Hodie est

dimarts, 13 d’abril de 2010

En martes, ni te cases ni te embarques!

Hola capitana, hola companys de la tripulació!


Aprofito que avui és dimarts 13 per explicar-vos el perquè de la mala fama d’aquest número i d’aquest dia en concret. També us parlaré del divendres 13 i de l’origen de la por a aquest dia.
Així que prepareu-vos perquè Polinices es posa de nou al timó!

El número 13 i els dies dimarts o divendres no sempre van ser considerats portadors de mala sort. Per als romans el 13 era un número harmònic i decoratiu. De fet, Juli Cèsar deia que el 13 era el seu número de la sort, ja que gràcies a la Legió Tretzena va aconseguir la glòria i el poder.
El divendres era un dia molt prestigiós: s'hi celebraven infinitat de matrimonis i declaracions d’amor, ja que divendres era el dia dedicat a Venus, la deessa de l’Amor.


La mala sort associada al número 13 es remunta a la mitologia nòrdica. Es diu que en un banquet al Valhalla van ser convidats dotze déus. Loki, l’esperit de la lluita i el mal, va arribar sense invitació i per tant el número dels presents va arribar a 13. En la batalla que es va produir per expulsar Loki, Balder, el favorit de les deïtats, va ser mort. (No us recorda Jesús, Judes i l’últim sopar tot això?)

El número 13 s
empre va ser mal vist per la cultura judeo-cristiana (13 esperits malignes a la Càbala, a l’Apocalipsi el capítol 13 fa referència a l’anticrist i a la bèstia, en l’Últim Sopar Judas va ser el tretzè en seure, etc.)
Com a altra anècdota tenim que en japonès “quatre” (suma de 1+3) es pronuncia igual que la paraula “mort”.


I avui és Dimarts 13, el nostre dia de la mala sort. I com diu la dita: “En martes, ni te cases ni te embarques”. Però, per què? Dimarts era el dia de Mart, el Déu de la guerra, la violència, i la destrucció; i això feia força respecte. Més endavant cap a l’edat Mitjana molts autors medievals van començar a lligar el dimarts amb el número 13, dia en el qual moltes persones asseguraven que l’apocalipsi arribaria.


Per altra banda tenim Divendres: Jesús va ser crucifixat en divendres i Eva li va donar la poma a Adam un... ¿us ho imagineu? Doncs sí, un divendres.

Una altra hipòtesi força acceptada que explica la malastrugança del divendres 13 és aquesta:
L’ordre dels Templaris va ser un dels primers sistemes bancaris internacionals de la història. Els templaris van guanyar-se la confiança del poble i van arribar a recol·lectar grans sumes de diners. El rei de França, Felip el bell, havia quedat en una situació econòmica desastrosa i fent ús del seu exèrcit va intentar aconseguir diners. Per tant va idear una estratagema per acusar els Templaris i fer-los un judici.



El dia Divendres 13 d’Octubre del 1307 els templaris van ser arrestats per tota França i els seus béns van ser robats. El rei sabia que moralment els seus enemics podrien guanyar partidaris, així que va demanar al Papa Climent V que els declarés heretges; centenars de templaris van ser cremats a França. Set anys més tard es condemnà a mort els dos últims templaris que quedaven amb vida, ambdós dos homes molt honrats. Abans de morir, Molay, un d’ells, va clamar venjança als cels i va maleir els autors de tals injustícies.

Passat un mes el Papa Climent V va morir ennuegat per una figa. Al cap de 8 mesos el rei Felip va caure del cavall, va quedar paralític i va morir en una gran agonia. Caurien un a un tots els descendents de Felip. El 1328 ja no quedava cap hereu de la dinastia dels Capetians i aquesta va desaparèixer després d’haver regnat 300 anys a França. “La maledicció de Molay” va impressionar molt a la població, així que a partir de llavors es considera Divendres 13 com a dia de mala sort.



Espero que us hagi interessat l’entrada!

Sergius φιλαξ :)

13 comentaris:

agridulce ha dit...

Guau! jajajaj extensa pero interesante querido Sergius, pero... me costará recordarlo la verdad... jaja

Felicitats!
Anaïs.

agridulce ha dit...

PS: en quan al enigma visual, potser que es refereixi al mite de Ganímedes?

Anaïs

Pamela ha dit...

Bona l'entrada Sergio. Mai hauria pensat que el dimarts 13 o divendres 13 tindrien aquesta història.

Valete!

San ha dit...

Molt interessant Sergio, la veritat m'agrada més la segona hipòtesi del divendres 13 amb malediccions i coses d'aquestes, hi ha més acció xD

Fins demà!!

Laura ha dit...

Molt bé, secretari! Una entrada molt adient al teu càrrec, sempre atent a les dates i als moments més oportuns per fer les coses.

Molt ben trobada, Enhorabona!

Anabel:. ha dit...

Molt bé Sergio! Tan preocupat perquè ho llegíssim i ens agradés haha M'ha agradat perquè és una cosa que es diu però no se sap d'on ve. I molt interessant allò del japonés, em sembla que els nombres de la mala sort es consideren el 4 i el 9, ja em corretgirà la Judith si m'equivoco.

