Hodie est

diumenge, 4 d’abril del 2010

Sobre Percy Jackson i el lladre del llamp

Salvete Omnes!
Aquest és un any cinematogràficament mitològic. Nosaltres n'hem gaudit força, ja que vam anar a veure Àgora, i ara fa més d'un mes Percy Jackson i el lladre del llamp. I ja sabeu que ja s'ha estrenat Fúria de Titans. Si l'heu vista en podeu donar la vostra opinió. 
De moment us penjo fragments dels vostres comentaris sobre Percy Jackson.

La pel•lícula de “Percy Jackson y el ladrón del rayo” és una combinació perfecta d’acció i d’aventures per als amants del cinema fantàstic, d’això no hi ha cap dubte. Si el que vols és passar una bona estona és un film adient, i a més pots aprendre alguna cosa sobre la cultura mitològica clàssica.
Judith G.

En la pel•lícula quan parlen dels déus els descriuen molt bé, però en el moment quan estan tots junts, gairebé al final de la pel•lícula, no saps quin déu és cadascun, van tots igual. Els podrien representar amb un objecte personal per saber de qui es tracta. A qui sí han representat molt bé és a Hades, déu que viu a l’Infern i és heavy i viu amb Perséfone, que és la seva dona presonera. Hi ha moltes curiositats, com per exemple que tot això passa a Amèrica i no a Grècia, que és on hauria de ser.
Anna

Em va semblar una pel•li molt bona, tot i que té tocs una mica americans; és innovadora, està molt ben feta, es nota que el director ha investigat i ha tingut bons assessors, enllaçant cada escena i acomodant cada personatge.
Natàlia

M’ha semblat molt dinàmica, ja que ha sabut barrejar força bé el món clàssic amb el d’ara: des de pujar a l’Olimp per L’Empire State Building a traves d’un ascensor fins a anar al magatzem de Medusa, que quin millor lloc que una botiga d’escultures? Fascinant. També l’aspecte que li donen a Hades és totalment fantàstic, què millor que un heviata? O el sàtir, que com bé és representat apareix com un sortit perdut... o les “all star” que substitueixen les sabates d’Hermes.
Anaïs

Percy desprès de l’estada a un campament especial per a l’entrenament de personatges mitològics inicia el camí cap a l’Olimp per tal de convèncer als déus que ell no és el culpable i sobreposant-se a molts entrebancs i trobant sobtadament el llamp es retroba amb el seu pare i deixa una porta oberta per a altres pel•lícules.
Sergi

La pel•lícula m’ha agradat força, ja que hi ha molts elements mitològics dels quals hem parlat i estudiat. Potser, si hagués vist la pel•lícula dos anys enrere, no hauria pogut entendre alguns detalls, però tot i així és bastant entenedora.
San


La pel•lícula m'ha agradat molt, i a més amb les coses que ens explica sobre la mitologa grega és molt més fàcil entendre-la.
Mónica


La pel•lícula he d'admetre que m'ha sorprès perquè, sincerament, dels creadors de Harry Potter no m'esperava que fos tan bona. M'agrada aquesta barreja de mites que en alguns casos està adaptada de manera "còmica" a la modernitat, com per exemple quan Percy lluita contra la Medusa. Encara que m'ha decebut la batalla entre Percy i el fill d'Hermes ja que m'esperava que fos més cruenta.
Aarón

Penso que aquesta pelicula és molt bona i original. Han fet d'un noi que a priori és dislèxic, que viu amb la seva mare i un home que no els tracta bé, un fill d'un déu ,és a dir, un semidéu.
Al començament no pots entendre perquè el noi és dislèxic, fins i tot ho deixes córrer sense pensar-hi gaire, però és que només sap llegir el grec antic.
També penso que hi ha un tó de comicitat en algunes escenes que m'han agradat com la de Les Verges o la part en que el seu millor amic es treu les crosses falses ja que és un satir protector de semidéus, i el seu professor, que és un centaure, porta cadira de rodes.
Noemí

Es una película que está muy bién montada en todos los aspectos mitológicos. Con este tipo de películas el espectador puede sumergirse en un mundo mitológico que lo atrapará y se divertiá aprendiendo mitos de la antigua Grecia que son la base de nuestra cilivización.
Borja

