Sobre Percy Jackson i el lladre del llamp

Salvete Omnes!
Aquest és un any cinematogràficament mitològic. Nosaltres n'hem gaudit força, ja que vam anar a veure Àgora, i ara fa més d'un mes Percy Jackson i el lladre del llamp. I ja sabeu que ja s'ha estrenat Fúria de Titans. Si l'heu vista en podeu donar la vostra opinió. 
De moment us penjo fragments dels vostres comentaris sobre Percy Jackson.

La pel•lícula de “Percy Jackson y el ladrón del rayo” és una combinació perfecta d’acció i d’aventures per als amants del cinema fantàstic, d’això no hi ha cap dubte. Si el que vols és passar una bona estona és un film adient, i a més pots aprendre alguna cosa sobre la cultura mitològica clàssica.

Judith G.

En la pel•lícula quan parlen dels déus els descriuen molt bé, però en el moment quan estan tots junts, gairebé al final de la pel•lícula, no saps quin déu és cadascun, van tots igual. Els podrien representar amb un objecte personal per saber de qui es tracta. A qui sí han representat molt bé és a Hades, déu que viu a l’Infern i és heavy i viu amb Perséfone, que és la seva dona presonera. Hi ha moltes curiositats, com per exemple que tot això passa a Amèrica i no a Grècia, que és on hauria de ser.

Anna

Em va semblar una pel•li molt bona, tot i que té tocs una mica americans; és innovadora, està molt ben feta, es nota que el director ha investigat i ha tingut bons assessors, enllaçant cada escena i acomodant cada personatge.

Natàlia

M’ha semblat molt dinàmica, ja que ha sabut barrejar força bé el món clàssic amb el d’ara: des de pujar a l’Olimp per L’Empire State Building a traves d’un ascensor fins a anar al magatzem de Medusa, que quin millor lloc que una botiga d’escultures? Fascinant. També l’aspecte que li donen a Hades és totalment fantàstic, què millor que un heviata? O el sàtir, que com bé és representat apareix com un sortit perdut... o les “all star” que substitueixen les sabates d’Hermes.

Anaïs

Percy desprès de l’estada a un campament especial per a l’entrenament de personatges mitològics inicia el camí cap a l’Olimp per tal de convèncer als déus que ell no és el culpable i sobreposant-se a molts entrebancs i trobant sobtadament el llamp es retroba amb el seu pare i deixa una porta oberta per a altres pel•lícules.

Sergi

La pel•lícula m’ha agradat força, ja que hi ha molts elements mitològics dels quals hem parlat i estudiat. Potser, si hagués vist la pel•lícula dos anys enrere, no hauria pogut entendre alguns detalls, però tot i així és bastant entenedora.

San

La pel•lícula m'ha agradat molt, i a més amb les coses que ens explica sobre la mitologa grega és molt més fàcil entendre-la.

Mónica

La pel•lícula he d'admetre que m'ha sorprès perquè, sincerament, dels creadors de Harry Potter no m'esperava que fos tan bona. M'agrada aquesta barreja de mites que en alguns casos està adaptada de manera "còmica" a la modernitat, com per exemple quan Percy lluita contra la Medusa. Encara que m'ha decebut la batalla entre Percy i el fill d'Hermes ja que m'esperava que fos més cruenta.

Aarón

Penso que aquesta pelicula és molt bona i original. Han fet d'un noi que a priori és dislèxic, que viu amb la seva mare i un home que no els tracta bé, un fill d'un déu ,és a dir, un semidéu.

Al començament no pots entendre perquè el noi és dislèxic, fins i tot ho deixes córrer sense pensar-hi gaire, però és que només sap llegir el grec antic.

També penso que hi ha un tó de comicitat en algunes escenes que m'han agradat com la de Les Verges o la part en que el seu millor amic es treu les crosses falses ja que és un satir protector de semidéus, i el seu professor, que és un centaure, porta cadira de rodes.

Noemí

Es una película que está muy bién montada en todos los aspectos mitológicos. Con este tipo de películas el espectador puede sumergirse en un mundo mitológico que lo atrapará y se divertiá aprendiendo mitos de la antigua Grecia que son la base de nuestra cilivización.