Apa fins demà,
Bona nit nois!

Aarón ha dit...

Molt bona entrada Sergio, està bé saber l'origen de les coses segons diferents cultures, sempre és interessant. Però que consti que a mi el 13 m'agrada jajaja

Vinga, us veig en menys d'una horeta!! :) ... T-T maleïts dimecres

Κρατος ha dit...

m'ha semblat molt bona aquesta historia sobre el numero 13, això fa reflexionar bastant jeje..

molt interesant.

Pamela ha dit...

El mite de Ganimedes.

Segons la mitologia griega, Ganimedes fou un jove del qui Zeus se n'enamorà, el segrestà i el va mantenir a l' Olimp com a catamita.

Ganimedes pertanyia a la família reial de Dardània; segons Homer, era el fill petit del Rei Tros i la nimfa Cal·lírroe. Els seus germans eren Ilos, rei de Troia, i Assaràc, rei de Dardània.


Considerat com el més bell dels mortals pels deús, anava a pasturar els ramats prop del Mont Ida. Zeus, bojament enamorat del jove, va transformar-se en un àguila i se'l va endur pels aires fins a l' Olimp, la residència dels déus, on el van convertir en catamita i servidor del nèctar a la copa de Zeus, substituint en aquest càrrec a la bella Hebe. Tots els déus van estar molt satisfets en veure el nou jove excepte Hera, l'esposa de Zeus, qui el rebutjava.


L'àguila que el transportà per l'aire fou convertida en constel·lació i Ganimedes ha sigut adaptat com a Aquari per l' horòscop occidental.

El seu pare Tros va suplicar a Zeus però el déu va enviar el seu missatger Hermes per regalar-li a Tros dos cavalls que podien córrer damunt l'aigua com a pagament per Ganimedes.


Plató afirmava que el mite de Ganimedes fou creat per la civilització minoica de Creta per les seves pràctiques pederàstiques, que després es van estendre a la resta del món grec antic.

Àlex ha dit...

Mala sort pels esperits que caminen y no s’enfronten amb el seus mals…
Mala sort pels qui no saben apreciar la bellesa…
Mala sort pels que maten la bellesa amb paraules corrosives…
Mala sort el meu dimarts 13, ple de desitjos infernals. Desitjar ser la bèstia. Estimar l’enigma, però desconeixedor de la ment. Com m’agradaria saber els pensaments…!

“Me paré sobre la arena del mar y vi subir del mar una bestia que tenía siete cabezas y diez cuernos…” No! Tenía seis cabezas y dos lenguas viperinas que te arrastran y te sacuden, te llenan de maldad, de incomprensión, de tristeza… Sonríes cuando tienes ganas de matar, asesinar, autoindefensión…
“Aquí hay sabiduría. El que tiene entendimiento, cuente el número de la bestia, pues es número de hombre. Y su número es seicientos sesenta y seis” Seis, seis, seis, seis… Mi número de la suerte es el seis… pero me gusta más el dos, dos, dos, dos… ¿No es bonito el dos?
“Y ellos le han vencido por medio de la sangre del Cordero y de la palabra del testimonio de ellos, y menospreciaron sus vidas hasta la muerte”.
Siete ángeles, siete plagas, 144, 144. Justo, dios, blasfemia…

Inconexión inter-automind.

Realmente tu post es increíble…!!! Sinó, de donde crees que hubiese podido sacar tanta estupidez junta… tú me has dado la pauta. Enhorabuena, tu trabajo se verá recompensado… con vida eterna? No lo sé… mientras tanto ya tienes a favor el beneplácito de la Laura.
Ahora en serio, es uno de los posts más currados que he leído.

“Y los diez cuernos que viste en la bestia, éstos aborrecerán a la ramera, y la dejarán desolada y desnuda; y devorarán sus carnes, y la quemarán con fuego”.xd

Éste lugar es terrible, terrible… Hecho está.

Un abrazo
;)

Raquel ha dit...

Sergiuuss!!!
Si senyor no esperaba menys de tu :)
La historia molt bona, encara que el 13 sigui uns dels meus números preferits. I estic amb la san m’agrada mes la segona hipòtesi :D

Felicitats!!!

Anna93 ha dit...

Sergio! molt interessant, això no ho sabia jo hahaha doncs a mi no se perquè aquets dies m’agraden i estic amb la San i la Raquel, la segona hipòtesi es mes guay! xD

Ju* ha dit...

Wowowooo So good Mister Sergius!
És molt interessant. Algunes coses em sonaven, d'altres no en tenia ni idea!

La maledicció de Molay m'ha deixat de pedra... És d'aquelles històries que et donen molt a pensar... Casualitat? Qui sap, qui sap, podria ser que...

D'altra banda, lo del japonés és cert. Els japonesos són molt supersticiosos amb el número 4. De fet, als edificis no tenen planta 4ª. Passen de la 3ª a la 5ª. I intenten evitar qualsevol cosa que tingui a veure amb el número 4. Una de les pronúncies del 4 (és que té dues) és SHI, que també vol dir mort. De tal manera, "shinu" és morir.

Ja, matta ashita (fins demà!)
Gaudete!