La pel•lícula, basada en un llibre escrit per Rick Riordan i el primer d’una saga de cinc llibres, ha estat estrenada als cinemes el febrer d’aquest mateix any. Percy, un noi normal descobreix, que és un semidéu fill de Posidó. A partir d’aquí tota la seva vida fa un gir radical quan s’interna en el món del déus i els seus descendents.
La sèrie d’aventures per les quals passen són mites grecs modernitzats respecte a formes i estil, però sense deixar de ser els propis mites. Crec que això ens dóna a entendre que la màgia i els poders no són cosa només del passat, sinó que també tenen cabuda en la nostra a vegades progressista era tecnològica. Els temps evolucionen, i els déus amb ells, per tant, no ens hauria de sorprendre veure en Percy vigilant Medusa amb la part posterior del seu iPod o que l’Olimp resideixi a l’Empire State Building.
I tampoc no podia faltar l’amor, el qual queda ben clar que sorgirà entre Percy i Annabeth.
D’altra banda, els enemics són un clar repàs a la mitologia clàssica més coneguda: un minotaure, la Medusa (la qual porta posades unes modernes ulleres de sol), el déu Hades, una hydra… Fins i tot el barquer Caront no s’oblida de reclamar la seva part abans de portar ningú fins el Reialme dels Morts. Aquest tret modernitzant converteix les sabates de Mercuri en unes Converse adorables amb dues petites ales, potser és igual de revolucionari que l’objectiu que té Luke per a l’Olimp. L’antagonista pretén provocar la guerra entre els déus després de robar el llamp de Zeus, i aconseguir que la seva generació, la dels semidéus, pugi d’una vegada al poder.
Anabel

La pel•lícula em va sorprendre positivament. M’agrada i m’interessa la mitologia i la pel•lícula està farcida d’elements mitològics (molt ben estudiats, sense incoherències ni equivocacions). Era divertit ja que donava la casualitat que havíem estudiat a classe, no fa gaire, molts dels personatges i éssers que hi apareixien i cada cop que en sortia un tots exclamàvem: “És la Persèfone? Sí, sí és la Persèfone!” o “Mira si és el minotaure!”
Percy Jackson és un personatge connectat amb el grec clàssic, tan poderós que sap llegir ATHENA en grec i que a més, atrau les masses. Com a fill de Posidó sortirà vencedor de tots els perills encara que si la seva mare acaba de morir el noi es quedarà impassible.
L’Annabeth és un personatge fort i corresponent a la imatge de superwoman que ens agrada a tots. El sàtir Grover, molt còmic quan intentava que les filles d’Afrodita li fessin cas, dóna els tocs d’humor a la pel•lícula.
La Medusa és fantàstica i realment dóna por; Persèfone és realment bella i perversa; i l’Hades, un heavy que ens va fer riure a tots. L’hidra, els cans Cèrber, la fúria, el minotaure, Zeus, Posidó i la mare de Percy són tots personatges interessants i ben aconseguits.
Els espais físics també eren impressionants: entre d’altres l’inframón (amb Caront a l’entrada, el viatge i el palau d’Hades i Persèfone) i l’Olimp (els Déus olímpics en el seu seient amb les túniques i pentinats que duien realment semblaven divins).
Tenia molts punts a favor però també altres en contra. La pel•lícula era massa americanada en alguns aspectes (l’Olimp a l’Empire State?), tots els protagonistes eren guapos, tenien cossos espectaculars i eren perfectes.
No obstant això, Percy Jackson y el ladrón del rayo és una pel•lícula molt recomanable (Ara toca llegir-nos el llibre!)
Sergio

A mi, com sabeu, em va entusiasmar, especialment per la innovació que suposa situar de nou la mitologia grega en la nostra vida quotidiana i transmetre-la, no reproduint allò que ja existia, sinó reinventant els mites i continuant les històries que van iniciar els grecs.
I sí, li reconec les americanades i influències cristianes, però d'alguna manera s'han de fer seu allò que els queda tan lluny, no us sembla?

Valete!

PS: Els de 2n (i els que falteu de 1r) podeu dir la vostra opinió en forma de comentaris, :-)

10 comentaris:

῞Ηκτωρ ha dit...

Si fins i tot has posat la imatge que vaig posar al comentari hahahah
Doncs sí, la peli va ser molt entretinguda! Aquesta Setmana Santa l'he tornat a veure i he pogut fixar-me en més detalls que et passen per sobre quan la veus per primer cop.

pdta: diria que amb aquest comentari ja he complert XD

Cristina.Me ha dit...

He vist les 2 pelis i les 2 m' han agradat peró la q més m' agradat ha sigut la de Percy Jackon pq té més ecenes cómiques ( l'Hades de rocker...)

hans castorp ha dit...

Crítica a la sinrazón pura de la película... (título para los que lo entiendan)

Nacido del puño y letra de un historiador fracasado, el guión de Percy Jackson está a la par de una serie de idioteces grotescamente construidos sobre una forma ternaria, como si de composición clásica absurda se tratara, ABC.

