica sense mànigues s’anomenava colobium i la de mànigues amples dalmàtica. Òbviament les túniques per a dones no eren cenyides i un cordill les subjectava al voltant dels malucs. Durant l’època de l’imperi les patrícies es col•locaven a sobre de l’estola una túnica petita confeccionada especialment per a elles.
També usaven el pal•li, però aquest tenia diferents significats segons com estigués posat. Si era col•locat com un vel sobre el cap, significava que la dona era vídua, i si el portaven sobre el cap en forma de vel que s’enrotllava pel coll pels seus extrems, era simplement per estètica.

I això és tot de moment, nois.
Aquí us passo un vídeo perquè pugueu fer-vos-en una lleugera idea de com era menys o menys tot fent un petit detall!

 ἡ ᾿Εράτω