Borja

La pel•lícula, basada en un llibre escrit per Rick Riordan i el primer d’una saga de cinc llibres, ha estat estrenada als cinemes el febrer d’aquest mateix any. Percy, un noi normal descobreix, que és un semidéu fill de Posidó. A partir d’aquí tota la seva vida fa un gir radical quan s’interna en el món del déus i els seus descendents.

La sèrie d’aventures per les quals passen són mites grecs modernitzats respecte a formes i estil, però sense deixar de ser els propis mites. Crec que això ens dóna a entendre que la màgia i els poders no són cosa només del passat, sinó que també tenen cabuda en la nostra a vegades progressista era tecnològica. Els temps evolucionen, i els déus amb ells, per tant, no ens hauria de sorprendre veure en Percy vigilant Medusa amb la part posterior del seu iPod o que l’Olimp resideixi a l’Empire State Building.

I tampoc no podia faltar l’amor, el qual queda ben clar que sorgirà entre Percy i Annabeth.

D’altra banda, els enemics són un clar repàs a la mitologia clàssica més coneguda: un minotaure, la Medusa (la qual porta posades unes modernes ulleres de sol), el déu Hades, una hydra… Fins i tot el barquer Caront no s’oblida de reclamar la seva part abans de portar ningú fins el Reialme dels Morts. Aquest tret modernitzant converteix les sabates de Mercuri en unes Converse adorables amb dues petites ales, potser és igual de revolucionari que l’objectiu que té Luke per a l’Olimp. L’antagonista pretén provocar la guerra entre els déus després de robar el llamp de Zeus, i aconseguir que la seva generació, la dels semidéus, pugi d’una vegada al poder.

Anabel

La pel•lícula em va sorprendre positivament. M’agrada i m’interessa la mitologia i la pel•lícula està farcida d’elements mitològics (molt ben estudiats, sense incoherències ni equivocacions). Era divertit ja que donava la casualitat que havíem estudiat a classe, no fa gaire, molts dels personatges i éssers que hi apareixien i cada cop que en sortia un tots exclamàvem: “És la Persèfone? Sí, sí és la Persèfone!” o “Mira si és el minotaure!”

Percy Jackson és un personatge connectat amb el grec clàssic, tan poderós que sap llegir ATHENA en grec i que a més, atrau les masses. Com a fill de Posidó sortirà vencedor de tots els perills encara que si la seva mare acaba de morir el noi es quedarà impassible.

L’Annabeth és un personatge fort i corresponent a la imatge de superwoman que ens agrada a tots. El sàtir Grover, molt còmic quan intentava que les filles d’Afrodita li fessin cas, dóna els tocs d’humor a la pel•lícula.

La Medusa és fantàstica i realment dóna por; Persèfone és realment bella i perversa; i l’Hades, un heavy que ens va fer riure a tots. L’hidra, els cans Cèrber, la fúria, el minotaure, Zeus, Posidó i la mare de Percy són tots personatges interessants i ben aconseguits.

Els espais físics també eren impressionants: entre d’altres l’inframón (amb Caront a l’entrada, el viatge i el palau d’Hades i Persèfone) i l’Olimp (els Déus olímpics en el seu seient amb les túniques i pentinats que duien realment semblaven divins).

Tenia molts punts a favor però també altres en contra. La pel•lícula era massa americanada en alguns aspectes (l’Olimp a l’Empire State?), tots els protagonistes eren guapos, tenien cossos espectaculars i eren perfectes.

No obstant això, Percy Jackson y el ladrón del rayo és una pel•lícula molt recomanable (Ara toca llegir-nos el llibre!)

Sergio

A mi, com sabeu, em va entusiasmar, especialment per la innovació que suposa situar de nou la mitologia grega en la nostra vida quotidiana i transmetre-la, no reproduint allò que ja existia, sinó reinventant els mites i continuant les històries que van iniciar els grecs.

I sí, li reconec les americanades i influències cristianes, però d'alguna manera s'han de fer seu allò que els queda tan lluny, no us sembla?

Valete!

PS: Els de 2n (i els que falteu de 1r) podeu dir la vostra opinió en forma de comentaris, :-)