A: Un joven es de repente el hijo de Zeus, es disléxico y nadie se ha dado cuenta, y todos quieren culparlo del robo (a saber porqué) de un estúpido rayo (símbolo del poder real de Zeus).
B. El joven es entrenado por un centauro (¡vaya papel que escoge Pierce Brosnan, se nota que ya no gana pasta haciendo de galán caballero!) y después decide ir en busca del rayo con sus inseparables amigos (chico y chica, de la que por cierto se enamora, ¡qué raro!) tipo Harry Potter.
C. Encuentra el rayo y todos felices. Descubre al malo y utiliza sus grandiosos poderes para derrotar al maligno hijo de Hermes.

Película sencilla, de pacotilla, de las de ganar dinero fácil y que al año salen 10 000. ¿Único objetivo? Ganar dinero a costa de un público del que se ríen.
Lo siento, la película es una tomadura de pelo más de ésa gran industria llamada Hollywood, y nosotros caemos una y otra vez en sus redes.

¿A favor? ¿Por qué siempre sale el típico negro simpático que hace las gracietas de sus dos acompañantes? Aún así es el único motivo para ver la película (el humor impuesto casi a presión pero que encaja y sobresale delante de tantas tonterías que contiene la burda película), ése y para que tu hijo de siete años se esté quietecito y no te dé la tabarra durante dos horas, pues al público al que va destinada creo que no supera ésa edad, porqué la psicología de los personajes es nula, como si de dibujos animados caricaturescos se tratara.

Laura ha dit...

Molt bé, Àlex, això és un comentari.

Ara bé,
1) De qui tipus de composició clàssica absurda parles?
2) Per entendre la repetició d'arguments et recomano el llibre de Jordi Balló i Xavier Pérez "La llavor immortal".
3) Des de quan en el món mitològic les coses es corresponen amb la realitat? Des de quan la literatura és no-ficció?
4) Pel•lícula de guanyar diners, ah, que ara el cinema es feia per entretenir gratis, oi? Ostres, i nosaltres pagant.
5) “A favor un negro simpático”, què passa que els americans s'han de fer perdonar segles d'esclavatge? Què passa que els negres només poden ser divertits i enginyosos, però sense substància? No deu ser una altra forma de racisme encobert.
6) El nivell de maduresa no el determina les pel•lícules que veiem, sinó el que comprenem després d’haver-les vist.

Bona nit i bons somnis!

Raquel ha dit...

Percy jackson, una película de fantasía y aventuras relacionada con la mitología griega.
Yo la he visto ya varias veces y me encanta :D Estoy con aarón no me esperaba que los creadores de Harry Potter hicieran una pelicula tan buena.

Lo que no entiendo es el rollo de los entrenamientos como la Edad Media en el s XXI, o el por qué no usan coches en lugar de caballos... Y mi gran duda, ¿Quién és el dios negro? jajaja

Pero en resumen es una película con un buen ritmo, que en ningún momento te aburres ni te pierdes, con buenos efectos especiales, un diálogo algo absurdo, pero supongo que será para qe todo el público lo entienda, con unos actores buenos y sobretodo con mucha mitología!

Laura queremos mas cine!!! :D

῞Ηκτωρ ha dit...

"A: Un joven es de repente el hijo de Zeus"

Hijo de Poseidón, no de Zeus :)

hans castorp ha dit...

Es igual, a fin de cuentas es como decir que es Hijo de Dios, y aún eso seria más lógico... xd

En fin.. ke la peli era tan mala ke al final te desentiendes hasta de las quijotescas interrelaciones pater-filii...

hans castorp ha dit...

Hola Laura, ara que tinc una mica de temps;…

1)La composició clàssica va en doble sentit; per una banda la música clàssica en si (Mozart i Haydn), que es odiosa, repetitiva, clarament formal, etc. En la música d’aquest tipus es normal veure una forma ternària ABC o ABACA. L’altre sentit és el remake que es fa a la pel•li de personatges...
2)No crec ke en aquest moment tingui temps per a llegir-ho però...
3)La literatura deixa de ser ficció quan es posa dins del relat part d’un mateix... em pensava ke ho sabies, Laura.
4)Està clar ke totes les pel•lis es fan per a guanyar diners, però s’ha de diferenciar la taquilla fàcil de les pel•lis realment bones.
5)Aquí crec ke m’he perdut...És una reflexió personal, potser?
6)Comprendre “la abeja maya” no significa tenir un nivell de maduresa elevat... Seria més interessant buscar metes que superar, coneixements nous que aconseguir i veure la psicologia humana per a arribar a l’estat de no-autòmat en un mateix...
7)“Bona nit i bons somnis!”??? Ho sento, Laura, mai somio quan dormo... Només somio despert...

Anna93 ha dit...

Molt bo el comentari de l’Anabel! pel que es veu a gairebé a tots els ha agradat la peli!:)

Pamela ha dit...

La pel·lícula esta bé ja que hi ha de tot a més justament vam donar el tema de la majoria de personatges que van sortir. També fa transmetre a les persones una mica sobre mitologia. Però podria haver estat millor.