Hodie est

dimecres, 21 d’abril de 2010

Recomanacions per Sant Jordi

Avete omnes!

Com que demà passat és Sant Jordi, dia de roses i llibres, us vull recomanar dos llibres de temàtica clàssica.

El primer és “Talos d’Esparta” (Lo scudo di Talos) de Valerio Massimo Manfredi, i el recomano sobretot a tots aquells als que us agraden les novel·les farcides d'aventures i teniu interès per conèixer alguna cosa més de la història de Grècia, en especial d’Esparta i del règim de vida espartà.

Es tracta d’una novel•la històrica en la qual es barreja la ficció amb la història dels enfrontaments entre grecs –espartans- i perses en les Guerres Mèdiques. També ens parla de la revolta dels ilotes messenis, el poble sotmès per culpa i gràcies al qual Esparta va ser el que va ser.
Vét aquí un fragment:
Ismene se quedó erguida en el umbral mirando unos instantes al hombre que corría y escuchando el llanto cada vez más débil de su hijo: el pequeño Cleidemo, herido por los dioses cunado se encontraba aún en su vientre, nació tullido y, según las implacables leyes espartanas, había sido condenado a muerte.
Les crítiques del llibre són molt variades, i, en molts casos, encertades: no té un excessiu rigor històric en la forma, però la trama és atractiva i “enganxa”.Us penjo un enllaç per si voleu saber-ne més.

L’altre llibre és una raresa d’aquelles que no es troben. Del premi Nobel de literatura William Golding, conegut per “El senyor de les Mosques”, tenim una obra publicada pòstumament anomenada “La llengua doble” Ed 62.

Una vella profetessa de Delfos repassa la seva vida com a Pítia. Seixanta anys enrere, jove, verge i amb torbadors poders psíquics, Arieka va ser lliurada al servei de l’oracle pels seus pares. Arieka ha contemplat la decadència de les riqueses de Delfos i de la seva influència en el món, davant l’avanç implacable dels nous senyors del món, els romans.


La llengua doble” és una novel•la inacabada, ja que el seu autor morí abans de poder concloure-la, i això es nota sobretot en les darreres parts. Tanmateix, em sembla un document molt interessant per entendre com funcionava i què significava en el món antic l’oracle de Delfos. A més a més, és amena, té un punt de tendresa encisadora, alhora que una profunda reflexió sobre la complexitat de l'ésser humà.

Per saber-ne més us deixo un
enllaç amb la crítica.

Espero que aquest estiu trobeu un moment per llegir-los.

Gaudete!

3 comentaris:

s. ha dit...

No tenen mala pinta encara que jo no me la jugo i em fa l'efecte que demanaré Gomorra que ja tinc ganes de rellegir-ho, no com les metamorfosi...¬¬.

PD: Mira el correu.

s. ha dit...

No tenen mala pinta encara que jo no me la jugo i em fa l'efecte que demanaré Gomorra que ja tinc ganes de rellegir-ho, no com les metamorfosi...¬¬.

PD: Mira el correu.

Àlex ha dit...

Interesants els llibres...

El primer, èpica fàcil (encara que poc més es pot esperar de Manfredi).

Del segon vaig llegir "El senyor de les mosques" ara fa ja uns anys i em va semblar interesant, però ni molt menys per a guanyar un Premi Nobel...!! Ara, el llibre que presentes... no el conec (no opino)xd.

En fi, que qualsevol excusa es bona per llegir, sobretot si es té temps.